L'art és sempre efímer? Jo crec que la creació de l'art és un acte efímer però l'art en majúscules sempre perdura, temps i temps...
Ahir vaig anar a l'exposició de Ukyo-e a la Pedrera. Jo i el Míster F., el meu pare, no us penseu que he canviat de marit! Esguardàvem embadalits aquelles làmines plenes de detalls, plenes d'històries. Moltes, diria que totes, dataven del segle XIX, però les històries, els personatges, les escenes quotidianes eren universals, els vestits d'època però els colors molt actuals, l'art perdura, l'art existeix només per ser i l'art ens aporta energia i vida!
He tingut la sort de tenir amics japonesos, la meva amiga E. s'acaba de casar amb un kimono vermell preciós, a la manera tradicional, amb un xef d'un gran restaurant d'un hotel conegut de Tokyo que anava vestit de xef, pantalons negres i jaqueta blanca, molt elegant.
La meva amiga E. em feia riure molt els dies de Bristol, i jo a ella encara més, érem la "estranya parella", amb vides completament diferents, amb llengües llunyanes i amb costums separats però els gestos són universals, l'empatia es inherent a tots els homes, i m'atreviria a dir que als animals també, i l'E. i jo varem esdevenir amigues contra pronòstics. Ara em trobo esguardant aquestes magnífiques il•lustracions de segles passats, del seu món que a mi em queda llunyà i em pregunta si el món no serà pla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada