Translate

dimecres, de març 31, 2010

ALL FOR YOU!


De vegades he desitjat ser algú altre, no per massa estona, crec que només per uns segons perquè mai he estat una persona gelosa. De vegades però he sentit el desig de ser famosa, de tenir diners, algú que em faci fotos o em demani que li signi la samarreta. He desitjat escriure molt bé, ser bona actriu i sobretot bona cantant. Mai, però, havia desitjat amb la força que desitjo ara, amb les ganes i l’empeny que hi poso. El meu camí truca a una altra porta, no vull fama ni diners, no necessito reconeixements ni luxes, necessito despullar-me de tot i prémer els peus fort contra el terra. Necessito ser senzilla, petita i feliç i sobretot fer feliç a qui vindrà i oferir-li el més preuats dels tresors. El meu cor és tot per ella.
Feliç Setmana Santa

dissabte, de març 27, 2010

LOVE MEANS AMOR!



Lluny, sempre lluny
I corres i t’enfonses.
T’enyoro, em remoc
En terres estranyes
Que no són nostres.
Et somnio i tinc rampes,
Et somric amb boca grossa
Mar enllà, a terra hostil
I la panxa se’m fa grossa
Mentre pensa ella amb tu.
Torna, torna, vine a casa
Torna i digues que ens calmem.
Vine, corre, no demoris
Que cal estar junts per sempre més.
T’esperem en la penombra
Que tu sempre omples de llum
I somric una vegada més.
Lluny, sempre lluny.

27 de març de 2010

dijous, de març 18, 2010

BYE BYE MY FRIENDS!


Des de fa molt de temps penso que a certes persones se’ls concedeix un o dos dies gratis a la terra una vegada mortes.
M’explico: Fa molts anys vaig tenir un professor que ens va deixar a meitat de curs escolar, teníem 14 anys i allò va ser molt colpidor per a tots. El dia abans, el professor ens va esguardar els ulls a la meva amiga i a mi i ens va dir: “Adéu ninetes dels meus ulls”. Varem pensar que era una mica pelma i li varem fer un gest amb la mà a desgrat. Quan, el matí següent, varem entendre perquè ens ho havia dit ens varem fer un fart de plorar.
Fa pocs dies, un vell amic de barri em va regalar un caramel de cafè, em va dir: “Té dolça, aquest és només per tu”. Jo el vaig agafar i me’l vaig guardar a la butxaca tot fent-li un somriure i pensant que a mi no m’agraden gaire els caramels de cafè, però va ser l’últim dia que el vaig veure. Els dies següents, va desaparèixer i poc després vaig esbrinar que havia mort.
Crec que tan un com l’altre sabien perfectament que havia arribat la seva hora i s’acomiadaven dissimuladament perquè la gent tingués un bon record dels seus últims dies. Allí on esteu, jo penso encara amb vosaltres, i per poc que us conegués, gràcies per dir-me adéu...

dijous, de març 11, 2010

SNOW!


La neu és preciosa, la nevada a Barcelona va ser una experiència inoblidable, però les conseqüències que el temporal ha portat han estat un desastre. Quan penso amb els milers de persones que passen la seva tercera nit sense calefacció, sense llum, sense electrodomèstics i sense tantes altres coses, se m’encongeix el cor... Que la naturalesa és molt més poderosa que tots nosaltres ja ho sabem, que fenòmens meteorològics prenguin tanta empenta que deixin incomunicats a petits pobles, també, però que hagi de passar una setmana o més abans les coses se solucionin no em sembla del tot normal. Espero que quan canviï aquesta entrada, ja ningú passi fred dins de casa seva... de moment, una mica de caliu amb la música de Morrissey.

dijous, de març 04, 2010

I LOVE STARS!


L'Estel que jo vull és de colors,
daurada i verda, color d'esperança.
És violeta i riallera,
i la podria esperar tota la vida.
L'Estel que vindrà és un regal
de Déu, de qui?
Jo no ho sé però estic agraïda,
infinitament agraïda.
El cel és fosc i brillant,
tots ballen al seu voltant,
l'Estel somriu i balla amb ells.
Brilla, brilla i balla.
No paris mai,
amor meu, no paris mai.

Hivern 2010