tag:blogger.com,1999:blog-70028138402347260692024-03-05T08:36:35.053-08:00Ada és nom de fadaJa en sé una mica...Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.comBlogger322125tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-59768821459303626622018-10-16T05:02:00.001-07:002018-10-16T05:02:58.248-07:00Lara, Lareta, Larissa<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/uKQlPO3wY0E" width="560"></iframe></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">Tu vas prement el gas a fons, passes per sobre el nostre cor com
un polsim d'or, t'aixeques ben d'hora perquè tens moltes coses a aprendre. Tu
vas per la vida amb el cap ben alt, l'esquena recta i les idees clares, i jo no
puc fer res més que observar-te des de la banda, meravellar-me des de segona
fila.</span><br />
Avui fas sis anys!<br />
I t'has demanat una xupa de cuir, de motorista: "jo,
mami, vull aquesta xupa" dius seriosa en una botiga de roba,
"aleshores, no tindràs joguines" responc. Però tu això ja ho saps, i
t'és ben igual.<br />
Amb tu, <span class="hiddenspellerror">Lareta</span> meva, encara
tinc esperança en aquesta humanitat que sembla que fa passos gegants, però cap
enrere.<br />
Tu i les teves amigues sou un graó més amunt, teniu la moral
i la mirada ben alta, teniu el desvergonyiment i la força necessària, teniu
l'empatia a flor de pell i una sensibilitat que espero que no abandoneu mai pel
camí.<br />
Tu i jo ja no som només una, en som dues i ben definides.
M'he acostumat a compartir-te amb les amigues perquè elles també son part de
tu. Voldria cridar que no creixis més, que et quedis a la closca, aquí, amb la
mare, però, <span class="hiddengrammarerror">soc</span> curiosa i vull endevinar qui ets i qui seràs. Som-hi
doncs, amb valentia i sempre endavant! Que res no aturi el ball de la vida i com vam ballar en el concert de Buhos!</span></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-31375549470917530222018-08-05T01:52:00.001-07:002018-08-05T01:52:42.973-07:00Avui fas 8 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_y9Hs4eF9bknM0anebm0nun0oSZoQgTylzgjytng3p6a-JiDPtjLW3ZKHecvWPA78mlGZsSIzHbmm_Qq4mMLxoqWIGjIAsLtFnL_kuO3s0ohiQ7BiisQOw9R4ra4uu-3E4_zB52b5AtiT/s1600/Maternitat-Elna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_y9Hs4eF9bknM0anebm0nun0oSZoQgTylzgjytng3p6a-JiDPtjLW3ZKHecvWPA78mlGZsSIzHbmm_Qq4mMLxoqWIGjIAsLtFnL_kuO3s0ohiQ7BiisQOw9R4ra4uu-3E4_zB52b5AtiT/s320/Maternitat-Elna.jpg" width="320" /></a></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span style="font-size: 12.8px;"><br /></span></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<span style="font-size: 12.8px;">Vam visitar la Maternitat d'Elna. La seva història ja t'havia impressionat quan la vam llegir de la mà del meravellós llibre de Roser Ros, Jordi Vila i Maria Ojuel.</span></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Vam resseguir les habitacions i les vam imaginar plenes de nens, vam respirar a fons dins la cambra de l'Elisabeth Eidenbenz (des d'on veia aquell Canigó que tant li recordava l'enyorada Suïssa), vam escoltar emocionades les seves paraules. Ja de gran, explicava la seva vida.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Quan vam sortir de la Maternitat, em vas dir que tu volies fer com ella:</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
- Amb quants anys puc començar a ajudar la gent?</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Jo, amb l'afany de retenir-te entre els braços encara una mica més, vaig intentar una resposta:</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
- D'aquí a uns anys, ara has d'estudiar molt, com més estudiïs, més coses podràs ensenyar als altres.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Però sé que ho portes dins, que, quan puguis, començaràs a col·laborar, a ajudar, a donar-te als altres, perquè ja ho fas ara.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Estel, avui has fet 8 anys i és el primer aniversari que passem separades. Estàs de campaments, amb un Cau que ja et sents teu, la teva altra casa, que educa i ensenya, una casa que aixopluga però repta. Se'm fa dur no tenir-te aquí, al costat, al meu costadet, o a sobre meu, agafant-me la mà o abraçant-te fort, fort. Però sé que cal fer-te forta i deixar-te anar. Oferir-te recursos, històries, oportunitats.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Aquesta nit, des d'un prat del Pallars Sobirà, on sóc ara, a un altre prat del Pallars Jussà, on ets tu, enviaré el petó més immens que et puguis imaginar, viatjarà pels estels, tocarà aquesta lluna vermella, creuarà muntanyes i rius i anirà a espetegar a la teva galta freda, adormida, dolça.</div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div dir="auto" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
T'estimo molt, tigretón!</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-74878521767107894472018-08-05T01:48:00.002-07:002018-08-05T02:04:32.430-07:00Art rupestre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmuv1_x5cLpyvcapUQLs453Ttpi4R3CI4RcieauMfQOCuQux2_UB12QDZ2XMPkjLCFHV8K9M-LGLU0cDeenbFV8wzIMXl_GsdoRMxo7woolRURBEI03nNELdHkr5tGuxZhJrGy1eFJfIR/s1600/rouffignac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="480" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxmuv1_x5cLpyvcapUQLs453Ttpi4R3CI4RcieauMfQOCuQux2_UB12QDZ2XMPkjLCFHV8K9M-LGLU0cDeenbFV8wzIMXl_GsdoRMxo7woolRURBEI03nNELdHkr5tGuxZhJrGy1eFJfIR/s320/rouffignac.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">Cova de </span><span style="background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em; padding-bottom: 2px;">Rouffignac</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">:</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<br clear="none" style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">El savi historiador que porta el trenet a la cova de </span><span style="background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em; padding-bottom: 2px;">Rouffignac</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"> ens va explicar que no netegen els grafitis fets en les festes raves dels 80-90 perquè, algun dia, aquests dibuixos, aquests guixots i aquestes firmes seran art rupestre.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">La cova és un lloc molt potent, de les poques on encara es mostren les pintures originals a un pam del nas. És un lloc de comunió entre ancestres i futurs pobladors.</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">Qui som nosaltres per decidir què volem que perduri i què hem d'esborrar?</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="image-and-hover" style="border: 0px; color: #4a4a4a; display: inline-block; font-family: gotham; line-height: 1.75; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0px; max-width: 100%; padding: 0px; position: relative;">
<br />
<div class="image-hover-container" style="background-color: #f7f7f7; border-radius: 4px; border: 0px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.5) 0px 1px 3px; display: inline; height: 25px; line-height: 1.75; margin: 0px; opacity: 0; padding: 0px; pointer-events: none; position: absolute; right: 10px; top: 10px; width: 60px; z-index: 100;">
<a class="hover-download" href="https://www.evernote.com/shard/s239/sh/4c104dfd-87a4-4af7-a5a6-2c62abffeb6d/eb0829810b20db83de3f7c771b597a5a?content=#" style="background: url("/redesign/sharing/SharedNoteViewAction/download.png") center center / 16px 17px no-repeat; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-right-color: rgb(189, 189, 189); border-right-style: solid; border-top-color: initial; border-top-style: initial; border-width: 0px 1px 0px 0px; color: #047ac6; display: inline-block; height: 25px; line-height: 1.42857em; margin: 0px; padding: 0px 1px 0px 0px; width: 29px; word-wrap: break-word; z-index: 101;" title="Download"></a><a class="hover-gallery" href="https://www.evernote.com/shard/s239/sh/4c104dfd-87a4-4af7-a5a6-2c62abffeb6d/eb0829810b20db83de3f7c771b597a5a?content=#" style="background: url("/redesign/sharing/SharedNoteViewAction/gallery.png") center center / 18px 18px no-repeat; border: 0px; color: #047ac6; display: inline-block; height: 25px; line-height: 1.42857em; margin: 0px; padding: 0px; width: 29px; word-wrap: break-word; z-index: 101;" title="Image Gallery"></a></div>
</div>
<br />
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"><span style="color: #666666; line-height: 1.42857em;"></span></span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.evernote.com/shard/s239/sh/4c104dfd-87a4-4af7-a5a6-2c62abffeb6d/eb0829810b20db83de3f7c771b597a5a/res/2fd502a3-125b-4bd1-b613-b44f366a8cf2/img_20180804_213747_448.jpg?resizeSmall&width=832" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" class="en-media" height="320" name="2fd502a3-125b-4bd1-b613-b44f366a8cf2" src="https://www.evernote.com/shard/s239/sh/4c104dfd-87a4-4af7-a5a6-2c62abffeb6d/eb0829810b20db83de3f7c771b597a5a/res/2fd502a3-125b-4bd1-b613-b44f366a8cf2/img_20180804_213747_448.jpg?resizeSmall&width=832" style="border: 0px; height: auto; margin-top: 0.857412em; max-width: 100%; padding: 0px;" width="256" /></a></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">Gorg negre del Montseny:</span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;"><span style="color: #666666; line-height: 1.42857em;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #4a4a4a; font-family: gotham; font-size: 16px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">I avui, dia d'excursió pel Montseny, les paraules del savi </span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">de Rouffignac</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; line-height: 1.42857em;">, que viu més hores dins la cova que fora, m'han tornat al cap. Una balma amb foc de camp i gargots, dibuixos i signatures en plena naturalesa. La nostra petja. L'escarabat que, d'aquí a un miler d'anys, mostraran com a art rupestre i gràcies al qual els pobladors futurs sabran com eren els animals de la nostra època.</span></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-71120455071294144202018-03-07T02:45:00.000-08:002018-03-07T02:45:07.717-08:00Revolta de bruixes<div style="background-color: white; border: 0px; line-height: 1.75; margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tpRPlkr_Fh4" width="560"></iframe></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 13.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 12pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 12pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Revolta de bruixes. Aquest títol de l'obra de Benet i
Jornet resumiria molt bé el meu últim any, el de la revolta. Jo, abans, no era
particularment activa en res, creia que ja estava tot escrit, que ja estava tot
fet però, ves per on!, m'he despertat. Potser perquè tinc dues filles i les he
d'educar, potser perquè he descobert, gràcies a elles, el gust per educar-me a
mi mateixa, potser perquè he après a qüestionar-ho tot o se m'ha encomanat el
desig de canviar el món.<br />
Aquest any, amb els meus 40 a l'esquena, he entès el significat de les lluites
compartides i m'he compromès amb el desig de deixar un món millor als qui
vindran. I això és, per mi, un món més just.<br />
No és gens fàcil.<br />
I malgrat tot, he vist clar que els petits passos de formiga arriben més lluny
que els passos de gegant que ens esclafen.<br />
La lluita pacífica és la revolta subterrània que provoca els canvis, més enllà
de les nostres vides insignificants. Perseverança, exigència, confiança i,
perquè no, una mica de fe.<br />
Jo, com tantes altres, no sabia que era feminista, i potser no ho era i m'hi
he tornat.<br />
I ara, em veig amb el <i>Manifest feminista en quinze consells</i> de Chimamanda Ngozi Adiche i
llegeixo cada nit una biografia dels <i>Contes de Bona nit per
a Nenes Rebels</i> de l'Elena Favilli i la Francesca Caballo.<br />
Fa molts anys, quan estava a Ottawa, vaig llegir un llibre que em va
emocionar: <i>100 Canadian Heroines</i> de
Mena Foster. Vaig descobrir la força brutal, física i intel·lectual,
d'aquelles dones i, potser llavors, elles van plantar la llavor dins
meu.<br />
Segur que m'equivocaré molt i reproduiré, sense adonar-me, clixés que tenim
tatuats fins al moll de l'os, però compteu amb mi: estudiaré, llegiré,
escriuré... I formaré part de les lluites compartides, les lluites pendents,
les nostres, i de les petites victòries que, de ben segur, arribaran.</span><span style="color: #4a4a4a; font-family: "gotham",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquest meravellós
poema <i>Cançó de fer camí </i>de Maria Mercè Marçal cantat per
Gemma Humet i Mireia Vives és la música a la meva/nostra lluita.</span><span style="color: #4a4a4a; font-family: "gotham",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-79026890066485506562018-01-16T02:19:00.000-08:002018-01-16T02:22:10.199-08:00Setmana 13 de poesia cap a les presons.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhixOyMWJiXy1Gz5rLuDQOpnsYMDpJ4pI6gqsYli2rk-ZAz6k_It5_iBgpK5v5zPPi-lPZGDY-gAw4MOE4lYSw-4hfndd-NlB8-2x7v1TXe5ePRy-mmYQv5jPkh3gPMNKV06K9GClOSA46/s1600/ona2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhixOyMWJiXy1Gz5rLuDQOpnsYMDpJ4pI6gqsYli2rk-ZAz6k_It5_iBgpK5v5zPPi-lPZGDY-gAw4MOE4lYSw-4hfndd-NlB8-2x7v1TXe5ePRy-mmYQv5jPkh3gPMNKV06K9GClOSA46/s1600/ona2.png" /></a></div>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Setmana 13 de poesia cap a les presons.</span><br />
<br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Avui que fa just tres mesos que en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez són a la presó, vull fer una aturada en el camí. </span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Alguns de vosaltres m'heu preguntat què els escrivim cada setmana. Escrivim vivències personals, coses que passen a les ciutats i pobles catalans i també alguna anècdota per mirar de fer-los somriure i, tot això, sempre ho acompanyem d'un poema per fer-los viatjar lluny de les quatre parets que els tenen presos. </span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Cada setmana, hem triat, amb cura, els poemes que hem enviat. Cada setmana hem escollit, amb amor, poesies que ens connectaven amb el món, amb la vida, amb els sentiments més purs. I ho seguirem fent així. Ja hem rebut unes quantes respostes des de la presó i ens sembla que els fem servei i companyia, no pretenem res més que això.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Gràcies als nostres presos i malgrat que estiguin injustament tancats en presons llunyanes, hem viatjat amb ells a terres mítiques, hem cercat i trobat esperances i llibertats compartides, ens hem fet més cultes.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Avui, us escric un dels poemes que hem triat aquesta setmana per compartir, si és que així ho voleu, la complicitat de persones desconegudes que avancen juntes per un camí ple d'entrebancs i de poesia. </span><br />
<br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><u>Cap enllà</u></span><br />
<u><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /></u><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Com la proa amb l'onada,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">com la llum amb el vidre,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">com l'amant amb l'amada,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">m'encontraré amb tu,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Esperança, Esperança,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">tu esquerpa i jo segur.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">No sabré si és amor</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">o si una lluita brava;</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">si fast o si llangor.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Serà la prova pura,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Esperança, Esperança,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">cap enllà, oh més ventura!</span><br />
<br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Carles Riba</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">"Del joc i del foc"</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Anna del Col·lectiu Ales i Llum</span>Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-19020691472712266332017-10-16T04:31:00.000-07:002017-10-16T04:31:28.354-07:00Els teus cinc són alegria!
<br />
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wVwxtBR0-gc" width="560"></iframe></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;">Avui fas
cinc anys, enmig d'un caos de ciutat, enmig de la calor que aconsegueix no
deixar marxar l'estiu. Avui fas cinc anys, plens de goig i d'alegria, i
nosaltres, pare i mare, amb el cor encongit pels dies que ens ha tocat viure,
ens abracem a tu i a la teva germana i, en aquest caliu, trobem la pau. Perquè
el teu nom significa "deessa de la llar" i, la llar, no només és un
sostre sobre el cap, és molt més que això. És la teva mirada d'un <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">verdgris</span></span>
penetrant, és la teva valentia, i els teus cabells llisos sobre les espatlles. <br />
Us estimem molt a les dues. Sou la nostra sang i la nostra alegria de
viure. Creixeu dretes com el blat i teniu opinions per a repartir a tort i a
dret i això ens agrada, ens fa feliços i no ens espanta.<br />
Potser, algun dia, tu també et preguntaràs cap on vas, potser et semblarà que
cap a la deriva o estaràs segura del rumb del teu vaixell, qui ho sap. <br />
<span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">Lareta</span></span>,
cucurutxo, sigues feliç i valenta, deixa que el vent guiï el teu camí. <br />
Una vegada, un mestre em va dir una cosa que s'ha convertit en el lema de
la meva vida i que ara, ja amb cinc anys, m'agradaria compartir amb tu:
"Si fer el bé et sona una cosa massa gran d'assolir, almenys, no facis
mal". I encara més: "No et quedis al pap res de bonic que vulguis
dir!", l'àvia <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">dixit</span></span>.<br />
Lara: fer el bé, no fer mal, dir coses boniques a les persones que t'envoltes
(només si les sents de cor, és clar!), és la forma més honesta de canviar el
món. </span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;">Alegria, Lara, alegria!</span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-62938698925447963262017-08-16T08:21:00.000-07:002017-08-16T08:21:14.159-07:00De Nils Holgerssen a Joaquim Ruyra hi van deu anys
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiZtYe53dIs7jM_5JkYejTLexDR_UsNFKDa4sXgtHvF6GKLw8k-LJdY7etCc_pDME3XehcKmCljmIzkt2cDbgMK2-ytuSsQAwpzVhZHY0iVOl6tW55MfKKggGLetPfUdYbV_OgsM3qoXQK/s1600/Selma_Lagerl%25C3%25B6f%252C_Nils_Holgersson.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiZtYe53dIs7jM_5JkYejTLexDR_UsNFKDa4sXgtHvF6GKLw8k-LJdY7etCc_pDME3XehcKmCljmIzkt2cDbgMK2-ytuSsQAwpzVhZHY0iVOl6tW55MfKKggGLetPfUdYbV_OgsM3qoXQK/s1600/Selma_Lagerl%25C3%25B6f%252C_Nils_Holgersson.jpg" /></a></div>
<div style="background: white;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC7cVcBb-04PfpkRravk_s_o4CtZjcZpnk-Sj7tHpL7Qdy3dsl_KGtd_aThfc8xbXc5zgeUBksioAZJp8dKOo2JgzONn3bQTx7V-kejkR-1PgyJwp3YOXvqzPS5X3vT_zn-a7AcurNZBCv/s1600/Selma_Lagerl%C3%B6f,_Nils_Holgersson.jpg"><span style="color: blue; margin: 0px; text-decoration: none;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC7cVcBb-04PfpkRravk_s_o4CtZjcZpnk-Sj7tHpL7Qdy3dsl_KGtd_aThfc8xbXc5zgeUBksioAZJp8dKOo2JgzONn3bQTx7V-kejkR-1PgyJwp3YOXvqzPS5X3vT_zn-a7AcurNZBCv/s1600/Selma_Lagerl%25C3%25B6f%252C_Nils_Holgersson.jpg" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC7cVcBb-04PfpkRravk_s_o4CtZjcZpnk-Sj7tHpL7Qdy3dsl_KGtd_aThfc8xbXc5zgeUBksioAZJp8dKOo2JgzONn3bQTx7V-kejkR-1PgyJwp3YOXvqzPS5X3vT_zn-a7AcurNZBCv/s1600/Selma_Lagerl%C3%B6f,_Nils_Holgersson.jpg" id="Imagen_x0020_1" o:button="t" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 186.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 187.5pt;" type="#_x0000_t75">
<v:fill o:detectmouseclick="t">
<v:imagedata o:title="Selma_Lagerl%25C3%25B6f%252C_Nils_Holgersson" src="file:///C:/Users/ANNAGO~1/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:fill></v:shape></span></a><br />
<div style="background: white;">
</div>
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">Des de l'hivern
llegim “El viatge meravellós d’en Nils Holgersson” de Selma Lagerlöf, amb la
traducció de Lluís Solanes, a les nostres filles. Avancem a poc a poc, entre
noms impronunciables de ciutats, pobles i regions sueques i el vocabulari
magnífic que utilitza el traductor. L’Estel i la Lara (de 7 i 4 anys) aturen el
relat cada dos per tres, quan no entenen una paraula. Això, a la pràctica, vol
dir llegir una o dues pàgines abans d'anar a dormir.</span><br />
<div style="background: white;">
</div>
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">En la meva
teoria, imagino que, si, en aquesta edat, ja saben què és un bosc frondós, una
serralada feréstega, fruir amb gran delit o com és una persona caragirada,
s'endinsaran en l'època mandrosa (anomenada adolescència), sense necessitat de
llegir Joaquim Ruyra amb un diccionari al costat. </span><br />
<div style="background: white;">
</div>
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">Encara em falta
temps per veure si la meva teoria ha funcionat o ha sigut, com en el fons em
temo, un desastre.</span><br />
<div style="background: white;">
</div>
<br />
<div style="background: white;">
</div>
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">Quin gust
omplir-se la boca amb aquestes paraules de "<span style="color: black; font-family: Times New Roman;"><span style="color: #222222; font-family: Arial;">Pinya de Rosa" de </span></span><span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">Joaquim Ruyra</span><span style="color: black; font-family: Times New Roman;">:</span></span><div style="background: white;">
</div>
<div style="line-height: 150%;">
<span style="color: #222222; font-family: "Arial",sans-serif; margin: 0px;">Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l'artística nuada
que teixeixen al capdavall d'una corda amb els mateixos blens, fent-hi un pom
boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se
de l'estorp o anella dintre el qual la passin de llarg a llarg.</span></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-54929406683987722092017-08-02T11:15:00.000-07:002017-08-02T11:15:36.318-07:00Els teus 7!
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhQEUkMoONXWwYRL-oXGJn4DCb00YbA9WFhunM8fHMoWUdx1sgHEY_yvYg5PT8gEd1mY3QAVEpvolceXpt0cqRXvjrDi_W-jMF0s8nSkWZjVZ3_eG2otny07_StgxGUoVV1-LlbNwfU1Z/s1600/Noarre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhQEUkMoONXWwYRL-oXGJn4DCb00YbA9WFhunM8fHMoWUdx1sgHEY_yvYg5PT8gEd1mY3QAVEpvolceXpt0cqRXvjrDi_W-jMF0s8nSkWZjVZ3_eG2otny07_StgxGUoVV1-LlbNwfU1Z/s320/Noarre.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;">I
va arribar el dia, meravellós dia, el 27 del 7 de 2017, una data amb tants sets
que espero que et porti màgia i alegria.<br />
Just aquell dia feies 7 anys. Les meves set llunes que brillen com mai. Ara sí
que ja ho saps tot, i el que no saps, t'ho inventes, perquè, com anem aprenent
(i ens fan creure), en aquest món estrany, és millor tenir respostes que dir
"jo no ho sé".</span></div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<span style="color: #666666; font-family: "Helvetica",sans-serif; margin: 0px;"><br />
Estàvem a <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">Noarre</span></span>,
al càmping d'alta muntanya on la gent fa nit per seguir amb la ruta. Ja fa tres
anys que no ens ho perdem. Vam arribar per primera vegada sota una pluja
intensa que no va <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">parar en</span></span>
cap moment. En cinc minuts, tu i la teva germana ja havíeu mullat tots els
mitjons que portàvem a la motxilla, però no ens vam desanimar i hi vam tornar
un any, i un altre i espero que per molts més.<br />
Envoltada de gent que t'estima, de les padrines que acomboien i els tiets que
són més entremaliats que vosaltres dues juntes. De la cosina-amiga Rita amb qui
segur que compartiràs mil confidències quan sigueu més grans. Envoltada dels
pares, la germana i l'Indi. I de l'Enric, que es mou per aquella vall com si hi
hagués nascut! Se't veia feliç, alta i gran, espavilada i independent (i això
ho dic amb una mica de mal de boca perquè el cordó umbilical es va desfilant i
ja gairebé voles sola).<br />
I tan ràpid que ha passat! I tant que volíem córrer...<br />
<br />Un regal per a tu, filla meva: Aquest any, deixa que ja t'expliqui la història del teu nom. Estel.
És curta però bonica.<br />
Vas trigar molt a arribar, o, si més no, així ens ho va semblar al pare i a mi.
Una nit, a la caseta de fusta, vaig sortir a fora i vaig observar el cel una
bona estona. Vaig demanar a les estrelles que ens ajudessin. "Us prometo
que si tenim una nena, li posarem Estel". Poc després, vam saber que
esperàvem una nena, eres tu.<br />
Feliços 7 anys, <span style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;">tigretón</span></span>
meu. Corre, vola, salta i juga (i aprèn a anar en bicicleta...)</span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-34251589297820555622017-05-17T03:58:00.000-07:002017-05-17T03:58:00.603-07:00La levedad- Catherine Meurisse<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypoXb428QUFAzBEPz-xUCZmfbJ_ljOOEIl66QMG2vAm0vWc0N_fiC3nuaJKwOrCqhIfL3rUFERPiKuBZpWkRVLsuqwoi_rqHPkLhMZu2Oq9uCG9e5E4mJz8CmQDK93DZE2qBwprJwMGHp/s1600/IMG_20170517_112108_441.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuk13soG-YTTSarFdfySOLspWrwysbmexDbixekgh_vcOA2X7HtHVbfRPDQbYXBO2br0P6uxXBjvqxrx4U20xU6cS05lavc_zT7-QHyJDhzfgSKsuInvBuLp-w_NW0aBDnXACFp0itq1C1/s1600/9788416542857.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuk13soG-YTTSarFdfySOLspWrwysbmexDbixekgh_vcOA2X7HtHVbfRPDQbYXBO2br0P6uxXBjvqxrx4U20xU6cS05lavc_zT7-QHyJDhzfgSKsuInvBuLp-w_NW0aBDnXACFp0itq1C1/s1600/9788416542857.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuk13soG-YTTSarFdfySOLspWrwysbmexDbixekgh_vcOA2X7HtHVbfRPDQbYXBO2br0P6uxXBjvqxrx4U20xU6cS05lavc_zT7-QHyJDhzfgSKsuInvBuLp-w_NW0aBDnXACFp0itq1C1/s200/9788416542857.jpg" style="cursor: move;" width="155" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypoXb428QUFAzBEPz-xUCZmfbJ_ljOOEIl66QMG2vAm0vWc0N_fiC3nuaJKwOrCqhIfL3rUFERPiKuBZpWkRVLsuqwoi_rqHPkLhMZu2Oq9uCG9e5E4mJz8CmQDK93DZE2qBwprJwMGHp/s1600/IMG_20170517_112108_441.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypoXb428QUFAzBEPz-xUCZmfbJ_ljOOEIl66QMG2vAm0vWc0N_fiC3nuaJKwOrCqhIfL3rUFERPiKuBZpWkRVLsuqwoi_rqHPkLhMZu2Oq9uCG9e5E4mJz8CmQDK93DZE2qBwprJwMGHp/s200/IMG_20170517_112108_441.jpg" width="150" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
Ahir, a Barcelona, <span class="hiddenSpellError">Catherine</span> <span class="hiddenSpellError">Meurisse</span> va parlar sobre el seu llibre La <span class="hiddenSpellError">Levedad</span>, una altra joia publicada per l'editorial Impedimenta. La <span class="hiddenSpellError">Levedad</span> és una novel·la gràfica que explica l'odissea de l'autora just després dels atemptats a Charlie <span class="hiddenSpellError">Hebdo</span>, l'any 2015.<br />Quan, a principis de gener d'aquell any, el seu despertador no va sonar a l'hora que tocava, sense saber-ho, li estava salvant la vida. Una vida, però, que es va esmicolar en bocins de <span class="hiddenSpellError">Catherine</span> per a totes bandes. Els atemptats contra Charlie <span class="hiddenSpellError">Hebdo</span> en van ser els culpables. Ella treballava allí, a la seu de la revista satírica, on molts amics seus van morir assassinats o van quedar greument ferits.<br />Després dels atacs, en estat de xoc, la <span class="hiddenSpellError">Catherine</span> va intentar reconstruir el seu dia a dia però res podia tornar-la a la vida, per dins se sentia morta com els seus amics. Només la bellesa de l'art la va fer reaccionar. <br />Amb el seu parlar suau i profund, ahir va explicar que, aquell gener del 2015, va deixar de dibuixar, va perdre la memòria i la capacitat de narrar. I era impressionant pensar que aquella mirada tan ferma, tan segura, havia tocat fons, alguna vegada.<br />La salvació li vingué de la mà de l'art, a través de la contemplació de la bellesa, a Itàlia. Ni la literatura ni la naturalesa li van produir l'efecte despertador (altra vegada) que va trobar en la contemplació de l'art. Tal com els nens menuts expressen els traumes a través del dibuix, ella, per fi, va poder tornar a dibuixar i el primer dibuix que va fer és ara la portada de La <span class="hiddenSpellError">Levedad</span>.<br />El llibre és una meravella, el seu periple vital té la força de la mateixa vida. La <span class="hiddenSpellError">Catherine</span> té la lucidesa dels grans intel·lectuals però la seva mirada és la que il·lumina un camí ple de paranys que només es deixa conduir a través de l'art.<br />La seva història és corprenedora i el seu somriure un vertader sol entre els núvols que l'envolten.<br />La feinada del traductor del llibre, Lluís Maria <span class="hiddenSpellError">Todó</span>, és una altra meravella, i qui ho dubti, que compri el llibre i vagi directe a la pàgina 24, allí hi torbarà un bon resum.<br />L'Estel i la Lara se'n van emportar un record de la <span class="hiddenSpellError">Catherine</span> <span class="hiddenSpellError">Meurisse</span>, que, per sort de tots, torna a dibuixar amb alegria.</div>
<div style="margin: 0px 0px 11px;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="justify" class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypoXb428QUFAzBEPz-xUCZmfbJ_ljOOEIl66QMG2vAm0vWc0N_fiC3nuaJKwOrCqhIfL3rUFERPiKuBZpWkRVLsuqwoi_rqHPkLhMZu2Oq9uCG9e5E4mJz8CmQDK93DZE2qBwprJwMGHp/s1600/IMG_20170517_112108_441.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-74559405559410387742017-02-02T01:42:00.000-08:002017-02-03T01:50:34.636-08:00L'enyorança<style type="text/css">h2.cjk { font-family: "Noto Sans CJK SC Regular"; }h2.ctl { font-family: "FreeSans"; }p { margin-bottom: 0.1in; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIYbhwECOLju8KAu6lgGBCNaTy1GtQSI4LQagikfONTFYNYL7ugsgTWqTyJw7TE6xYikn6Soe1p-hYHE9-q57GEVpDbQfQRfK2hYJoz3-xKY23d7FY-ahH8oJWemPC9nFkgo4ufMfBrNtE/s1600/enyor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIYbhwECOLju8KAu6lgGBCNaTy1GtQSI4LQagikfONTFYNYL7ugsgTWqTyJw7TE6xYikn6Soe1p-hYHE9-q57GEVpDbQfQRfK2hYJoz3-xKY23d7FY-ahH8oJWemPC9nFkgo4ufMfBrNtE/s320/enyor.jpg" width="226" /></a></div>
<h2 class="western" style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Enyorança<span style="font-weight: normal;">- Ramon Oms </span></span></h2>
<h2 class="western" style="text-align: center;">
</h2>
<h2 class="western" style="text-align: center;">
L’ÈPOCA GENEROSA</h2>
<div style="text-align: center;">
Nostres com les cançons que fan plorar<br />
són aquells dies.<br />
Van ser la veritat de quan es feia fosc<br />
amb somriures, banyant les criatures.<br />
El cansament alegre del sopar.<br />
Les cares que mai més<br />
no han tornat com llavors a confiar-se.<br />
La vida s’alimenta dels dies generosos.<br />
De donar i protegir.<br />
Quan s’ha pogut donar, la mort canvia.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-align: right;">
Joan Margarit</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-align: right;">
Des d’on tornar a estimar</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
Com puc sentir tanta enyorança dels dies que no són meus?</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
Sempre he volgut ser una velleta amb mil històries per explicar. No sé si la vida em farà aquest regal però nois, tingueu ben present que el meu llibre de memòries serà buit d’heroïcitats i ple de vida petita.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
Sento enyorança de la vida dels meus avis, de la dels meus pares. Sento tristesa per no haver viscut altres èpoques ni altra gent. Sento que la vida és feta de pedaços que s’esquincen quan els trepitgem.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
L’enyorança no és pèrdua, és la força de no oblidar.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-26355612550389350352016-11-11T04:11:00.000-08:002016-11-11T04:11:21.915-08:00A Leonard Cohen<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/JTTC_fD598A?list=RDv0nmHymgM7Y" width="560"></iframe><br />
<br />
Jo de petita escoltava <span class="hiddenSpellError">Cohen</span> sense voler-ho. El meu pare s'havia comprat uns aparells musicals Bang <span class="hiddenSpellError">Olufsen</span>
gegants i cada dissabte al matí els endollava a tot volum i ens feia
saltar del llit, a ma germana i a mi, de mal humor, amb el peu esquerre.
La música de <span class="hiddenSpellError">Cohen</span> m'acompanyaria des de llavors i tota la vida.<br />Jo
de petita no entenia l'anglès, ni sabia on era Mont-real, escoltava una
veu d'home gran, que gairebé feia por i em feia estremir.<br />Amb els anys, la poesia de <span class="hiddenSpellError">Cohen</span>
m'ha fet sentir, molt, molt endins. He viscut a Canadà, he conegut gent
que l'adorava i he entès, una mica més, les seves lletres.<br />Ara agraeixo que el meu pare ens poses <span class="hiddenSpellError">Cohen</span>, Joplin i <span class="hiddenSpellError">Clapton</span>, <span class="hiddenSpellError">Brassens</span> i <span class="hiddenSpellError">Moustaki</span>.
Ara li agraeixo que em fes llegir totes aquelles lletres que
acompanyaven els vinils o els Cds, asseguda a la butaca del seu despatx, quan jo
el que volia era anar a passar la tarda al <span class="hiddenSpellError">McDonalds</span> i mirar "<span class="hiddenSpellError">Sensación</span> de <span class="hiddenSpellError">vivir</span>".<br />Escolto <span class="hiddenSpellError">Leonard</span> <span class="hiddenSpellError">Cohen</span> i em desfaig, per la veu, per la lletra, pels records.<br />El meu amor per <span class="hiddenSpellError">Cohen</span>
va anar de petit a gran, com hauria de ser tot, la meva admiració va
anar de menys a més i els sentiments que m'ha despertat van evolucionar de primaris a profunds.<br /><span class="hiddenSpellError">Leonard</span> <span class="hiddenSpellError">Cohen</span>
a casa és un poeta, és una ànima perduda, a vegades fràgil, a vegades
pedant, és l'encarnació filosòfica del que hauríem de ser tots, del
sentit que té passar pel món, contradiccions absolutes, terrenal i
místic alhora. <span class="hiddenSpellError">Leonard</span> <span class="hiddenSpellError">Cohen</span>, a casa, és un senyor refinat i estimat.<br />Amb ell ens hem emocionat, vam ballar el seu vals quan <span class="hiddenGrammarError">Mister</span> H. i jo ens vam casar! Ens hem sentit una mica bohemis amb el seu Chelsea Hotel i hem cantussejat malament el seu <span class="hiddenSpellError">First</span> <span class="hiddenSpellError">We</span> <span class="hiddenSpellError">Take</span> Manhattan <span class="hiddenSpellError">and</span> <span class="hiddenSpellError">then</span>...<span class="hiddenSpellError">Then</span> <span class="hiddenSpellError">we</span> <span class="hiddenSpellError">take</span> <span class="hiddenSpellError">Berlin</span> (s'ha de cantar cridant). Hem estimat i hem rigut i plorat, tot això en el temps que transcorre una melodia.<br />Melodia és vida i sentiment és casa. <span class="hiddenSpellError">Leonard</span> <span class="hiddenSpellError">Cohen</span> encarna, per a mi, vida i casa, així, sembla normal que me l'estimi, oi?Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-49151158733597224012016-10-19T01:37:00.002-07:002016-10-19T01:39:31.715-07:00Amb tu, molt més valenta!<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/RwC9th4CDnw" width="560"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Diu el pas del temps, d’aquest temps que jo no sé entendre, que
ja tens quatre anys. Diu moltes coses a cau d’orella i jo em remoc
per dins, com si un huracà aixequés el vol al bell mig del meu
estómac i em fes créixer, a pas de gegant, perquè si no, ben
aviat, em passaràs al davant.</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, de bon matí, m’has despertat, decidida i poruga alhora,
per dir-me que uns monstres gegants t’havien envoltat de nit. Hi
has lluitat tu sola i ara, amb uns ullassos grans com el sol, m’ho
expliques fent-te la valenta. No sé què dir-te, confio que
podràs encarar-te sempre als teus monstres particulars però em
vénen unes ganes enormes d’alçar-me i fer-los miques, per
estalviar-te coses lletges. Callo, somric i xiuxiuejo que només són
malsons.</div>
<div style="text-align: justify;">
La vida és això: somniar i potser despertar més forta i
valenta, a pas de gegant o a pas de follet. Tant se val. Les dues,
agafadetes de les mans; les dues, de vegades valentes, de vegades
porugues. Tant se val. Perquè al teu costat em sento prou atrevida
per encarar la força del monstre, el pas del temps o la meravellosa
aventura dels teus quatre anys. Per molts i bons anys, amor meu!</div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc i seré la teva gran admiradora secreta...</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-86888379579009298672016-08-04T11:13:00.000-07:002016-08-04T11:13:28.684-07:00Sis ben fets!<div style="text-align: center;">
<span style="color: #666666; font-family: Open Sans, Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="line-height: 25px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/stVx9tZVaZk" width="420"></iframe></span></span></div>
<span style="color: #666666; line-height: 25px;"><span style="font-family: inherit;">Els sis m'han agafat fent un petit dol per la teva primera dent de llet. La primera que et va sortir mentre rossegaves una pastanaga fresca, la primera que ha caigut mastegant un bon tall de carn. Jo pensava que no podria oblidar res del que us passés i ara no recordo les teves primeres passes ni paraules, no recordo quan vas passar de bebè a nena ni quan va canviar la teva mirada de l'admiració a la interrogació. Però t'observo i "oh, Déu!" penso que estem fent una bona feina, ton pare i jo! Et veig forta, eixerida i llesta, com una bonica espiga d'esquena recta i mirada alta.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #666666; line-height: 25px;">Quan em demanes si et pots dutxar sola, se'm trenca una cantonada de cor, però dic sempre que sí. Quan demanes si pots voltar la botiga de cap a cap per buscar les galetes que més t'agraden, s'esquinça una mica l'altra punta de cor, però torno a dir que sí. I si vens corrents i em demanes, feliç de la vida, si pots començar a llegir el conte de nit, sola, a dalt de la llitera, doncs, gairebé se'm </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">cauen</span><span style="color: #666666; line-height: 25px;"> les llàgrimes però sé que no puc dir que no.</span><br style="color: #666666; line-height: 25px;" /><span style="color: #666666; line-height: 25px;">Ja tens sis anys, ets gran, se't nota, i jo ja he començat a imaginar com serà tot plegat quan, un divendres qualsevol, t'hagi de confessar que no sé resoldre els teus deures de mates.</span><br style="color: #666666; line-height: 25px;" /><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; line-height: 25px; padding-bottom: 2px;">Tigretón</span><span style="color: #666666; line-height: 25px;"> meu, per molt que creixis, sempre seràs el petit tigre que un calorós dia d'estiu va fer-nos caps de colla.</span><br style="color: #666666; line-height: 25px;" /><span style="color: #666666; line-height: 25px;">Gràcies...</span></span>Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-3028301050389685052016-05-06T03:42:00.000-07:002016-05-06T03:42:13.665-07:00I per què?<div align="justify" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0in;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGAfgAaMk9Xc31F5Vij37R2z57qvdQPMHnmuzC62_IAPggxDmVcbjzNRnAf3G98nrIfxJy3dG8UdUYY-SWCbTqYzMKw0xCJlbZGkeYi-0CBVcN5S8thUo6CfYc7l0OfMFSySNM1H-V8MBR/s1600/142752.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGAfgAaMk9Xc31F5Vij37R2z57qvdQPMHnmuzC62_IAPggxDmVcbjzNRnAf3G98nrIfxJy3dG8UdUYY-SWCbTqYzMKw0xCJlbZGkeYi-0CBVcN5S8thUo6CfYc7l0OfMFSySNM1H-V8MBR/s320/142752.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Per art de màgia m'ha tornat a la memòria. Per què, fa gairebé deu anys, vaig posar el nom d'Adaesnomdefada al meu blog?</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">Acabàvem d'arribar a Ottawa, Míster H., el Popeye i jo i no coneixíem res de la ciutat. Recordo que l'octubre de 2007 va ser força benevolent i ens va deixar passejar pels carrers desèrtics del centre de la ciutat. I allí, al número 510 de Bank Street, hi havia un local petit anomenat Ada's Diner, era un bar sense pretensions però molt ben situat, al costat mateix de l'estació d'autocars.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;">De seguida, ens va cridar l'atenció, potser perquè no hi havia massa més opcions o potser perquè feia cantonada i estava ben il·luminat, i hi vàrem entrar. Ens va atendre l'Ada, una dona prima i espavilada, d'avantpassats italians. Allí, aquell matí d'octubre, vàrem provar per primera vegada els seus pancakes, una mena de creps suculents que podies acompanyar amb el que triessis: maduixes, pernil i formatge, bacó, pera, ous, patates... no negaré que eren plats ben greixosos, com les parets i l'aroma del local, però ens hi vam sentir com a casa. A partir de llavors, visitant que rebíem, visitant que fèiem esmorzar a l'Ada's! Era la nostra descoberta, el nostre petit tresor. Quan va arribar l'hivern despietat, molts matins ens hi refugiàvem: cafè americà, pancakes i la conversa agradable de l'Ada, també uns quants conductors d'autocars que compartien taula, uns quants vianants congelats, i Míster H. i jo.</span></span></div>
<div align="justify" style="margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="line-height: 28px;">L'encant de l'Ada i el seu local, les olors de fregit que encara recordo, les taules amb tovalles de l'any de la picor, les seves cadires metàl·liques </span><span style="line-height: 24px;">esgrogueïdes</span><span style="line-height: 28px;">, varen inspirar el nom del meu blog. I per no tornar-ho a oblidar mai més, ara que aviat farà 10 anys que escric aquí, ho crido als quatre vents: </span></span><span style="font-family: 'times new roman', serif; line-height: 28px;">Ada, durant els meus dies a Ottawa, tu et vares convertir en la meva fada.</span></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-85850374509317257382016-02-28T13:14:00.000-08:002016-02-28T13:14:50.492-08:00C'Est La Vie<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5dWeeUIZFgA" width="560"></iframe></span></span></span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Ha
fet un any de l'incendi i ara ens pinten el pis. Sabem que el nostre
veí de tota la vida no tornarà a la finca i, de fet, ja tenim nous
veïns.</span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Tots
hem renascut, forts com roures.</span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
meu </span></span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0in;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">exveí</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"> </span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">em
va trucar, no fa pas gaire, per convidar-me a un cafè al restaurant
de l'hotel. Camina feixuc però, com sempre, se'l veu elegant.
L'acaben d'operar del genoll, ara espera una altra operació de maluc
que creu que li anivellarà les dues cames. Té 80 anys i moltíssimes
ganes de tirar endavant. Ha fet </span></span></span></span><span style="color: black;">net,
ha començat de nou (1a lliçó de vida d'un home savi: De les
cendres se'n surt més fort, tinguis l'edat que tinguis). Ha refet
una antiga relació de parella</span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"> </span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">de
fa més de 40 anys. I fan vida plegats, miren sèries i van al
teatre, queden amb amics i passegen. Ha trobat una bona companya de
vida. (2a lliçó: l'amor no té temps, edat ni bons o mals moments).</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M'ha
explicat que la vida passa volant, que només s'ha de fer allò que
t'agrada i gaudir-ho intensament, diu ell que la vida s'ha de viure
sempre amb sentit de l'humor (3a lliçó: la vida sense humor no val
res). També m'ha dit que em tiri de cap a la piscina, que intenti
publicar el que he escrit, que no serà el millor que escriuré però
que per alguna banda s'ha de començar (4a lliçó: amb por no es pot
viure). I conclou: estima, estima, estima, jo m'he passat massa
anys </span></span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0in;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sol</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Una
hora, un home savi, un cafè... la vida és això, ni més ni menys.</span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-75236853465536569962016-02-24T03:28:00.000-08:002016-02-26T03:41:12.676-08:00C'est la vie!<div align="justify" style="margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/5dWeeUIZFgA" width="560"></iframe></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="margin-bottom: 0in;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.1in; line-height: 120%; }</style>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.1in; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Ha
fet un any de l'incendi i ara ens pinten el pis. Sabem que el nostre
veí de tota la vida no tornarà a la finca i, de fet, ja tenim nous
veïns.</span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Tots
hem renascut, forts com roures.</span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
meu </span></span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0in;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">exveí</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"> </span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">em
va trucar, no fa pas gaire, per convidar-me a un cafè al restaurant
de l'hotel. Camina feixuc però, com sempre, se'l veu elegant.
L'acaben d'operar del genoll, ara espera una altra operació de maluc
que creu que li anivellarà les dues cames. Té 80 anys i moltíssimes
ganes de tirar endavant. Ha fet </span></span></span></span><span style="color: black;">net,
ha començat de nou (1a lliçó de vida d'un home savi: De les
cendres se'n surt més fort, tinguis l'edat que tinguis). Ha refet
una antiga relació de parella</span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"> </span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">de
fa més de 40 anys. I fan vida plegats, miren sèries i van al
teatre, queden amb amics i passegen. Ha trobat una bona companya de
vida. (2a lliçó: l'amor no té temps, edat ni bons o mals moments).</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M'ha
explicat que la vida passa volant, que només s'ha de fer allò que
t'agrada i gaudir-ho intensament, diu ell que la vida s'ha de viure
sempre amb sentit de l'humor (3a lliçó: la vida sense humor no val
res). També m'ha dit que em tiri de cap a la piscina, que intenti
publicar el que he escrit, que no serà el millor que escriuré però
que per alguna banda s'ha de començar (4a lliçó: amb por no es pot
viure). I conclou: estima, estima, estima, jo m'he passat massa
anys </span></span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0in;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sol</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background: #ffffff;">Una
hora, un home savi, un cafè... la vida és això, ni més ni menys.</span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br /></div>
</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-73583191908672951912015-10-19T03:34:00.000-07:002015-10-20T02:04:31.075-07:00Lara ve de Lars. Felicitats petita de la casa!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWhUoBu0wbPrgxwvvFNWMhFDMNRPQvEkdUN-EIG-u6m_7P0Huijv2CaQi2yEbrJ-TRp0xqr7O1EMbErEQWgIUDpmmtKO4qFYON6iai_ZAWfOqDqn8EuGFllxJPIDSnrhMmVTOOxyDYRUTq/s1600/IMG_20140804_130048.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWhUoBu0wbPrgxwvvFNWMhFDMNRPQvEkdUN-EIG-u6m_7P0Huijv2CaQi2yEbrJ-TRp0xqr7O1EMbErEQWgIUDpmmtKO4qFYON6iai_ZAWfOqDqn8EuGFllxJPIDSnrhMmVTOOxyDYRUTq/s400/IMG_20140804_130048.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Lareta meva, acabes de fer tres anys i encara no has perdut la meravellosa habilitat de deixar-me amb la boca oberta.<br />
Dijous passat, quan preparàvem la teva festa d'aniversari, et vaig preguntar quin tipus de pastís volies, em vas mirar amb aquells ulls de lluna i em vas estampar:<br />
- De blat de moro.<br />
- D'acord - davant teu faig veure que ho tinc tot controlat sempre- i quin regal et faria il·lusió?<br />
- Un cistell per anar a collir bolets.<br />
Les teves idees extravagants em fan somriure quan les penso, m'alegres qualsevol moment del dia i em poses molt nerviosa quan no creus. Però tot això són les virtuts que arrossegaràs de per vida. Ets inconformista, tens clares les idees i no et fa por portar-les a terme. Ets tu mateixa, dit i fet, sense més. I a qui no li agradi, que giri cua.<br />
Blat de moro i un cistell! Quines bajanades. Però llavors arriba el dia de la festa i trec, entre dolços i entrepans, un bol de blat de moro amb una cullereta, i veig que l'agafes i en gaudeixes. Un grapadet rere l'altre. I rius mentre em mires amb cara d'entremaliada però fent-me arribar unes "Gràcies!" gegants perquè saps de la meva complicitat. I saps també, que passi el que passi, jo sempre estaré al teu costat, per riure o plorar amb tu, per curar ferides de pell i d'ànima, per guarir cors trencats i cosir-ne els bocins o per celebrar les teves victòries, que ara ja sé que no sóc capaç de preveure.
Ets un àngel endimoniat i, amb tu, la nostra llar és pura aventura.<br />
Et prometo que:<br />
Al teu costat, seré valenta, perquè tu ets com un lleó.<br />
Al teu costat, seré curiosa, perquè, mare meva!, tu no deixes res per verd.<br />
Al teu costat, seré intuïtiva perquè mai et mous per regles generals.<br />
Al teu costat, seré sempre i per sempre més.<br />
3 anys i 3.000 bogeries. Gràcies per ensenyar-nos que la vida pot ser molt millor si hi poses imaginació.Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-48192758063815827782015-07-27T07:26:00.001-07:002015-07-28T01:40:46.453-07:00T'estimo molt!<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DkpXrqTVrKU" width="560"></iframe>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Avui, ben d'hora, han trucat a la porta de casa, he fet un salt del llit i l'he oberta despentinada. Un 5 gran, alegre i ufanós em somreia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">- Em deixes passar?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">- Ja?- li he demanat contrariada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sense donar-me ni un segon per assimilar-lo, s'ha instal·lat al sofà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">- Em quedaré uns quants mesos amb vosaltres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Uf!, he pensat, i què faig jo amb un 5 al sofà? L'Estel s'ha llevat més feliç que un gínjol i, de seguida, l'ha abraçat. Quina estampa més bonica. M'hi acostumaré de seguida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ara ja és un més de la família, un any més a casa. I els que vindran.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sento l'Estel que canta amb el micròfon a tot drap: "Hoy me siento fenomenal!". Tot seguit pregunta si ens la sabem aquesta cançó. Moc el cap, doncs no, no la sé, però, reina meva, canta-la ben fort, avui, d'aquí a un any i sempre. Si tu estàs fenomenal, la teva mare també ho està! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tot i que el temps passa a velocitat de llampec i encara no t'he fet l'àlbum digital del segon aniversari, quan et veig feliç, se m'il·lumina la cara, el cor i l'ànima.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Petit cucut de rellotge, ja ben grossa, feta i refeta, el temps és el gran misteri del món però al teu costat estic molt decidida a descobrir-lo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Un any més, crido ben fort: Felicitats tigretón meu!</span></div>
<div>
<br /></div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-35671125283744105572015-06-09T03:39:00.000-07:002015-06-10T07:12:20.579-07:00Trobadora en temps moderns<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.1in; line-height: 120%; }</style>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xh11JDaql6w" width="560"></iframe><br />
Durant
molts anys vaig trobar a faltar el meu trobador. Algú que m'escrivís
coses boniques, poesia o cançons. Volia ser la inspiració, la musa
d'algun poeta perdut. Li demanava a Míster H. que em fes un petit escrit
d'amor. Què t'agrada de mi? Què et suggereixo? Però res, ni cas!<br />
Fa
un temps, vaig descobrir que la història s'inverteix a casa meva, sóc
jo la trobadora, la que li escric coses boniques i li llegeixo en veu
alta. Sóc jo la que declaro el meu amor públicament, i no el canto
perquè no en sé!<br />
Ell em mira, somriu i em diu que sóc <i><span class="hiddenSpellError">empalagosa</span></i>.
No podria ser d'altra manera! Jo no seria una bona trobadora si el seu
amor fos escampat a tort i a dret. Les belles dames a les quals
recitaven els trobadors mai mostraven el seu interès en ells, encara que
el tinguessin. Els feien patir, morir d'amor.<br />
Jo no escric
poesia, o n'escric però dolenta i queda en la intimitat dels calaixos de
casa. Però llegiu, si us plau, aquests versos de <span class="hiddenGrammarError">“</span>Veles e vents <span class="hiddenGrammarError">han</span> mos desigs complir<span class="hiddenGrammarError">”</span> que el segle XV escrivia Ausiàs March, posen la pell de gallina.<br />
<br />
Amor de vós jo en sent més que no en sé,<br />
de què la part pitjor me'n romandrà;<br />
e de vós sap <span class="hiddenGrammarError">lo</span> qui sens vós està.<br />
A joc de daus <span class="hiddenGreenError">vos</span> acompararé.<br />
<br />
<span class="hiddenSpellError">Io</span> tem la mort per no ser-vos absent,<br />
perquè amor per mort és anul·lat:<br />
mas jo no creu que mon voler sobrat<br />
<span class="hiddenSpellError">pusca</span> <span class="hiddenGreenError">esser</span> per tal departiment.<br />
<br />
<br />
Versió musicada i cantada per RaimonAdahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-56259738504220420012015-04-27T03:40:00.000-07:002015-04-27T03:40:56.445-07:00Vulnerable bellesa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPoD8QCAITRIsI2kxyhx1DUfF1xqhCLGwouZUeKx44wLW-5C5jTZZO0DaFA9HocVvHrwpIWaKfuakQnssQ1vtfMTvX4KTu1nk-90ns7SDFsT3q5UvPQUI93vMoTngOFBcj7Pu2CBvrM_u9/s1600/canad%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPoD8QCAITRIsI2kxyhx1DUfF1xqhCLGwouZUeKx44wLW-5C5jTZZO0DaFA9HocVvHrwpIWaKfuakQnssQ1vtfMTvX4KTu1nk-90ns7SDFsT3q5UvPQUI93vMoTngOFBcj7Pu2CBvrM_u9/s1600/canad%C3%A0.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
Sento un magnetisme molt romàntic cap a la bellesa d'<span class="hiddenGrammarError">allò vulnerable</span>.<br />M'embadaleixo
mirant els fugissers núvols blancs que ja no tornaran mai. M'entristeix
la puresa de les flors d'un dia, i l'esforç que fan per existir només
unes hores. Acumulo objectes d'avantpassats que ja no serveixen per a
res i penso molt en tots els jos que he sigut i he abandonat pel camí.<br />En
la felicitat absoluta no sé escriure. Mai n'he sabut. En el dolor, en
el desconcert o en la solitud més remota he escrit moltes paraules.<br />A l'apartament canadenc de <span class="hiddenSpellError">Patterson</span> <span class="hiddenSpellError">Avenue</span>,
ara ja fa uns quants anys, vaig escriure una novel·la sencera. Massa
hores per a poder viure altres vides. Per buidar-me de tot, per ser
lluny de tothom i poder convertir-me en altres personatges.<br />El dia a
dia ens allunya de la bellesa més vulnerable, no ens la deixa veure. I
és quan no espero res, quan ja tot se'n va, que la recupero i m'hi
recreo, com aquell jo canadenc, més espiritual que real.<br />La força de la terra, dels ancestres, que en aquella zona de món es fa tan intensa, és la que retrobo a vegades.<br />Uns
diuen que sóc massa sensible, altres diran fràgil. Uns diuen que no
toco de peus a terra i altres que tinc el cap a la lluna de València. Jo
reivindico la lentitud, el no fer, i demano que només de tant en tant,
la força de la vida més pura, em caigui amb tota la seva potència sobre
les espatlles i m'uneixi a la legió d'incompresos que hi ha pel món.
Avui, escric només per a ells.Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-50242333266064038112015-03-23T08:21:00.000-07:002015-03-23T08:21:16.716-07:00Tornem a les llistes?<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/e7Kg2tuiHU4" width="560"></iframe><br />
Seria...<br />
1) El mitjó vermell enmig de la roba blanca a la rentadora.<br />2) L'avió de paper que vola passadís enllà, encara que té l'ala rebregada.<br />3) Un acordió ben tocat.<br />4) Qualsevol noia de casa bona a la Barcelona Modernista.<br />5) La pluja, perquè Sebastià Alzamora em dediqués el seu: “Podríem ser perfectes com la pluja”, que llegeixo cada matí abans d'escriure.<br />6) Portada de llibre, d'un llibre en blanc.<br />7) Agulla d'estendre la roba, al sol tot el dia mentre parlo amb les companyes de fil.<br />8) La noia vestida de blanc del quadre d'Edward Hopper, que surt de l'edifici amb tot un matí per davant.<br />9) L’estrella que brilla més i va inspirar el nom de la meva filla gran.<br />10) El pica-soques de Sils que ens alegra el dia quan el veiem.<br /><br />I vosaltres, que seríeu?Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-80047020246245722602015-03-11T03:25:00.000-07:002015-03-11T03:25:07.005-07:00Fumar en temps de revolució<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/8zPtFZMRtJ4" width="420"></iframe><br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.1in; line-height: 120%; }</style>
<br />
Fumar, aquests dies, ha sigut la meva petita revolució tranquil·la. Fum
entre el fum, total, qui ho notarà? Sortir al balcó, encendre una
cigarreta, abandonar-me uns instants entre els pensaments caòtics. Veure
el cel blau i una fulla caiguda a terra. Encara és verda, i jo, amb
ella, reneixo verda, petita, però ben verda! Avui tanco un
capítol, deixo la meva revolució, els meus petits companys de calma
absoluta.<br />Avui s'emporten ben lluny tot el poc que ha quedat del pis
del nostre veí, i amb ell, hem decidit mirar endavant. Començar a
escollir colors per a les parets fumades, començar a imaginar llum i <span class="hiddenGrammarError">no més</span> cendra.<br />Avui, amics, penso que aviat podrem enretirar la cortina de bany i dibuixo les coses boniques que vindran.<br />Aquest
mes, he après molt de cop, potser massa. Els records segueixen tancats
a pany i clau però un bri d'aire de muntanya comença a baixar carrer
avall. Entre els sacs de runa s'escapen pors i arriba valentia.<br />Penso en el moment de tancar la porta d'entrada i tornar a sentir-nos segurs i tranquils al nostre santuari, a casa nostra.<br />Fumo l'última cigarreta perquè ara s'emporten l'olor de fum ben lluny, i els dic, gairebé cridant: <span class="hiddenGrammarError">“</span>Adéu petites revolucionàries, si algun dia ens tornem a trobar, segur que jo ja sóc molt més forta.<span class="hiddenGrammarError">”</span><br />Aquí, tanco un capítol però començo un llibre sencer.<br />Gràcies a tots per ser al nostre costat.Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-80179435417781310372015-03-06T03:46:00.000-08:002015-03-10T04:51:08.123-07:00Incendi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw6FLZhkoiua0rgqk2_CzI8MrRshcXtu-So6tTgtEBBhEr6Vk9jlYGtr0Y_6ysTXuLO5GGzow4_wh7mMfwHyWprUUQdsV7eSSKG21BktGhi4QCWPh6AdUrGJXIrvhrphR2tU_nMu1td-k/s1600/blue-sky-post-1-of-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifw6FLZhkoiua0rgqk2_CzI8MrRshcXtu-So6tTgtEBBhEr6Vk9jlYGtr0Y_6ysTXuLO5GGzow4_wh7mMfwHyWprUUQdsV7eSSKG21BktGhi4QCWPh6AdUrGJXIrvhrphR2tU_nMu1td-k/s1600/blue-sky-post-1-of-1.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
Entro als 37 amb una passa de gegant. Per fi he entès que la vida és només un instant.<br />
Deixo
els 36 enrere, entre fum i cendra. Tanco els records a l’armari una
temporada. Penso en el nostre veí de tota la vida. Ho ha perdut tot en
el foc. Té 80 anys i crec que pensava viure i morir plàcidament envoltat
dels seus records. Però s’han cremat. I la cendra ha deixat un escenari
dantesc amb el qual hem de conviure dia a dia. Avui he penjat a la seva
porta calcinada una cortina de bany, la més acolorida que he trobat.
Els records ja me’ls miraré un altre dia, quan quedin ben lluny. Només
llavors decidiré què fer-ne.<br />
El trobo a l’entrada de casa. "Com estàs?" Li pregunto. "Avui és l’últim dia que vinc a regirar entre la runa".<br />
M’ho diu cada dia, i l’endemà hi torna a ser. Ho ha perdut tot, tot menys la vida.<br />
Es treu un tub de pomada de la butxaca. “Estic content, mira què he trobat.” No sé què
dir-li. El tub està negre de sutge. “És que ja no fan aquesta pomada i a
la farmàcia me’n donen una altra”. Se’l guarda com un petit tresor.
L’abraço... “Ara em surt tot” diu. Té 80 anys i ho ha perdut tot. “Avui tot se’m fa muntanya. És l’últim dia que vinc.”<br />
No dic res. Demà ens trobarem a l’entrada altra vegada.<br />
El foc va començar a les 4 de la matinada del dia 15 de febrer. Tots dormíem però ningú va prendre mal.<br />
Començo els 37 sabent de la fragilitat de la vida, i no ja de la meva sinó de la de les meves filles. Tanco els records. Prou!<br />
Fer anys ja comença a ser un repte.<br />
Molt, molt agraïda i per sempre més a la impecable feina dels bombers i al
noi ros que baixava pel carrer i en veure les flames, lluny
d'allunyar-se'n, va córrer cap als intèrfons i ens va despertar a tots.
Noi alt i ros, sàpigues que, aquella nit, vares salvar unes quantes
vides.Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-59636984113258635252014-12-03T04:05:00.000-08:002014-12-03T04:38:54.706-08:00El Meu Món<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4-WSD2dX9Hirf49SuKRNfxjbcFqJAg3qOrrwwynUsprVKsdv-YQMMW-96WgOK0-DGqnYXEOBr602dt8TQX_raKXZXP3k04xlDvUs8DVdnZxsw2QYG1Js1EhaSZTQn4T-2NeCLCH0nC0iK/s1600/where_stars_are_born_by_chibionpu-d4exaud.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4-WSD2dX9Hirf49SuKRNfxjbcFqJAg3qOrrwwynUsprVKsdv-YQMMW-96WgOK0-DGqnYXEOBr602dt8TQX_raKXZXP3k04xlDvUs8DVdnZxsw2QYG1Js1EhaSZTQn4T-2NeCLCH0nC0iK/s1600/where_stars_are_born_by_chibionpu-d4exaud.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agrada molt quan l’Estel i la Lara em
demanen que els parli del meu món. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per elles, el meu món és la meva infantesa.
Les olors, les persones estimades que ja no hi són, els meus animals, les meves
aventures. Penso una mica, rescato històries i les hi explico mentre elles
em miren amb cara embadalida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És molt cert, és veritat, és el meu món.
Aquell que està fet d’històries menudes que em creia a cegues.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Històries com per exemple la que m’explicaven
a la Cerdanya: els gossos de la muntanya no eren sacrificats sinó que, quan
desapareixien, era per anar a morir a un lloc que ells escollien, el seu lloc
preferit, allí on trobaven pau. No m’amagaven la mort, me la feien més bonica.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Històries com la que m’explicava la meva àvia, quan em
quedava a dormir a casa seva, gairebé tots els divendres a la nit: la poció màgica d’abans d’anar a dormir (un vas amb aigua i sucre) passava tots els
mals i em feia venir la son.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">O com quan em venia a veure el meu amic imaginari, un follet
que se m’instal·lava a viure dins l’orella, en un habitacle molt petit amb llar
de foc i butaqueta i em parlava tot sovint. El meu amic portava molt capficada la meva pobre mare...</span></div>
<div class="MsoNormal">
Totes aquelles eren històries que incorporava al meu dia a dia d’una
manera tan natural com innocent. Ara les explico a les meves filles i elles no
les posen mai en dubte. Amb aquella curiositat de nen, em pregunten com anava
vestit el follet o si la poció de l’àvia era dolceta i es queden tan amples,
com em quedava jo fa tants anys, quan veia el món amb ulls de nena.</div>
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7002813840234726069.post-30766456639904370962014-11-25T03:31:00.000-08:002014-11-25T03:31:06.259-08:00Poesia <iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/03XqImlUkYo" width="420"></iframe><br />
Havia oblidat com em van impactar els primers poemes que vaig llegir. Ja no recordava que des de llavors vaig decidir escriure.<br />
Els versos de sentiment pur, de dolor profund, aquelles paraules que m'afectaven i em captivaven a parts iguals, tots aquells poemes. Però com es podia escriure coses tan boniques?<br />
Mai abans havia pensat en el llenguatge com a un instrument gairebé musical. Descobria llavors la bellesa de les paraules.<br />
La vida dels poetes mai semblava fàcil, sempre era complicada i delicada. O estaven malalts a punt de morir o patien d'amor, eren massa sensibles per tot aquell món. <br />
Les primeres lectures: Papasseit, Màrius Torres, Baudelaire o Rimbaud. Volia ser com ells però la meva vida, per sort, no era tan tràgica i de seguida em vaig passar a la prosa...<br />
Avui he recordat les Cançons de Mahalta de Màrius Torres.<br />
Als 25 anys ell emmalaltí de tuberculosi i, des del Sanatori de Puigdolena, d'on ja no en sortiria mai més, va escriure totes les Cançons de Mahalta per a Mercè Figueres, malalta com ell. <br />
Adahttp://www.blogger.com/profile/08603178735516365961noreply@blogger.com0