Translate

dimecres, de març 07, 2018

Revolta de bruixes


Revolta de bruixes. Aquest títol de l'obra de Benet i Jornet resumiria molt bé el meu últim any, el de la revolta. Jo, abans, no era particularment activa en res, creia que ja estava tot escrit, que ja estava tot fet però, ves per on!, m'he despertat. Potser perquè tinc dues filles i les he d'educar, potser perquè he descobert, gràcies a elles, el gust per educar-me a mi mateixa, potser perquè he après a qüestionar-ho tot o se m'ha encomanat el desig de  canviar el món.
Aquest any, amb els meus 40 a l'esquena, he entès el significat de les lluites compartides i m'he compromès amb el desig de deixar un món millor als qui vindran. I això és, per mi, un món més just.
No és gens fàcil.
I malgrat tot, he vist clar que els petits passos de formiga arriben més lluny que els passos de gegant que ens esclafen.
La lluita pacífica és la revolta subterrània que provoca els canvis, més enllà de les nostres vides insignificants. Perseverança, exigència, confiança i, perquè no, una mica de fe.
Jo, com tantes altres, no sabia que era feminista, i potser no ho era i m'hi he tornat.
I ara, em veig amb el Manifest feminista en quinze consells de Chimamanda Ngozi Adiche i llegeixo cada nit una biografia dels Contes de Bona nit per a Nenes Rebels de l'Elena Favilli i la Francesca Caballo.
Fa molts anys, quan estava a Ottawa, vaig llegir un llibre que em va emocionar: 100 Canadian Heroines de Mena Foster. Vaig descobrir la força brutal, física i intel·lectual, d'aquelles dones i, potser llavors, elles van plantar la llavor dins meu.
Segur que m'equivocaré molt i reproduiré, sense adonar-me, clixés que tenim tatuats fins al moll de l'os, però compteu amb mi: estudiaré, llegiré, escriuré... I formaré part de les lluites compartides, les lluites pendents, les nostres, i de les petites victòries que, de ben segur, arribaran.
Aquest meravellós poema Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal cantat per Gemma Humet i Mireia Vives és la música a la meva/nostra lluita.