Des de l'hivern
llegim “El viatge meravellós d’en Nils Holgersson” de Selma Lagerlöf, amb la
traducció de Lluís Solanes, a les nostres filles. Avancem a poc a poc, entre
noms impronunciables de ciutats, pobles i regions sueques i el vocabulari
magnífic que utilitza el traductor. L’Estel i la Lara (de 7 i 4 anys) aturen el
relat cada dos per tres, quan no entenen una paraula. Això, a la pràctica, vol
dir llegir una o dues pàgines abans d'anar a dormir.
En la meva
teoria, imagino que, si, en aquesta edat, ja saben què és un bosc frondós, una
serralada feréstega, fruir amb gran delit o com és una persona caragirada,
s'endinsaran en l'època mandrosa (anomenada adolescència), sense necessitat de
llegir Joaquim Ruyra amb un diccionari al costat.
Encara em falta
temps per veure si la meva teoria ha funcionat o ha sigut, com en el fons em
temo, un desastre.
Quin gust
omplir-se la boca amb aquestes paraules de "Pinya de Rosa" de Joaquim Ruyra:
Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l'artística nuada
que teixeixen al capdavall d'una corda amb els mateixos blens, fent-hi un pom
boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se
de l'estorp o anella dintre el qual la passin de llarg a llarg.
1 comentari:
fantàstic, crec que ha de donar bons resultats !!!
Publica un comentari a l'entrada