Un cop a l'any, com a mínim, les meves amigues i jo anem de cap de setmana juntes. Normalment sortim de Barcelona i anem cap al mar o cap a la muntanya, això ens és igual!
El cap de setmana passat varem quedar el dissabte per anar cap a Llançà. Només pujar al cotxe varem començar a xerrar, ben bé com unes lloques, converses paral•leles i desordenades, cada vegada més exaltades i interessants, evidentment ens varem equivocar de carreteres i ens varem acabar perdent per carreteretes interiors fins arribar a la Jonquera. A les 16.30h, varem parar a un restaurant de Campmany a dinar i varem adonar-nos-en que no hi havia hagut ni un minut de silenci en tot el que portàvem de viatge. A les 18.00, després de cinc hores de conduir, la meva amiga R. per fi, va poder aparcar el cotxe a primera línea de mar. El mar estava preciós el diumenge, era d'un blau trencat i estava revoltat, com totes nosaltres!
Varen continuar les xerrades fins a quatres de quatre de la matinada, quan ens en varem adonar no havia calgut encendre la televisió ni la ràdio ni un sol moment, teníem massa coses a dir, arreglarem el món sencer, des de Canadà fins a Llançà!
Les meves amigues i jo som móns a part, si me les féssiu definir podria posar adjectius a cada una sense dubtar ni repetir! Són les millors amigues que es poden tenir i encara que possiblement si no ens coneguéssim de tota la vida no hauríem esdevingut bones amigues sabem que mai, mai no ens fallarem!
Ja puc ser fora un temps que sé que quan arribo a casa sóc molt ben rebuda!
Ah i els adjectius (sé que si ho llegeixen elles els voldran saber)... La Nena F podria ser qualsevol de Sexo en la Ciudad, és honesta, malcarada, segura d'ella mateixa, divertida i fidel. La Mag és un petit terratrèmol graciós, entremaliada i emprenedora, sembla que no tingui por a res.
La meva amiga Ma és molt noble, la veu de la saviesa, dolça però a vegades em pentina amb ratlla al mig sense ni que jo me n’adoni!
La Mar, que no va poder venir aquesta vegada, és una fada en un món poc amigable!
La Mir és una altra fada, com ella mateixa és defineix una filòsofa gogo, perquè a vegades les contrarietats són les més atractives!
I jo... suposo que jo sóc la fantasiosa, cada dia més pràctica...
Ei!!! El Mister H., que ningú pateixi per ell, va organitzar amb la resta de nois una timba que va acabar a la matinada.
5 comentaris:
Qui tingues aquestes amigues... a un altre entrada ja vam parlar de l'amistat i queda clar que Ada conrea aquesta collita i per aixo dona tant bon fruit.L
Quin cap de setmana tan genial, i realment, tens tota la raó, lluny que estiguem, temps que tardem en veure'ns, en parlar,... sabem que hi som. Sou totes fantàstiques, i enyorava les trobades. M
M'encanta que siguis una dona tan internacional... et recordo que aquí, o potser no ho saps, Sex and the city es diu Sexo en Nueva York. Resulta que encara tenim el mal costum de doblar-ho tot! A mi també m'encantava, tinc les sis temporades i les he vist totes.
I sí, les amigues són un tresor (em sembla una mica cursi!). Ahir una de les meves amigues de la facultat em va enviar una foto del seu nen, va néixer abans d'ahir. No la veig des de fa més d'un any (mira que no l'he vist embarassada!) però de seguida em va enviar una foto.
Per cert, felicitats Ada! Ja sé que comences a tenir èxit amb tots els teus esforços dedicats a l'escriptura! Estic molt contenta!
Ai ADA que m'has tocat el cor amb aquesta última entrada al teu bloc! m'encanta... que fariem sense els teus escrits i la teva sensibilitat?
Vaig tornar com nova després del cap de setmana de nenes, espero que poguem seguir fent-ho.
Nena F.
M'agrada el que escrius! Si la veritat és que l'amistat és un dels pilars més importants de la vida... I el cap de setmana ens va servir per reforçar els ciments!
us estimo MAJ
Publica un comentari a l'entrada