LITTLE SHOPS...

Sóc la típica persona que entraria a una botiga buida només pel sol fet de prevenir una possible depressió al propietari...
No m'agrada veure dependents amb cara d'avorrits, amb els cossos arquejats a la porta de vidre. No m'agrada gens veure objectes bonics que es van fent vells sobre els prestatges d'una botiga. Ni tampoc m'agrada pensar que els comptes no quadraran a final de mes i el pobre propietari mirarà el cartell de la seva botiga, oberta amb il·lusió ja fa molt anys, i pensarà que no sap si pot aguantar un altre mes igual.
Jo, si tingues un bon sac de diners, gastaria tot el que pogués en aquestes botigues. Aniria allà on la gent no entra mai, on ningú s'hi perd.
Jo, si tingués diners, seria capaç de depilar-me en làser tota la cama dreta o compraria menjar pel meu canari inexistent, podria fins i tot comprar aquelles sabates de la botiga de talles grans que mai em podré posar perquè només faig un 38, també faria punt de creu només perquè la merceria no hagués de tancar...
Malauradament, abans no em faci rica, hauran tancat moltes botigues de barri...

LOVE, LOVE, LOVE!

El dia 14 de febrer, suposat dia dels enamorats, a mi no em diu res de res.
Ahir, però, d'entre totes les històries que vaig observar o imaginar al llarg del dia, me'n quedo una.
Una noia jove, d'una vintena d'anys, en el supermercat on jo comprava, parlava per telèfon mòbil, contenta i nerviosa tot alhora. Va anar a buscar cervesa i sabó de cos i s'ho ficà tot al cistell vermell. Pocs minuts després, entrà un noi al supermercat, era alt, atractiu i també força jove. Anava molt ben vestit, tot de marca, ella se'l mirà de dalt a baix i l'avisà, "sóc aquí" des de darrere meu de la cua. De seguida es trobaren. Somreien, estaven feliços, potser havien escollit aquell dia per anar a viure plegats: "He agafat sabó líquid perquè jo estic més acostumada a aquest... ja sé que a tu t'agrada el de pastilla, però d'aquest no en tens, oi?" preguntava ella.
Ell li mostrà orgullós el seu nou Iphone, també li parlà de la nova tarifa telefònica, ella se'l mirava embadalida, ell somreia, ella li tornava a posar el telèfon a la motxilla, ell no parava de xerrar, ella li agafava la mà, ell era cec, ella no.
L'amor no entén res de prejudicis, oi?

LITTLE THINGS MAKE GOOD JOB!

La meva casa està feta per records de tot tipus, de tots colors... de Bristol, d'Ottawa, de la besàvia, de la mare, dibuixos de nens, colors que ja no pinten...
La meva casa és un cau de records, d'històries que algun dia sabré explicar i de moments que no crec que s'esborrin mai.
A la meva casa hi ha molts llibres, crec que massa per l'espai que té, crec que massa per l'edat que tinc...
Els records són els petits moments que queden de la vida, tan se val si som vius o morts; els records són aquelles petites parts de la nostra pols que resten en aquest món, prescindint del pas del temps. Qui no voldria ser record, doncs?
M'agradaria que valguessin més els records que els diners. M'agradaria que tots els nens arribessin al món amb una maleta plena de records sota el braç.

Música d'Asa

LOVE!

Vola alt, més amunt de la roba estesa.
Vola lluny i pensa en mi quan no vegis final segur.
Creu en el teu batre d'ales i dorm, dorm, mentre penses que ho has fet bé.
Aprèn sense voler-ho, aprèn de mons antics, deixa't seduir per l'avenir.
Ves i torna, gran i forta, aquí a casa sempre tindràs el teu racó.
La teva olor ens acompanyarà mentre et fas gran, no et posarem barreres.
Creix i fes-ho bé, sense prejudicis.
Mira i creu en el que has creat.
Viu i gaudeix dels qui t'estimen.
I llegeix, llegeix molt sempre.

HAPPY NEW YEAR!

Fa molt, massa, que no escrivia... Les festes no donen descans i el nou any ha arribat carregat de grips i afonies... Però ja ens n'hem sortit! Preparada per començar de nou!
L'altre dia pensava en les formes que la naturalesa ens regala. Jo sempre perdo el temps observant i imaginant cares, cossos i figures en els llocs més recòndits del món. Les rajoles sempre em transporten a altres mons. Allí hi veig una cara femenina, de Lolita, allà un animal, la girafa del coll llarg, amb el caçador al seu costat... Els edificis també em fan pensar en caus de formigues o en goles de llop. Els boscos, no cal dir, proporcionen una llista interminable de feres i herois... L'altre dia hi pensava...
Espero que l'any que comença us porti molta felicitat i molta bona lectura a tots!

TO MY DAD!!!

Pensava l'altre dia a casa que la música és vida i com a vida ens acompanya fins que ens morim. El meu pare em va fer un regal dels més bonics que hi ha. Va regalar-me una cançó per la meva filla, la seva néta. La cançó la va composar Silvio Rodriguez i es titula "Mi casa ha sido tomada por las flores", parla de l'alegria que un petit porta a la casa dels avis, totes les petites rutines creades al llarg de tants anys esdevenen impossibles quan entren aquells ullets vius per la porta... jo mai havia vist somriure tant al Senyor F. com en aquests dies de finals de tardor i inici d'hivern. Us desitjo molt bones festes en família i amics!

MY BEAUTIFUL HOUSE!

Recordo un poema de Salvat- Papasseit que deia: "La casa que vull que la mar la vegi..." me'l sabia de memòria i el repetia molt sovint. Un dels meus somnis era com el seu, tenir una caseta bonica, petita, sense luxes però molt acollidora. Una caseta on podés fer una vida tranquil·la, on podés escriure prop del foc, on tota la gent hi fos benvinguda. La casa que vull és on estic passant aquests dies de descans, pau i bons pensaments, és aquesta casa de fusta que em té el cor robat, on Míster H. tragina tot el dia amb troncs i fustes, on en Popeye s'avorreix a l'aire lliure amb l'escalfor del sol, on l'Estel veu les primeres flors mentre li canto baixet a l'orella i jo escric al costat del foc que crema tranquil "i uns arbres en fruit que me la festegin".