El món, aquest món on vivim, està ple de mil històries, petites, grosses, de Història en majúscules, que és la que ens ensenyen a l'escola...
A mi tots aquests fragments de vides humanes em fascinen d'una manera gairebé obsessiva. Les escriuria totes si sabés com fer-ho!
Jo sempre he volgut formar part de la Història, secretament és una de les meves fantasies... però no sé com fer-ho: no serveixo per política, tampoc canto bé, ni tinc el carisma dels grans líders, més bé sóc més local! Quins aires de grandesa!
Poc a poc, és el temps mateix que s'encarrega d'ensenyar-te que el que som i el que esdevenim, molt sovint, està fora de les nostres mans, som circumstàncies passatgeres. Les persones som més aviat boira que estem de pas... som el temps mateix que passa i el lloc on hem nascut, som part d'una família i d'una comunitat però també tots i cadascun de nosaltres som un peça del trencaclosques d'aquest món tan complicat!
Perquè no ajuntem forces i ajudem la gent que està a prop nostre i la gent de més lluny?
3 comentaris:
Sempre pots anar a pel Nobel! Jo també ho intento pero sembla que només me'l donarien els de casa! De totes maneres ja m'està bé, de fet el més important és passar a la història entre la gent que estimes. ...ohhhh, això últim ha quedat una mica cursi...
¡¡¡¡A POR EL NOBEL!!!!!
Si jo donés el Nobel segur que el donaria a l'Anna i la Isabel, no perdeu l'esperança...
La Història amb majúscules i en especial la que ens ensenyen a l'escola no val gran cosa per no dir res, és la de cada u la que compta no creieu? L
Sí, sí, suposo que les petites històries de cada un van formant la Història! Un bon filòsof o un bon polític segur que ho són perquè determinades circumstàncies han fet que s'interessés per la filosofia o la política, no?
Ada
Publica un comentari a l'entrada