Sóc molt espavilada amb tot allò relacionat amb la casa, sé netejar, cuinar, fer llits, portar la comptabilitat i planxar, però mai he sabut rentar bé la roba! La rentadora sempre ha estat per a mi aquella gran desconeguda, tots aquells números, tots aquells botons... Sempre poso el mateix programa i no separo mai els color.
Per això quan avui he vist, en el balcó de la casa del davant, tanta roba estesa blanca immaculada, he notat com l'enveja se'm menjava. Hi havia llençols, calcetes, calçotets, mitjons i tovalloles, estava tot molt ben penjat i voleiava amb la brisa d'estiu que indica tempesta.
He observat encara una estona més amb atenció i de seguida he reconegut els propietaris d'aquella magnífica roba blanca. Són una parella d'avis, sempre van amb calça curta i samarretes imperi blanques. Tenen la rentadora a la galeria de casa seva i els costa ajupir-se per posar-hi la roba. Els he vist moltes vegades. Són aquella parella d'avis que quan plou, com avui, han d'obrir el paraigües sota el sostre de casa perquè tenen goteres i no podrien fer la rentadora sense mullar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada