MY MUMMY!

Aquesta nit he somniat per primer cop amb l'Estel, sembla que el meu subconscient ja sap el nom de qui em roba la major part dels meus pensaments conscients.
El somni anava així: L'Estel i jo ens quedàvem endormiscades en un llit gran i blanc, era un migdia calorós, ella tenia una expressió de pau i jo l'embolcallava amb el meu braç dolçament. De cop i volta, obria un ull i veia que estàvem envoltades per una vitrina de cristall. Encara estirada podia llegir un rètol a peu del llit on hi posava: " Els 2000, tombant de segle, el vincle entre mare i filla encara era existent".
M'he despertat sobresaltada, l'Estel, Míster H. i el gos dormien plàcidament al meu costat.
Per sort o per desgràcia, no viurem al segle XXII si abans no ens inventem alguna cosa ben potent per fer-nos aguantar però sí que podem dir que al tombant de segle, l'any 2010, el vincle entre pares i fills encara existeix, i de quina manera!

SUMMER TIMES!

Diuen que cal renovar-te al llarg de la vida. Doncs bé, jo ho he fet per primera vegada, he tornat a néixer amb el naixement de la meva primera filla, l'Estel. Sóc tota una altra, no hi puc fer més per molt que hi posi ganes i tossuderia, ja no sóc la mateixa. No tinc temps de mirar-me al mirall, no puc sortir de casa sense preparació prèvia i dormo el que em deixen dormir.
Tot i així em vaig prometre que la pròxima entrada al blog no seria referent al meu canvi de vida, ja sé que això només m'afecta a mi i no als altres...
He estat pensant i he recordat aquesta cançó, refrescant i bonica. L'escoltava els dies d'agost, quan tancada a casa enyorava la platja, l'aigua de mar i el blau de les ones. Ara que tots aquells dies han quedat enrere, escolto la cançó i penso només en els estius calorosos que vindran... torno a tenir ganes d'escriure i espero fer-ho molt sovint en aquest bloc que és ja part de mi.

GRÀCIES!

Quantes coses et poden canviar la vida d'un dia per l'altre? No gaires.
Quantes vegades pots renunciar al que t'agrada per tenir cura d'algú? No massa.
Quantes nits en blanc pots passar sense arrufar el nas? No ho sé.
Quants petons pots donar al dia sense fer-te pesada? Milers.
Perdoneu que no escrigui tant com voldria, perdoneu que la meva escriptura estigui en Standby "hasta nuevo aviso", jo intento tenir el cap clar i poder escriure alguna cosa amb sentit però ara per ara, els meus ulls no poden desviar la mirada de l'Estel.
Espero que comprengueu que escrigui menys sovint... però no deixeu de mirar el blog, de tant en tant aniré actualitzant!
Gràcies per fer-me costat!

MY LITTLE GIRL!

Els dies passen sense pausa ni descans, ha arribat un petit huracà a casa i ens ha trastocat la rutina que amb tanta delicadesa havíem anat creant al llarg dels anys de convivència.
Ara ja no fem plans, tot és relatiu, no depèn de nosaltres, se'ns escapa de les mans. Ella entra i surt dels nostres somnis, ens desperta i sacseja de la millor manera possible i somriu. És tan bonica que no pots fer més que somriure amb ella i dir-li a cau d'orella "ai! tan petita i ja ens portes per on vols!"
Entre el sol i la lluna no hi ha foscor o claror, només moments tranquils o moguts! Per això, no escric tant com voldria, per això les prioritats han anat canviant, per això moriria ja pels deu minuts que dormim juntes al gran llit de matinada, quan li acarono el front i li beso, i ella resta tranquil·la uns instants i torna a somriure amb una pau interior que espero que no desaprengui mai.

THANK YOU!

Deien que el canvi de lluna ho precipitaria tot, per fi arribaria el desenllaç. Jo no acabava de creure-ho però va passar tal i com preveia la gent entesa amb coses no demostrables.
La vida em va canviar la nit del 26 de juliol de 2010, la lluna plena i un estel al cel. Em vaig despertar a les 04.00h amb unes ganes boges de mirar al cel, una lluna radiant i blanca il·luminava tota la sala d'estar. Més amunt, un estel. Ja no vaig tornar a dormir, sabia que estava a punt de passar, em vaig quedar tranquil·la al sofà, pensava en les coses que mai havia cregut i que de cop i volta creia ferventment.
La vida em canvia i jo amb ella dono voltes, passes de gegant amb un petit infant en braços.
Eternament agraïda al canvi de lluna i a l'estel d'aquella nit d'estiu.

BELLA!

Gran dia, tot s'atura però res no passa.
No es mou ni un bri d'aire, la sorra crema sota els peus i tu no arribes.
Les forces són limitades, però la il·lusió és tan gran, tan forta!
Podem amb tot, som només una bonica ratlla al cel, com l'estela que deixen els avions.
Vine, tinc ganes d'olorar-te i de tocar-te, vine.
Jo dormo i et somnio, tan real, tan petita, tant i tant t'he esperat.
Brisa i nit, sempre pot passar aleshores.
Por i desig, les gran aventures comencen sempre així.
T'espero, i t'espero tota la vida, no tinguis pressa.

YES, WE CAN DREAM!

Entrada combativa... esteu avisats!

1) Demà tots a la manifestació, fem Nació, fem Poble! És el nostre dret rabiós!
2) No a les "primes" pels jugadors de "La Roja" si guanyen el Mundial, per favor, seriositat!
Diu un bon amic: Guanyar la final del Mundial:600.000€ X 23 jugadors= 13.800.000 €!
No està malament pel país amb més atur de la CE...

Perdoneu, però és un cap de setmana força mogut i no podia passar sense dir-hi la meva!