L'enyorança

 Enyorança- Ramon Oms

 

L’ÈPOCA GENEROSA

Nostres com les cançons que fan plorar
són aquells dies.
Van ser la veritat de quan es feia fosc
amb somriures, banyant les criatures.
El cansament alegre del sopar.
Les cares que mai més
no han tornat com llavors a confiar-se.
La vida s’alimenta dels dies generosos.
De donar i protegir.
Quan s’ha pogut donar, la mort canvia.

Joan Margarit

Des d’on tornar a estimar

Com puc sentir tanta enyorança dels dies que no són meus?

Sempre he volgut ser una velleta amb mil històries per explicar. No sé si la vida em farà aquest regal però nois, tingueu ben present que el meu llibre de memòries serà buit d’heroïcitats i ple de vida petita.

Sento enyorança de la vida dels meus avis, de la dels meus pares. Sento tristesa per no haver viscut altres èpoques ni altra gent. Sento que la vida és feta de pedaços que s’esquincen quan els trepitgem.

L’enyorança no és pèrdua, és la força de no oblidar.

CLOCKS

Quan un rellotge s'atura, alguna cosa especial passa... Crec que nosaltres ens hauríem d'aturar amb els rellotges en el precís instant que les seves agulles es paressin. Només ens podríem tornar a posar en marxa quan algú del nostre entorn ens toques l'esquena, o potser quan canviessin les piles al rellotge, o quan li donessin corda.
No passa res per estar aturat uns quants dies, no passaria res de res per caure en un son profund, com els rellotges sense corda.
En tinc un davant i me l'he estat mirat dotzenes de vegades al llarg de la tarda, què devia fer jo a les 15.35h? però no ho sabré mai perquè no puc esbrinar quin dia va deixar de funcionar. Com tantes altres coses...El misteri del temps és una de les grans preguntes de la humanitat, oi?