Translate

dimecres, d’octubre 31, 2007

WELCOME TO BARCELONA!!!



Hola des de Barcelona!!!
Ja som aquí i ja no tinc excuses per fer gaire faltes d’ortografia. Jo segueixo sense ordinador però ara per ara puc utilitzar els dels amics o els de la família!
El viatge de retorn va anar molt bé, sense cap incidència tot i que estàvem una mica nerviosos pel Popeye, i que efectivament, com ens pensàvem, va començar a bordar com un animalot i tot l’aeroport de Montreal el va conèixer més del que hauríem desitjat. Finalment, tots varem arribar a Barcelona sense ni una petita rascada, també, encara que amb uns quants cops i rascades varen arribar totes les caixes i maletes: nou caixes, tres maletes i un baül que ens varem trobar al carrer i varem decidir que vindria amb nosaltres a Barcelona!
L’avió anava buit, amb només quaranta-set passatgers, així que varem poder estirar-nos a tres seients cada un i dormir força estona. El Popeye va sortir amb la caixa per la cinta on surten les maletes i semblava un gos de concurs, no bordava, estava a la seva caixa de viatge, assegut a les potes del darrere, amb les potes del davant estirades i el cap ben alçat, com si es volgués fer el despert tot i que estava completament adormit i cansat, suposem que és perquè es va passar tot el viatge bordant, el Mister H., quan el va veure, va ser l’home més feliç del món, realment estan fets l’un per l’altre!
Els primers dies a Barcelona han estat molt moguts. Ja hem vist molta gent i hem parlat per telèfon amb gairebé tots els amics, hem desfet maletes, hem intentat adaptar-nos altra vegada a la ciutat i ho hem aconseguit.
Trobem a faltar moltes coses d’Ottawa, però els ottawencs ens han ensenyat a treure partit de cada situació, així que: aquí no tenim gaire parcs verds enmig de la ciutat, però no gaire lluny hi ha la platja, no?
Una abraçada des de Barcelona...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que no coneixes encara els meravellosos parcs al mig de Barcelona, es tracta d'anar a Montjuïc, tan fàcil com Metro: Paral·lel (El funicular et fa pujar en escaig 2'clavats i pots fer de turista durant tot el trajecte). Recomeno especialment el Parc Mossen Cinto Verdaguer si vols estirar-te a la gespa a la manera canadenca o la Ronda de Mar si et vé de gust caminar. El Botànic també s'ho val. Em sembla que podré explicar-te moltes coses de la ciutat a canvi de les teves indicacions otawenques. Al no ser de Barcelona, l'he volgut sempre descobrir com a turista. Fins aviat. CL.

Anònim ha dit...

Benvinguts!!! per fi ja us tenim per aquí, espero que el divendres que ve no es postposi el sopar!Fins divendres!m