MY LITTLE GIRL!

Els dies passen sense pausa ni descans, ha arribat un petit huracà a casa i ens ha trastocat la rutina que amb tanta delicadesa havíem anat creant al llarg dels anys de convivència.
Ara ja no fem plans, tot és relatiu, no depèn de nosaltres, se'ns escapa de les mans. Ella entra i surt dels nostres somnis, ens desperta i sacseja de la millor manera possible i somriu. És tan bonica que no pots fer més que somriure amb ella i dir-li a cau d'orella "ai! tan petita i ja ens portes per on vols!"
Entre el sol i la lluna no hi ha foscor o claror, només moments tranquils o moguts! Per això, no escric tant com voldria, per això les prioritats han anat canviant, per això moriria ja pels deu minuts que dormim juntes al gran llit de matinada, quan li acarono el front i li beso, i ella resta tranquil·la uns instants i torna a somriure amb una pau interior que espero que no desaprengui mai.