Translate

dimarts, de gener 28, 2014

DEAR DOTTIE!


Sóc dins d'una escena de qualsevol narració de Dorothy Parker, de donetes escurçades i discretes, d'homes ben vestits que pensen però mai diuen les coses. Escolto d'amagat les seves converses telefòniques: quants diàlegs no es diran mai! Quantes veritats es perdran pel camí!
De la mà de l'escriptora, passejo per les seves ciutats nord americanes: Detroit, Nova York o el Hollywood dels anys 20. Bec un gin tònic durant la Llei seca i sento els seus amics dir frases eloqüents.
Dorothy Parker va viure molts anys a una habitació de l'Hotel Algonquin de Nova York amb el seu gos, una vida estranya que sempre em desperta molta curiositat. Els seus diàlegs sublims entre parelles que sembla que s'entenguin però en el fons no es coneixen de res em provoquen una inquietud incansable. Jo vull escriure com ella!
Diuen que va néixer dos mesos abans del previst, ella explicava que era l'última vegada que havia arribat d'hora a una cita. Francament, insuperable! No opineu el mateix?