SHUT UP AND SING!

Quan Natalie Maines, component de les Dixie Chicks, va fer un comentari en contra de Bush en un concert al Regne Unit l’any 2003, no es pensava que les coses canviarien tant. Va dir al seu públic que “se sentia avergonyida de que el President Bush fos de Texas”. Seguidament, hi va haver una gran ovació d'aprovació.
Una revolució va començar a extendre’s a l’Amèrica profunda, destruint tots els Cds de Dixie Chiks amb tractors i excavadores. Una mica exagerat...
També va estellar un boicot immens a les ràdios i les cadenes televisives. El grup de country mimat havia esdevingut el propi dimoni antiamericà.
El reportatge “Shut up and sing” ho explica tot, val molt la pena veure’l. És impressionant seguir les conseqüències que pot portar parlar clar a Estats Units.
Natalie Maines, recolzada per les dues altres components del grup, que són germanes, va escriure una cançó que es diu “I’m not ready to make it nice”, en ella explica la impotència que sent quan pensa en el que li ha passat. Diu que el temps ho cura tot però ella encara no està preparada a passar pàgina i oblidar tot el dolor que ha hagut de patir personalment i el seu grup. Cada vegada que la sento se’m posa la pell de gallina!
Espero que us agradi.

CENT PARAULES I UN PETÓ

Ahir vaig escriure un petit relat de cent paraules per participar en un concurs que fa La Vanguardia. I me l'han publicat a la pàgina web!
No us podeu imaginar la il·lusió que m'ha fet veure les meves paraules en una altra pàgina web que no sigui el meu blog!
Estic molt feliç! Premeu aquí si voleu anar a la pàgina!
Un petó per tots!

I BEARLY SURVIVED CANADA!

Quan, a Barcelona, pensava en Canadà veia grans arbres, óssos negres i blancs i canoes.
Veia davant meu un episodi de "El bosque de Tayac" la meva sèrie de dibuixos animats preferida quan era petita. Recordeu Jackie i Nuca?
Aquests últims quatre dies hem estat de càmping en un dels parcs més grans de Canadà, m'atreveixo a dir que és el més gran, com a mínim d'Ontario: Algonquin Park.
La sensació era de somni, d'haver arribat al meu Canadà particular, aquell dels gran boscos, dels llacs preciosos i de les canoes... A cada instant ens podíem girar i veure una nova vista fantàstica.
Allà sembla que el món encara sigui un lloc per descobrir, no et dóna la sensació que hi faltin arbres, ni aigua, sembla encara que tot vagi bé! És un paradís perdut...
Els óssos negres viuen en plena llibertat i per algú com nosaltres, de Barcelona de tota la vida, impressionen només els cartells que et donen la benvinguda al parc: "No deixeu menjar ni escombraries a la vostra parcel•la, no mengeu mai res a les tendes de campanya, tireu les escombraries només en els contenidors destinats a això. En cas de veure un ós a la vostra parcel•la mireu-lo directament als ulls, espanteu-lo fent soroll i mai correu cap a una altra banda, camineu a poc a poc cap el cotxe o cap a la canoa, si l'os és depredador lluiteu sempre per la vostra vida, no us feu el morts i crideu i feu molt soroll per espantar-lo."
"Ups, no sé si podré dormir gaire aquesta nit" vaig pensar mentre llegia tota aquesta informació... i no vaig dormir gaire, com preveia!
Però cada moment allà va valer la pena, varem anar en canoa en un llac immens i varem arribar a una illeta petita que estava al mig del llac. Ens varem banyar i varem nedar en aigua dolça i varem gaudir com nens petits!
Ah, i varem provar els marshmallows, però això no us ho explico... us ho deixo a vosaltres per descobrir!

2000!!!

Com l'herba verda enmig de l'asfalt, poc a poc vaig avançant!
Moltíssimes gràcies per les 2000 visites al blog.
Ho hem d'anar a celebrar, espero, algun dia, anar-hi amb tots vosaltres...
Els vostres comentaris són mitja vida del blog, si us plau, continueu escrivint!
Mil petonets,
Ada

SHOW ME THE WAY!!!

A l'estiu, a Ottawa, apareixen una sèrie de festivals que ens tenen entretinguts tots els caps de setmana! Fa dos dissabtes varem anar a un festival de figures de sorra, en una platja de riu de la part de Quebec i el dissabte passat vaig anar a animar el meu estimat Mister H. que jugava a voleibol platja en una competició anomenada HOPE i que recull diners per una bona causa... sóc una mica soques però no em vaig quedar amb quina era la bona causa... Tot i així, tot el que siguin bones causes tenen sempre la meva admiració, aprovació i col•laboració des dels meus dies a Bristol!
Doncs bé, el meu estimat H. i el seu equip no varen guanyar però ens ho varem passar molt bé, l'ambient era immillorable, mai havia vist tantes xarxes de voleibol a la platja, mai havia vist tampoc tants jugadors de voleibol junts. Jo no en sé, però ara mateix, és una altra de les cosetes que tinc a la llista de "coses que vull aprendre!".

BLOWING IN THE WIND!

El meu estimat H. ha descobert que el vent també té sentiments! Un molt bon anunci!

LOOK, A RACCOON!

Quan varem arribar aquí ja sabíem que anàvem a viure a un país on la naturalesa té molt més pes que les ciutats.
Ens agrada aquesta idea i estem aprenent a valorar el que és una ciutat amb molt de verd.
Ens pensàvem, però, que ja estàvem acostumats a aquesta nova manera de viure no obstant això aquest cap de setmana, una altra vegada, els ottawencs ens han tornat a sorprendre.
Ja estem acostumats a veure esquirols negres i marrons que es passegen amb el mateix dret que nosaltres ens passegem per la nostre terrassa. Varem descobrir fa uns quans mesos que no havia estat gran idea tenir la despensa fora el pis, els esquirols s’havien begut tots els sucs de fruita i verdura i fins i tot una ampolleta de vi...
Varem veure també uns conillets salvatges al parc i també hem vist, només una vegada, una família d'óssos rentadors, per entendre’ns millor, de "mapaches".
Però la realitat animalística de la ciutat no ens ha colpit fins aquest cap de setmana. Varem anar a veure un dels partits del Mundial de Futbol de la categoria sub20, concretament Argentina- Corea del Nord . Doncs bé, el que ens va agradar més va ser la caça d'un ós rentador que s'havia quedat atrapat a la nostra grada.
Semblava que fóssim a Alaska. Una donota robusta va arribar vestida de color caqui i amb una gàbia per caçar al "mapache" i alliberar-lo fora de l'estadi. La dona, la qual semblava una espècie de Cocodrilo Dundee del nord, anava escortada per tres o quatre homes de l’organització. Tot el procés va durar una bona estona, la qual tots els espectadors de la grada miràvem cap amunt en comptes de mirar avall.
Finalment, la dona va acabar la seva feina i se'n va emportar una bona tanda d’aplaudiments, molt millors que els que s'emportaven els jugadors!
Unes hores més tard, quan passejàvem pel barri, varem veure un cotxe parat al mig del carrer, la porta estava ben oberta i les claus posades. L'home havia sortit a espantar un conillet i a fer-lo fora del carrer perquè no l'atropellés ningú...
Li era igual si li fotien el cotxe!
El dia següent, varem escoltar un clàxon de cotxe, a Barcelona això és normal, però a Ottawa és una senyal que alguna cosa grossa passa. Bé, el que passava era que la conductora del cotxe volia espantar un altre conillet que estava caminant tranquil•lament pel carrer.
Els animals i les persones comparteixen el mateix espai i les persones, que son més intel•ligents, vetllen per la seguretat de tots, què us sembla?

A DOG'S LIFE!

Quan varem veure per primera vegada aquest gos, no varem poder para de riure en una bona estona.
Al nostre crazy dog Popeye tampoc li agrada que el molestin quan juga amb un bon ós però no arriba a aquest punt!
El gos no es fa mal a la pota, només la "marca" i li adverteix que no s'acosti massa al seu preuat ós.

HAPPY CANADA'S DAY!

El meu estimat H. m'ha fet un muntatge de fotografies superposades i així us puc mostrar el centre d'Ottawa, el downtown que en diuen aquí, en plena ebullició!
El dia 1 de juliol era Canada's Day. Vam passar tot el dia al carrer, veient gent que no havíem vist durant els mesos d'hivern i escoltant música de concerts que hi havia en diferents punts estratègics de la ciutat.
Varem arribar allí amb les nostres bicis atrotinades, però no varen ser els únics que vam decidir no agafar el cotxe... mil bicicletes a cada racó, semblava que elles també estaven de festa, xerrant-s'ho sota l'ombra d'un bon arbre!
Va ser un dia bonic, ple de banderes i sense alcohol, no es podia vendre ni consumir res d'alcohol, ni tan sols una cerveseta fresca, però amb tanta gent la sensació era de pau i cordialitat!
Moltes banderes voleiant i la gent vestida de vermell, un dels colors de la seva bandera!
A la nit focs artificials, com a cada ciutat o poble de Catalunya per la Festa Major!

SOME INFORMATION!

Better People Lyrics

Com que em sembla que la cançó BETTER PEOPLE us ha agradat us poso la lletra i us envio informació del cantant:
Es diu Xavier Rudd i és austalià.
http://www.xavierrudd.com
És un cant a la gent bona que fa el bé pel planeta i per la gent que viu en ell.

WE ARE MUSIC TOO!

He descobert aquest cantant per internet i m'ha encantat, espero que a vosaltres també us agradi... Es diu Xavier Rudd.