TICKETS!

Sé una llegenda urbana que diu que si no trenques els tiquets de la compra en mil bocins, algú, no s'especifica qui, pot agafar-los de les escombraries, pot reconstruir-los com si fossin trencaclosques i enganxar-ho tot plegat amb celo per fer un tiquet gairebé nou. Amb les dades que surten en el tiquet, pot anar al banc i robar-te tots els cèntims. Dic cèntims perquè a la meva compte corrent no hi tinc gaire més...
Avui ha estat un d'aquells dies en els quals faig neteja de paperassa i és clar, entre altres coses, m'han aparegut els tiquets de totes les compres de Nadal i de Sant Jordi. M'he esforçat a fer-los miques, deixant-hi ungles i dents i he començat a pensar quin sentit tenia tot allò. De veritat em crec la història? Funciono per inèrcia? No qüestiono res? I si fos cert tot plegat, què em robarien? Res, res de res. Veig la cara del suposat lladre després d'haver perdut dos o tres hores reconstruint tiquets de la compra i se m'escapa el riure per sota el nas.
Sempre he volgut una màquina destructora de documents, no sé perquè, sempre m'ha agradat la idea de passar-me un matí posant papers importants en aquest trasto, però avui, el que vull és una llar de foc, per cremar-ho tot allí, tiquets de la compra inclosos, que no se sap mai!

SOME WORDS FOR YOU!

Vella amistat perduda enmig d'un munt de temps, raconet de la memòria que va i ve sense més.
Penso i m'enfilo en els records, val la pena tornar-te a veure?
De seguida trobo resposta: I tant que sí! Pel que varem tenir juntes, pel que varem descobrir plegades!
Bella amiga de l'ànima, el temps ens ha canviat. Ara ja no és tan fàcil trobar una amistat tan franca. Tots tenim els defectes més marcats. Va, vinga, va... trobem-nos una altra vegada. Fem-ho real!
M'he sorprès escrivint sobre tu, que després de tants anys, ets encara aquí al meu costat. Amb la mateixa empenta i força que abans. Amb les mateixes ganes de riure. M'he sorprès pensant en tu en aquests dies grisos d'un mes de juny estrany. Somric i tinc papallones a l'estómac.
Sí, va, quedem un dia!

IT'S OK, HONEY!

La censura mai m'ha agradat, molt menys l'autocensura, que, de vegades, fa que grans idees es quedin només al caparró d'aquell qui les ha pensades.
Fins fa una època, creia que la llibertat d'expressió era el que ens feia persones lliures. I ho continuo pensant. Crec en la força dels INDIGNATS i que la unió d'esforços fa moure muntanyes. Dono suport a tota la gent que passa hores i hores a les places d'arreu del món i m'hi afegeixo quan la vida familiar em dóna un minut per fer-ho! Vull cridar: "Estic amb vosaltres! Jo també vull un món més just!".
Ara bé, com fa uns mesos em ve passant, hi ha una personeta que em tergiversa totes les meves creences i conviccions i aquesta és, com ja heu pogut imaginar, la petita Estel.
Ella s'autocensura. Quan veu que crida massa, plora o es fa pesada, s'agafa el xumet que porta penjat al jersei i se'l posa. Em mira amb aquells ullets vius i em xiuxiueja sense paraules un “ja callo”. Això la tranquil·litza a ella però també, i molt, a nosaltres.
Només en aquest cas, i que no serveixi de precedent, diré, gràcies per autocensurar-te, amor!

AND YOUR JOB?

Què fas? A què et dediques? Uf, quina pregunta.
Normalment, quan la gent que fa temps que no veig em fa aquesta pregunta, he de respirar profundament i concentrar-me per trobar la millor resposta.
És fàcil ser advocat, enginyer, bomber, metge... però els que hem estudiat lletres o humanitats, gairebé mai ens dediquem a allò que tants anys d'estudi ens ha costat.
Hem picat aquí i allí, i passaran anys abans no trobem el nostre camí.
Què fas ara? Ara, ara, faig de... a veure... com t'ho explico...
Per fi, he descobert què faig, a què em dedico! Sóc buscadora!
Buscadora? De què? Uf... una altra pregunta difícil, he buscat de tot al llarg dels anys... he buscat petits tresors enmig de rius de brutícia que arribaven cada dia a una Charity Shop d'Anglaterra, he buscat el millor mot per aquell relat curt que volia presentar a concurs i he buscat informació sobre personatges que no coneixia i que ara podrien ser els meus millors amics perquè en sé tots els secrets.
Busco, busco, busco sense parar! L'Ada es dedica a buscar!

CLOSED ROOM...

Feia massa temps que no em passava. Feia massa que no posposava les meves obligacions diàries pel pur plaer de llegir. Però, finalment, m'ha tornat a passar! La culpable de tot aquest desgavell és Care Santos amb la seva meravellosa novel·la "Habitacions tancades", regal que em va fer Mister H. per Sant Jordi.
Feia molt temps que no recomanava cap lectura des del blog i havien passat massa pàgines sense escolar-me a la pell de cap personatge de ficció. Però, per fi, torno a ser feliç vivint vides que no són les meves.
Ara torno a llegir amb ganes, torno a recuperar les hores mortes, aquests dies descobreixo una autora que ha gaudit escrivint cada línia de la seva novel·la. Gràcies Care. Algun dia espero ser com tu!

BOOKMARK

No hi ha millor moment que el d’escollir punt de llibre per la nova lectura que inicio.
Ja fa temps, em vaig adonar que, sense saber-ho, col•leccionava punts de llibre. En tenia de tots colors i de totes mides, i per suposat, tenia també els meus preferits i aquells que, des de sempre, es quedaven en un segon pla.
Fa pocs dies, vaig acceptar la meva petita debilitat i els vaig ordenar en un àlbum de fotos d’un color verd llampant. I sóc feliç!
Ara, quan començo una nova lectura, faig un ritual previ. Agafo l’àlbum amb cura i passo les seves pàgines fins a trobar el punt ideal pel meu llibre. Depèn de l’argument, de l’època en el qual va ser escrit i del tipus de llenguatge que utilitza l’autor. Depèn també de la portada i de la contraportada i de la foto de l’escriptor. Depèn de tantes coses!

THANK YOU, ESTEL!

Deu coses que he aprés de la petita Estel al llarg d'aquests nou mesos que hem compartit:
1) Si fa mal, plora. Si fa goig, riu. No et compliquis mai la vida.
2) Si no pots anar endavant, ves enrere, no passa res. Sempre hi ha un pla B per arribar a tot arreu.
3) Menja sense culpabilitat, mmm que bo és tot!
4) Si caus, torna a la posició inicial i després de respirar per agafar energia, torna a alçar-te.
5) La frustració ha de durar un màxim de minut i mig, després oblida-la per focalitzar-te en el que t'interessa.
6) Perruqueria, manicura, vestimenta... només una part petita d'un gran dia.
7) Somriu mentre fas adéu amb la mà quan passeges. La gent et dirà coses boniques.
8) Allò que desconeixes no fa mai por, normalment fa riure.
9) Dorm a qualsevol part de món, així demostres que saps relaxar-te.
10) Si algú et diu alguna cosa que no entens, somriu i fes una caiguda d'ulls ben femenina, no falla mai!
Gràcies petita, ets la millor professora de la vida!