TICKETS!

Sé una llegenda urbana que diu que si no trenques els tiquets de la compra en mil bocins, algú, no s'especifica qui, pot agafar-los de les escombraries, pot reconstruir-los com si fossin trencaclosques i enganxar-ho tot plegat amb celo per fer un tiquet gairebé nou. Amb les dades que surten en el tiquet, pot anar al banc i robar-te tots els cèntims. Dic cèntims perquè a la meva compte corrent no hi tinc gaire més...
Avui ha estat un d'aquells dies en els quals faig neteja de paperassa i és clar, entre altres coses, m'han aparegut els tiquets de totes les compres de Nadal i de Sant Jordi. M'he esforçat a fer-los miques, deixant-hi ungles i dents i he començat a pensar quin sentit tenia tot allò. De veritat em crec la història? Funciono per inèrcia? No qüestiono res? I si fos cert tot plegat, què em robarien? Res, res de res. Veig la cara del suposat lladre després d'haver perdut dos o tres hores reconstruint tiquets de la compra i se m'escapa el riure per sota el nas.
Sempre he volgut una màquina destructora de documents, no sé perquè, sempre m'ha agradat la idea de passar-me un matí posant papers importants en aquest trasto, però avui, el que vull és una llar de foc, per cremar-ho tot allí, tiquets de la compra inclosos, que no se sap mai!