WHERE HAVE YOU BEEN?

Molt sovint penso que m'hauria agradat conèixer el "sereno" del barri, aquell qui guardava totes les claus de les cases veïnes. Penso amb tots els oficis que han desaparegut i m'inunda una petita melancolia, d'aquelles que no saps descriure gaire bé perquè és l'enyor d'un món que no has viscut mai, d'una vida que no coneixes.
Molt sovint penso que m’hauria agradat conèixer les rentadores del safareig i xerrar amb elles mentre frego amb avidesa la meva roba, però això tampoc pot ser.
Qui sí que he arribat a conèixer és l'afilador de ganivets, la seva música d’harmònica, cada dimecres al matí, baixant per Enric Granados, em transporta a la meva fantasia, a altres temps, al meu petit món. Ell amb la seva motocicleta fa que el barri prengui forma. No vull que mai desaparegui, però em temo que això tampoc serà possible.
La meva alegria de la setmana passada va ser escoltar la seva música per un altre barri, un dia diferent del que em té habituada, era un dimarts i estava al carrer Tallers. Així que el dia que l’enyori molt el cercaré per tots els barris i segur que el trobaré!
Moltes felicitats Míster H. i Popeye! Varen néixer el mateix dia i són l'un per l'altre!

SPRING IS HERE!

Arriba la primavera, l'estació que més m'agrada, la que més m'altera, en la que més viva em sento.
El meu cos és una explosió de colors i la meva vista se sorprèn de les flors d'una Barcelona que se m'ha presentat molt grisa els mesos d'hivern. Els pensaments se'm fan més positius, no ploro tan i somric més, no m'enfado i saludo cordialment als veïns.
La primavera és color, alegria, llum i sentiments. La creativitat floreix i les paraules surten soles, no cal anar a buscar-les a les pàgines d'un diccionari, l'aigua no està tan freda i els peus s'hi remullen alegrament. Les mans aplaudeixen sovint i els llavis es mouen mentre canten una cançó que et sembla que no coneixies.
Som part de la naturalesa i ens comportem com tots els éssers vius del planeta. Visca la primavera!
I la sorra de platja es pot fer servir per fer art!

A LITTLE POEM!

BYE BYE WINTER
I miro amor
i em pregunto molt.
Vinc i vaig entre present i passat.
Entrellaço els meus dits
i els teus cabells.
Olor de Marsella,
com el sabó.
I vinc i vaig i penso molt
en tu i en mi,
en temps remot
de color Bordeus
de l'explosió, passió.

Ada 4/3/2009

QUIET TIME!!!

A vegades tinc la sensació que el temps se m'esmuny de les mans a una velocitat esfereïdora. A vegades penso que ja fa una setmana que vaig fer anys. De sobte, em passa que la vida és només una enquadernació de dies, setmanes i mesos.
Quan parlo d'això amb gent més gran, s'exclamen i em diuen que a la meva edat encara no hauria de pensar en aquestes coses, que és més endavant que aquests pensaments afloren. "A la meva edat, ja veuràs, el temps futur passa molt més ràpid i el passat el veus ja massa lluny...". I a la meva no?
Ja, des d'aquestes mans que escriuen avui, s'escapa la immediatesa d'aquest únic moment d'escriure.
Doncs, bé, en aquesta moviment constant que és el viure, hi ha un moviment subterrani que va fent-se cada dia més important que és diu Slow Life, un grup de gent de tot tipus que han decidit gaudir de cada instant sense pensar en el que vindrà ni en el que ha passat. Simplement sense pensar. I en aquests propòsits em moc jo ara, i només ara, sense passat, sense futur.

MAKE ME HAPPY!!!

A la ciutat hi ha dos tipus de gent: els que caminen mentre somriuen i els que caminen amb els ulls clavats al terra. Jo sóc dels de la primera tongada, més per convicció que per vocació. Vaig llegir, fa temps, en alguna part d'un llibre, que si tothom anés somrient pel carrer la gent se sentiria més segura a la ciutat. És molt més reconfortant veure una cara amiga de bon matí que uns morros que arribin a terra.
He de confessar que no sempre he estat així de somrient, anys enrere em posava malalta la gent que reia a les vuit del matí al Ferrocarril, quan jo encara tenia lleganyes als ulls i els llençols marcats a la cara... M'estic fent gran? Bé, he de confessar també que el dimarts faig anys...31... (ho escric amb la boca petita)... i el millor regal del món és que: somrieu, sempre, i tant com pugueu! Aquí i a l’altra banda de món!