Em diu ratolins
Em diu infinit
Em diu poca cosa
i molta brutícia.
Em diuen de cartes
Ens diuen parella
i rat penats a les nits.
Em diu que aquí,
jo a tu,
no t'hi trobaré mai.
I què devia pensar quan vaig escriure això? L'escriptura serveix per adonar-te que no et coneixes de res, però també et fa saber que tens moltes ganes de descobrir-te...
3 comentaris:
casualment he vist un post teu sobre tocadiscos que ja t'he comentat en el post i que coincideix en el temps en el mateix tema al meu blog, felicitats! bon blog!
Aquests tocadiscos tornen a sonar amb la mateixa força que tenien temps enrere, per molta tecnologia punta que hi hagi! Les cançons val més escoltar-les des de l'emotivitat, ara mateix vaig a llegir-te! Gràcies pel comentari!
Ada
seguim en consonància sonora i vital!
je, je, ja veus com les gastem al Maresme els seguidors del tocadiscos de tota la vida!
Publica un comentari a l'entrada