MY LITTLE FRIENDS!

Ja tornem a ser a Ottawa! El viatge ha anat molt bé, massa bé, i ara estem una mica enyorats!
El temps és plujós i tot i que fa calor és una calor molt humida.
I amb tot això han sortit tot un seguit d'insectes voladors no identificats, acompanyats de mosquetes emprenyadores i mosquits immensos, que ens han donat la benvinguda.
Quan anem al parc a passejar el Popeye, uns quaranta insectes voladors se'ns posen a damunt del cap, i gairebé no ens deixen parlar, tenim por de menjar-nos-els!
A casa també han aparegut una legió d'aranyetes i formigues enormes que es passegen, de tant en tant per les parets, i és clar, aquests canadencs són tan permissius amb els animalets que cada vegada que n'aixafo un o una em sap greu, un sentiment de culpa s'apodera del meu cor i em repeteixo que no ho tornaré a fer, que aquests animals tenen el mateix dret a viure que jo i que el pròxim que vegi el portaré a la terrassa i el deixaré lliure, però els meus instints són encara una mica primitius...
Em sento culpable quan ruixo d'insecticida les finestres de casa, per poder-les obrir per airejar, i tinc por que algun veí es queixi perquè els hi empudego la seva casa...
També ens passa una cosa curiosa amb el típic Autan de tota la vida. Aquí és com un delicte usar-lo, jo i el meu estimat H. varem posar-nos-el de cap a peus per anar a caminar pel Parc Nacional del costat d'Ottawa i els nostres companys d'aventura ens van renyar. Hem de comprar un succedani que no faci mal a la nostra pell, ells no saben que la nostra pell està més que acostumada a cobrir-la amb Autan, ja des que érem nens que ens en posaven!!!
Hem de mirar que quan comprem un d'aquests productes siguin respectuosos amb el medi ambient i no matin els insectes, només cal que els espantin! No ho sé!
A l' hivern era la glòria! Amb tot el fred que ha fet, tots els animalons, menys els esquirols, hivernaven i jo, innocentment, em pensava que a Ottawa no hi existien ni les aranyes ni els mosquits, ni les mosquetes, ni els cuquets!
En fi, ens hi haurem d'anar acostumant i potser al mes d'agost ja no som tres a casa sinó un exèrcit d'amics petitons que augmentaran la família!
Un petó per tots i totes!