NERVES

A l’estiu em va sortir una petita taca al bell mig de l’esquena. Primer vaig pensar que m’havia picat un mosquit, perquè picava com mil dimonis, però amb el temps vaig veure que de picada res de res… Vaig anar a la dermatòloga i després de mirar-la i remirar-la va somriure i em va dir: “Això són nervis mal posats…” Tinc fama de ser una persona molt tranquil•la, serena i pacient, però la realitat és tota una altra: tinc un caràcter tranquil en un cos inquiet. Les meves terminacions nervioses fan el que volen dins el meu cos. Ara, aquestes s’han equivocat i pensen que acaben al mig de l’espinada i que han d’enviar senyals de picor! Ja pots comptar… La factura que et passa ser una persona tranquil•la! Si algun dia em veiéssiu l’esquena descoberta, si algun dia penséssiu que m’ha sortit una taca fosqueta i lleugera, no us preocupéssiu, no patíssiu, són només nervis enjogassats! Us deixo amb la preciosa veu de Lianne La Havas

MY NOSE!

Fa dies que no tinc olfacte. De vegades, se me'n va... Tinc el nas prou gros per olorar totes les flaires del meu voltant per això quan no sento res em poso nerviosa. És una sensació estranya passar pel món de puntetes, sense olorar res. És molest notar que em poso el meu perfum White Musk i em quedo igual que quan no el portava. He de dir que el White Musk, al qual sóc fidel des de fa mil anys, sempre em puja l'autoestima i em fa començar més alegre el dia. Viure sense olfacte no és cap tragèdia però sí que és molt molest. Quan no tinc olfacte, l'enyoro i agraeixo tenir un nas tan gran! Per això, avui, li dedico l'entrada del dia al meu nas, un nas divertit i trapella que ara mateix està en hores baixes!