Ha estat una setmana molt intensa. Hi ha hagut una anada a Madrid en AVE, un recital inoblidable, una quedada d'amigues de cap de setmana i un constipat per acabar-ho d’amenitzar.
Dijous vaig anar a veure Raimon en un recital que commemorava els 40 anys del seu concert a la Universitat Complutense de Madrid i he de dir que ha estat una experiència magnífica. El públic madrileny es rendia els seus peus cantant en català i buscant ràpidament la traducció de les lletres del gran poeta.
Dissabte la història va ser diferent. Una altra aventura d'amigues i germanes, començava un cap de setmana al camp, en una de les cases més boniques que he vist mai en un poblet de somni: Peretallada. La masia era impressionant, tenia les parets de la sala d’estar d’un blau encès i una terrassa a dalt de tot plena de flors i de pedres.
Com sempre els temes varen ser variats i les paraules moltes. Homenatjàvem, aquesta vegada, tot i que ho he de dit baixet perquè sinó s'enfada, a la Nena R.
Ja us vaig presentar un dia les meves amigues però si voleu refrescar la memòria llegiu la descripció a MY BEST FRIENDS, novembre 26 de 2007.
No seria just acabar aquest post sense dir el que totes les meves amigues esperen que digui: Varem veure i menjar les croquetes més grans del món, ah, i estaven boníssimes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada