NERVES

A l’estiu em va sortir una petita taca al bell mig de l’esquena. Primer vaig pensar que m’havia picat un mosquit, perquè picava com mil dimonis, però amb el temps vaig veure que de picada res de res… Vaig anar a la dermatòloga i després de mirar-la i remirar-la va somriure i em va dir: “Això són nervis mal posats…” Tinc fama de ser una persona molt tranquil•la, serena i pacient, però la realitat és tota una altra: tinc un caràcter tranquil en un cos inquiet. Les meves terminacions nervioses fan el que volen dins el meu cos. Ara, aquestes s’han equivocat i pensen que acaben al mig de l’espinada i que han d’enviar senyals de picor! Ja pots comptar… La factura que et passa ser una persona tranquil•la! Si algun dia em veiéssiu l’esquena descoberta, si algun dia penséssiu que m’ha sortit una taca fosqueta i lleugera, no us preocupéssiu, no patíssiu, són només nervis enjogassats! Us deixo amb la preciosa veu de Lianne La Havas

WELCOME TO MY WORLD!

Diuen que ets escriptor si pots escriure més d'una novel·la, perquè normalment el que escrius són vivències personals més o menys novel·lades i la teva vida, si has estat una persona sense grans estridències, només dóna per cent o dues centes pàgines. Diuen també que per ser escriptor has hagut de publicar i guanyar un concurs literari com a mínim. Val, la teoria me la sé!... Endavant Ada, vas per bon camí! De moment, he escrit dues novel·les, he quedat finalista en un premi i he publicat dos relats. Això em fa pensar que estic a les portes d'entrar al meravellós club dels escriptors: butaca orellera, llibres pertot i puro i conyac a la mà!!! De moment, i només de moment, diré: benvinguts al club dels finalistes, que no perdedors!