YOU ARE NOT ALONE!

Tothom s'ha sentit sol en algun moment de la seva vida, i és bo perquè la soledat ens fa forts i valents. Avui he observat atenta, bloquejada i amb una sensació de tristesa com dues desconegudes s'ajudaven mútuament.
He pujat al vagó del Ferrocarril d'un salt salat de suor. He segut al penúltim seient del vagó i he esguardat al compartiment del costat. Una dona sud-americana plorava desconsoladament, amb una postal de Jesús a les mans. Volia dir-li alguna cosa, volia haver-la consolat però m'he bloquejat, com sempre em passa, com sempre, no vull molestar, no vull ficar-me on no em demanen, si és que plorar no és demanar consol...
Jo no li he dit res però la velleta del seu davant, la qual devia tenir 85 anys, li ha començat a murmurar baixet i amb mal humor: "Que no ploris, dona, que ets jove i et funciona el cor!" semblava que estigués enfadada però no "que te'n sortiràs de tot en aquesta vida! Que no ploris més dona!". Jo em pensava que es coneixien i m'he quedat més tranquil•la, he pensat que almenys no estava sola. La dona que plorava no se la mirava però la sentia i poc a poc ha deixat de plorar, ha mirat la seva postal i l'ha premuda fort entre els dits. Hem arribat a la parada i la vella s'ha volgut aixecar abans d'hora, sortia gairebé disparada com un projectil cap endavant quan la dona que plorava s'ha aixecat d'un bot i s'ha posat davant. L'ha agafada i l'ha acompanyada amb molt d'afecte cap a la porta del Ferrocarril, jo, per no molestar, com sempre, només he gosat dir que se sortia per la porta contrària i seguidament s'han obert les portes al nostre darrere. La dona que ja no plorava ha acompanyat la vella fins a l'andana del tren i després ha tornat a pujar al vagó fent un bot ràpid. Cap de les dues ha pronunciat gràcies però estic segura que han estat agraïdes l'una amb l'altra i no amb mi, que no he molestat gens, però tampoc he estat de gran ajuda.
Intentaré, la pròxima vegada, molestar i ajudar més, ho prometo...

JAPANESE ART!!!

L'art és sempre efímer? Jo crec que la creació de l'art és un acte efímer però l'art en majúscules sempre perdura, temps i temps...
Ahir vaig anar a l'exposició de Ukyo-e a la Pedrera. Jo i el Míster F., el meu pare, no us penseu que he canviat de marit! Esguardàvem embadalits aquelles làmines plenes de detalls, plenes d'històries. Moltes, diria que totes, dataven del segle XIX, però les històries, els personatges, les escenes quotidianes eren universals, els vestits d'època però els colors molt actuals, l'art perdura, l'art existeix només per ser i l'art ens aporta energia i vida!
He tingut la sort de tenir amics japonesos, la meva amiga E. s'acaba de casar amb un kimono vermell preciós, a la manera tradicional, amb un xef d'un gran restaurant d'un hotel conegut de Tokyo que anava vestit de xef, pantalons negres i jaqueta blanca, molt elegant.
La meva amiga E. em feia riure molt els dies de Bristol, i jo a ella encara més, érem la "estranya parella", amb vides completament diferents, amb llengües llunyanes i amb costums separats però els gestos són universals, l'empatia es inherent a tots els homes, i m'atreviria a dir que als animals també, i l'E. i jo varem esdevenir amigues contra pronòstics. Ara em trobo esguardant aquestes magnífiques il•lustracions de segles passats, del seu món que a mi em queda llunyà i em pregunta si el món no serà pla!

WONDERFUL ADELE!

El meu últim descobriment, Adele, que té una veu preciosa!
Comença l'estiu, la calor i el ritme pausat...
Espero que gaudiu de la cançó!

YES, WE CAN!!!

Ha tornat la il•lusió a milions de persones, us n'adoneu?
Per cert, quan els fans de la selecció vermella criden "podemos!" passo una mica de vergonya... de veritat que han de copiar un crit que ja porta marca registrada? A veure si tenim més inventiva la pròxima temporada...
Endavant Obama, m'encantaria que fossis català!

TXSSSS! SILENCE PLEASE!!!

Últimament, i no sé si vosaltres tindreu la mateixa impressió, en els llibres que estic llegint si utilitza molt el recurs de l’onomatopeia i m'encanta!
He decidit que ara faré l'exercici d'incloure als meus escrits més sons propis d'accions que realitzem dia a dia.Sons que ens transporten directament dins del què se'ns està explicant!
Així els meus gossos faran: grrr, si estan enfadats, o guau, si volen cridar l'atenció!
Els gats faran: miau, o rrrrruuuuuu...
Les bufatades: Plats!, si són seques.
Si alguna cosa pesada cau sobre una que no ho és tant es llegirà: tuxxxx!
Els cotxes faran: ruuuummmm, si son una carraca o un xxxxx fi si són potents!
I els petons sorollosos mua!
M'encanta haver entrat de ple en el divertit món de les onomatopeies!

POEMS!!!

Quan penso, em deixo emportar per un somni dolç, no hi ha dolor ni tristesa.
Sempre m'ha agradat llegir les biografies dels poetes modernistes, de tombant de segle, que sempre deien els professors de la Facultat.
Els poetes d'aquella època i el Modernisme en general és el que més m’agrada!
Des de Papasseit a Torres, sempre acabaven malalts, malalts d’amor tots però també de salut...
El que més em sorprèn són les cures que els metges receptaven i que potser és el que ara, avui en dia, necessitem. Em fascinen les següents: Banys de mar o aire de muntanya.
Que et receptin una d'aquestes dues coses és el més bonic que un metge et pot aconsellar, no tantes pastilles sinó caminar a la vora del mar, cada dia una horeta al matí i una horeta al vespre. O bé "Vagi a la muntanya, respiri profundament i visqui tranquil, allí dalt ningú no li pot fer mal. Fins que la mort el vingui a buscar, és clar, però malauradament jo aquí ja no el podré ajudar!” m’imagino un Doctor dient-li mentre escriu en un paperet: aire de muntanya.
Em sé de memòria la vida de Salvat- Papasseit i de Màrius Torres perquè són dos dels meus poetes preferits, també em sé de memòria les cures que varen usar per la tuberculosi i tot i que varen morir molt joves varen deixar gran poemes...

THIS CRAZY WEATHER!!!

Surt el sol i sóc feliç! Ara plou, però ja va bé perquè així els boscos no patiran tant aquest estiu! Núvols no, núvols no, que només fan que tapar la llum del sol i no deixen que els de dalt ens donin lliçons de diplomàcia!
M'encanta aquesta cançó... Per començar bé la setmana entrant!