WELCOME TO BARCELONA!!!

Hola des de Barcelona!!!
Ja som aquí i ja no tinc excuses per fer gaire faltes d’ortografia. Jo segueixo sense ordinador però ara per ara puc utilitzar els dels amics o els de la família!
El viatge de retorn va anar molt bé, sense cap incidència tot i que estàvem una mica nerviosos pel Popeye, i que efectivament, com ens pensàvem, va començar a bordar com un animalot i tot l’aeroport de Montreal el va conèixer més del que hauríem desitjat. Finalment, tots varem arribar a Barcelona sense ni una petita rascada, també, encara que amb uns quants cops i rascades varen arribar totes les caixes i maletes: nou caixes, tres maletes i un baül que ens varem trobar al carrer i varem decidir que vindria amb nosaltres a Barcelona!
L’avió anava buit, amb només quaranta-set passatgers, així que varem poder estirar-nos a tres seients cada un i dormir força estona. El Popeye va sortir amb la caixa per la cinta on surten les maletes i semblava un gos de concurs, no bordava, estava a la seva caixa de viatge, assegut a les potes del darrere, amb les potes del davant estirades i el cap ben alçat, com si es volgués fer el despert tot i que estava completament adormit i cansat, suposem que és perquè es va passar tot el viatge bordant, el Mister H., quan el va veure, va ser l’home més feliç del món, realment estan fets l’un per l’altre!
Els primers dies a Barcelona han estat molt moguts. Ja hem vist molta gent i hem parlat per telèfon amb gairebé tots els amics, hem desfet maletes, hem intentat adaptar-nos altra vegada a la ciutat i ho hem aconseguit.
Trobem a faltar moltes coses d’Ottawa, però els ottawencs ens han ensenyat a treure partit de cada situació, així que: aquí no tenim gaire parcs verds enmig de la ciutat, però no gaire lluny hi ha la platja, no?
Una abraçada des de Barcelona...

LEONARD AND JANIS!!!

Fa molts anys que conec les cansons de Leonard Cohen, basicament perque a casa, els meus pares l'escoltaven sovint. Sempre m'ha agradat, per aixo volia acabar l'etapa canadenca amb una entrada dedicada al millor compositor canadenc, des del meu pobre punt de vista!
Si el meu estimat Mister H. hagues estat canadenc i music, m'hagues encantat que m'hagues escrit la canso "I am your man" i me l'hagues dedicat als quatre vents, per tot el mon. Pero no em queixo de res, el Mister, quan s'hi posa, pot dir coses molt boniques, precioses, dolses i sentides...
Be, la primera vegada que vaig escoltar aquesta canso, Chelsea Hotel, em vaig quedar emabadalida i ara es una de les meves preferides.
Leonard Cohen ha escrit les lletres mes suggerents i sensuals que jo he sentit mai i val la pena que s'entengui que diu en aquesta canso, per aixo he triat aquest video traduit. En ell, explica que va fer aquesta canso per Janis Joplin, varen passar una nit junts a Chelsea Hotel de Nova York, on es reuinien tots els gran musics del segle XX: Bob Dylan, Janis Joplin, Eric Clapton, Leonard Cohen i un llarg etc.
Espero que us agradi i disculpeu-me si aquests dies no puc actualitzar el blog tant com m'agradaria, resulta que nomes falten cinc dies per fer el viatge a Barcelona i estem una mica enfeinats!!!
Una abrasada a tots i gaudiu de la musica!
You were talking so brave and so sweet, quina frase mes bonica!

LISTEN TO HELEN MACMURCHY!!!

Fa molts dies que no tenim televisio. Va ser el primer que varem vendre per comensar a desfer-nos de les coses no essencials a l'hora de fer el viatge de tornada a Barcelona. Sense televisio, tot i estar mes desinformada que mai, em sento molt mes savia. Totes les hores que dedicavem a veure la televisio ara son hores de lectura.
Ahir a la nit, abans d'anar a dormir, llegia "100 Canadian Heroines", es un llibre que em vaig comprar al Museu de la Civilitzacio d'Ottawa. En ell s'expliquen 100 vides de 100 dones que d'alguna manera han canviat el cami de la historia de Canada. Es un llibre que m'inspira i m'omple de forsa cada vegada que em sento feble per tonteries. Les vides que llegeixo amb delit parlen de moltes dificultats, de molta miseria, de molt amor i de molta valentia.
Ahir, llegia el resum de la vida de Helen MacMurchy, que va viure del 1862 al 1953. Ella va lliutar contra tot i contra tothom per millorar les condicions higeniques de les mares que donaven a llum, moltes de les quals morien d'alguna infeccio, va millorar tambe les condicions sanitaries dels infants de menys d'un any i va treballar molt pels millorar les condicions dels milers d'immigrants que arribaven a principi de segle XX a Canada. Ella va dir: "Social Services consists in looking ahead as well as in setting things right, and when so many immigrants are coming to our country there is no doubt but that they need you and me to look ahead for them"-- "Els Serveis Socials consisteixen en preveure les necessitats i portar a terme solucions, i quan tants immigrants venen al nostre pais no hi ha cap dubte que necessiten que tu i jo ens fem carrec i treballem per les seves necessitats". On s'ha esfumat tot aquest sentiment de companyarisme que els nostres antecessors tenien? No es una pena que nosaltres no sabem mirar mes enlla del nostre melic?

BLOG ACTION DAY!!!

Fa uns dies, varem apuntar els nostres blocs a una iniciativa que es diu Blog Action Day. Es tracta de fer que, un sol dia, tots els blocs del mon es possin d'acord en escriure sobre el mateix tema, aquest any, sera sobre alguna cosa relacionada amb el medi ambient.
Des que el Premi Nobel de la Pau ha caigut en mans d'Al Gore, sembla que l'ecologia es un tema en alsa (no tinc c trencada...), a nosaltres ja ens va be, crec que la publicitat es una gran plataforma si s'usa per a bones causes.
Be, Blog Action Day creu que potser si aquell dia tothom parla sobre el mateix tema, les paraules de cada un dels blocs arribaran amb forsa a moltes cases de tot arreu, 15.000 blogs subscrits i prop de 12 millons de persones que els llegiran, sona a cosa important...
Doncs be, amb els meus coneixements limitats sobre ecologia i mediambient, em disposo a escriure el meu petit consell practic, simplement perque no en se mes i no vull escriure bajanades sense solta ni volta!!!

El meu estimat Mister H. em va fer un regal, anava embolicat amb un mocador de colors molt bonic. Ell em va explicar que els papers d'embolicar costen molt de fer i de transportar i que despres no s'usen per a res mes. Embolicar els regals amb mocadors de tela es una tradicio japonesa, furoshiki , que nosaltres podriem fer nostra d'alguna manera, aixo suposaria estalviar en papers, els quals s'utilitzen una vegada i despres es llansen a les escombraries o a la caixa de reciclatge... Els mocadors de tela son mes cars que els papers de regals pero formen part del regal, a males, i com fa el meu estimat H., de moment, se'l queda per una altra ocacio especial!

TGI Friday!

Finalment es divendres i el cap de setmana ja esta aqui.

Aprofito per desitjar un bon cap de setmana a tothom i espero que us agradi aquest video clip:



Per cert, TGI Friday significa "Thank God is Friday" (gracies a Deu es divendres) :) La versio col.loquial es TFI Friday... no la traduire per si les mosques...

Em sembla que el grup es diu "Peter, Bjorn & John" i la canco (no tinc c trencada :( )es diu "Young Folks".

GO SENS GO!!!

Avui anem a veure un partit de hoquei sobre gel, aqui es l'esport que mes seguidors te! Es bastant divertit de veure pero normalment se'm fa una mica llarg.
El meu estimat H. sera de les coses que mes trobara a faltar, els vespres d'hivern, al sofa amb una cervesa i la calefaccio a tot drap dins de casa, fora tot nevat! Quins records ja em venen a la memoria i encara no hem marxat...
El que, de veritat, ens posa els pels de punta es quan un cantant canadenc canta el seu himne abans del partit, quina cosa, eh? Doncs ho canten amb un sentiment que et fa emocionar encara que tu no sentis els colors de la seva bandera com els senten ells! Tots els espectadors s'afegeixen de seguida!
A vegades, els contincants d'un equip i de l'altre es comencen a pegar com si de boxa es tractes! El capita dels Senators d'Ottawa, Daniel Alfredsson, es tota una estrella a la ciutat i te un company al qual li falten totes les dents de davant, les va perdre en una esbatussada i ja no se les torna a posar, de moment. Ell es l'encarregat de buscar brega del seu equip i les perdria rapid altra vegada!
Es impressionant veure i tocar les vestimentes que porten per jugar, la veritat es que per mi seria impossible caminar amb tot allo a sobre, ja no vull ni pensar en correr o patinar sobre gel!
Quin esport mes curios, oi?

AUTUMN LEAVES!

Primer de tot em vull disculpar... la setmana passada se'm va espatllar el meu ordinador, des d'aquell dia he vist com en soc d'adicte al meu ordinador, no a qualsevol altre, sino al meu!!! Un fum blaquinos comensa a sortir de la part de darrere i poc despres ja vaig comprendre que no es tornaria a posar en marxa... ara el tinc reparant-se, desitjant que el tinguin llest abans de comensar el nostre viatge de retorn a Barcelona.
Per sort, els nostres amics Brian i Alyson me n'han deixat un, amb el qual puc navegar per internet i mirar el meu correu. La pega es que te un teclat d'USA i no tinc accents ni c trencades... per aixo demano disculpes, segurament hi haura un munt de paraules que us faran mal d'ulls, pero ja va be, de tan en tan es divertit escriure sense preocupar-te de les normes ortografiques, es com un exercici d'improvitzacio!
El fet es que tambe m'he quedat sense fotos, tenia un munt de fotos de la tardor a Ottawa, els arbres estan preciosos, ahir mateix varem anar a caminar per Gatineau Park i els colors de les fulles eren fantastics! Varem caminar una mica amb el Popeye i despres ens varem anar a relaxar a Le Nordik un spa modern enmig de la magnificiencia d'un parc natural gegant, tot un luxe!!!
Les fotos hauran d'esperar... pero us deixo amb Autumn Leaves d'Eva Cassedy!

AND NOW... WHAT?

Crec que això dels blogs és un petit vici... La veritat és que des que l'Isabel em va preguntar què faria amb el meu blog quan tornés a Barcelona, no he parat de donar-hi voltes. Les meves experiències del dia a dia a la meva ciutat de sempre, si tot va bé, tornaran a la normalitat i estaré envoltada, per sort, de tots vosaltres, això vol dir que a la majoria us puc trucar si algun dia em passa alguna coseta emocionant!!!
El meu estimat H., que sempre opina, em diu que he d'encarar aquesta nova etapa del blog des d'un nou punt de vista, ell és sempre pràctic. Creu que he de fer alguna cosa més específica, no tan general i potser té raó, però no sé si me’n sortiré! No sé gaire de res jo... com per explicar coses específiques...
Estic pensant que potser el blog podria ser un lloc de reunió de gent interessada en literatura, en escriure i llegir, amb articles interessants, escrits de tothom... però necessito la vostra opinió per acabar de definir què podem fer amb aquest blog, que per sort o per desgràcia, ha esdevingut part important del meu dia a dia!!!

Per cert, hem posat en marxa un altre petit blog relacionat amb l'ecologia! El meu Mister H. està molt interessat en el tema i m'ha fet conscienciar a mi! Espero que us agradi www.ecopragmatic.com!