A Leonard Cohen

Jo de petita escoltava Cohen sense voler-ho. El meu pare s'havia comprat uns aparells musicals Bang Olufsen gegants i cada dissabte al matí els endollava a tot volum i ens feia saltar del llit, a ma germana i a mi, de mal humor, amb el peu esquerre. La música de Cohen m'acompanyaria des de llavors i tota la vida.
Jo de petita no entenia l'anglès, ni sabia on era Mont-real, escoltava una veu d'home gran, que gairebé feia por i em feia estremir.
Amb els anys, la poesia de Cohen m'ha fet sentir, molt, molt endins. He viscut a Canadà, he conegut gent que l'adorava i he entès, una mica més, les seves lletres.
Ara agraeixo que el meu pare ens poses Cohen, Joplin i Clapton, Brassens i Moustaki. Ara li agraeixo que em fes llegir totes aquelles lletres que acompanyaven els vinils o els Cds, asseguda a la butaca del seu despatx, quan jo el que volia era anar a passar la tarda al McDonalds i mirar "Sensación de vivir".
Escolto Leonard Cohen i em desfaig, per la veu, per la lletra, pels records.
El meu amor per Cohen va anar de petit a gran, com hauria de ser tot, la meva admiració va anar de menys a més i els sentiments que m'ha despertat van evolucionar de primaris a profunds.
Leonard Cohen a casa és un poeta, és una ànima perduda, a vegades fràgil, a vegades pedant, és l'encarnació filosòfica del que hauríem de ser tots, del sentit que té passar pel món, contradiccions absolutes, terrenal i místic alhora. Leonard Cohen, a casa, és un senyor refinat i estimat.
Amb ell ens hem emocionat, vam ballar el seu vals quan Mister H. i jo ens vam casar! Ens hem sentit una mica bohemis amb el seu Chelsea Hotel i hem cantussejat malament el seu First We Take Manhattan and then...Then we take Berlin (s'ha de cantar cridant). Hem estimat i hem rigut i plorat, tot això en el temps que transcorre una melodia.
Melodia és vida i sentiment és casa. Leonard Cohen encarna, per a mi, vida i casa, així, sembla normal que me l'estimi, oi?

CANÇONS

M'encanta saber la banda sonora de les persones. Quines són aquelles cançons que han marcat la seva vida. Normalment, les cançons passen, però algunes, no saps perquè, es queden amb tu per sempre més. Avui, us deixo part de la meva vida en aquesta llista:

 

• Pulp, Common People- sempre Londres, primeres aventures fora del niu.
• Belle and Sebastian, Another Sunny Day- per cantar-la i escoltar-la a tot drap en el nostre petit pis de Bristol.
• Snatam Kaur, Kabir's Song- la descoberta del Ioga a Canadà.
• Snow Patrol, Chasing Cars- per enamorar-se i desanamorar-se infinites vegades.
• Rem, Losing My Religion- per descobrir la duresa de l'amor de la mà de la Brenda i el Dylan (adolescència de Sensación de Vivir, he de ser honesta amb mi mateixa!)
• La petita i grandiosa Amy Winehouse, Back to black- potència i fragilitat, el misteri de la vida.
• Leonard Cohen, I'm Your Man- per estar d'acord amb els meus pares que és la millor veu i les millors lletres del nostre temps.
• Manzanita, No me lo creo- per descobrir que podia viure sola gràcies a un magnífic Erasmus a Siena on vaig conèixer part dels meus grans amics.
• Sau, Els Pets, Sopa, Lax'n'busto, Sangtraït...- per fer-me cantar molt fort en català.
• Gianna Nannini, Meravigliosa Creatura- la meva froça, la meva vida, les meves petites, Meravigliosa creatura, Un bacio lento, Meravigliosa paura, Di averti accanto, All'improvviso, Tu scendi nel paradiso, Muoio d'amore meraviglioso...