Ahir era dia de reflexió, però també el dia de les dones...
Míster H. i jo, amb el nostre crazy dog, el Popeye, varem agafar el cotxe i varem fer mig Catalunya en busca del nostre oasis de pau i tranquil•litat, de Tàrrega fins a Sitges!
El món semblava avançar a poc a poc en els pobles de la plana de Lleida, un tel de polsim vermellós, àrid i calent, embolcallava tot el paisatge, la naturalesa em va xiuxiuejar que ella no hi entén de política, també em va dir que tampoc entén que cada dia tingui un nom, el dia de les dones, és com qualsevol altre, és cada dia del calendari, és la memòria històrica i el respecte, igual que el dia dels pares, de les mares, dels homes i del treball, igual que el dia dels gays i dels catalans.
Cada persona ha celebrar cada dia una cosa, cada moment un dolç pensament de agraïment als avantpassats i a la mare naturalesa...
Des d'aquí, un fort pensament per vosaltres, que sou els meus amics i que us estimo...
El dia del meu aniversari va ser molt bonic, tots els amics em varen sorprendre amb un sopar al meu restaurant preferit!
El mar d’hivern és el més bonic de tots...
Gràcies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada