Una cosa que em sorprèn i em captiva a
parts iguals és que els nens no siguin conscients que gairebé tot,
en aquesta vida, es ven o es compra. El passatemps preferit de
l'Estel, més que el parc, és anar a jugar a les botigues de
joguines, l'Abacus és un puntal a casa meva. Ella entra decidida, es
treu la motxilla i me l'allarga, enfila la rampa a cent per hora i es
planta davant les cuinetes... s'hi pot passar hores... ara la màquina
enregistradora, ara el forn, ara la rentadora...
Quan ja és tard i cal anar cap a casa,
recull, es posa la jaqueta i la motxilla i se'n va, tan contenta com
ha arribat.
Jo l'observo i penso que la vida, si la
veiéssim sempre amb ulls de nens, no seria tan complicada!