HEY POSTMAN!!!

Vaig arribar a Bristol amb vint-i-quatre anys, i amb el Mister H. per suposat!, i sense parlar ni un borrall d'anglès, tot i que jo em pensava que sí... Allí vaig descobrir la música senzilla dels Carpenters i amb ells vaig aprendre paraules noves i expressions que em facilitaren la vida a la ciutat desconeguda.
Passat el temps, he après anglès i he tornat a Barcelona però sempre em quedarà el lligam Bristol- The Carpenters, encara que entre ells ningú més hi vegi lligams de cap mena!
Tinc una història de carters... Sempre els he tingut per funcionaris que no es volen complicar la vida però la setmana passada, després d'esperar-lo des de Nadal, em va arribar un paquet de la meva amiga Alyson, d'Ottawa.
Havia perdut la fe en rebre'l però Correus em va sorprendre molt gratament, el retard no va ser equivocació seva, la meva amiga, fent allò de copiar adreces que no entenem, s'havia oblidat d'escriure el nom del meu carrer!
Així, havia escrit el meu nom, el número del carrer on visc i el meu codi postal, i Correus va fer una recerca i em va trobar!!!
Fa una mica de por estar tan "fitxat" però suposo que en aquests casos va bé!
Gràcies carter!

El videoclip ara és una mica carrincló però a The Carpenters els dec moltes hores de companyia en un hivern de solitud!