WONDERFUL DAY!

Aquesta setmana ha estat bonica. El dia 23 d'abril, Sant Jordi, és un dels meus dies preferits de l'any, sense cap mena de dubte.
S'han descrit moltes vegades les diverses sensacions que Sant Jordi desperta als amant dels llibres, i suposo que també als de les flors, i no crec que jo ho sàpiga dir millor.
Estar envoltada, a Rambla Catalunya, de llibres, d'autors, de persones anònimes que esguarden embadalits títols coneguts i desconeguts, és un regal meravellós!
El dimecres passat vaig passejar entre la gent, és l'únic dia que no em molesten les aglomeracions, a cada pas pensava que convindria que els valors que a la majoria ens desperta el Sant Jordi fossin valors amb els quals vivim cada dia: educació, respecte, imaginació i amor...

LONG AGO!!!

Per els nostàlgics com jo...

MY BELOVED TINET!!!

Ahir van celebrar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona i jo vaig assistir-hi com a finalista del Premi Tinet, de relat curt. Em vaig sentir com una reina, tot i que no vaig guanyar res...
La Casa Canals es preciosa, estava tota vestida amb teles daurades i rogenques, les cadires estaven vestides amb tela blanca, com a mi m'agraden, tot era perfecte.
Els reporters ens varen fer fotografies, encara que no he sortit als diaris, però l'efecte de ser una escriptora professional me'l va fer igual.
Vaig descobrir que tenia una amiga en comú amb la guanyadora del Premi Tinet i això em va ajudar a entrar en la conversa amb els finalistes, els quals admiro pels seus relats frescos, atrevits, purs i irònics.
La vetllada no podia anar millor, ni jo em podia sentir més feliç!
En guardaré sempre un bon record!

OH MY GOD!!!

No m'ho puc creure i de fet encara no m'ho crec!
Vaig quedar finalista en el Premi Tinet de Tarragona i la setmana que ve es fa la presentació del llibre, el qual es titula “Que no torni i altres contes”.
Quan em van fer arribar tres exemplars a casa, els de l’Editorial Cossetània, em va fer molta impressió veure el meu nom i els meus cognoms a les planes d’aquells llibres. És un petit, immens més aviat, somni fet realitat! Crec que el meu nom queda bonic sobre fons blanc!
El llibre està format per un recull de tretze contes, tot just me l'estic acabant de llegir i encara tinc ganes de repassar alguns dels contes altra vegada perquè m'han encantat! Quin nivell, mare meva! I jo he aconseguit fer-m'hi un petit lloc entre ells! No m’ho puc creure!
És un honor immens poder figurar en aquest llistat de noms i més encara que els meus personatges comparteixin espai amb els personatges dels altres!
Moltes gràcies, a qui li correspongui, m'heu fet la persona més feliç del món!
Per cert, el meu conte es titula “Una altra carta”!

ALMOST A YEAR!

Fa gairebé un any, em vaig prometre que mai més tindria por de res.
Crec que estic aconseguint viure la vida intensament, viure sense por és el mateix que viure en llibertat, segons el meu cervell, que a vegades patina...
Entre tants pensaments, la meva mirada es queda fixada en una bossa de reciclatge que tinc davant dels ulls i que va viatjar amb nosaltres des d'Ottawa. En ella s'hi llegeixen oracions com: Balla, canta i viatja! o Atura't i respira profundament!
Aquest tipus de frases em transporten amb força cap Canadà, volo de pressa, gairebé em planto a Patterson Avenue en mil·lessimes de segon!
L'aire, la terra, l'herba verda, les flors que deuen començar a voler sortir a l'altra banda de mar... Aquella olor que et resulta tan familiar, tot i no haver-la conegut en la infantesa... Aquelles persones anònimes que varen esdevenir la nostra familia d'acollida...
Espero tornar a Canadà ben aviat i també espero, no oblidar mai la promesa que em vaig fer: Mai, mai tornaré a tenir por de res. Encararé els sotracs de la mateixa vida amb valentia i gaudiré dels bons moments profundament!

LIFE IS MUSIC!

He de confessar que de música, tot i que no podria viure sense ella, no hi entenc un borrall...
Però ahir vaig anar al Jamboree a escoltar la Porteña Jazz Band i vaig gaudir-ho de manera molt especial. M'encantaria saber tocar qualsevol d'aquells instruments dels quals no en sé el nom, m'encantaria també tenir un grup on hi hagués la complicitat, el respecte i l'amor a la música que ells gasten!
Tancant els ulls, em transportaven lluny, a Chicago o al Harlem novaiorquès! Veia balls rítmics i persones d'altres èpoques tocant...
Va ser una molt bona experiència i penso repetir-la quan pugui, ells ja ho saben però he de dir que a partir d'ara, compten amb una altra fan incondicional.
Gràcies pel concert que ens vareu oferir ahir!