Les paraules construeixen oracions en sentit figurat però que tots entenem i aquesta és la grandesa d'aquest llenguatge que hem inventat que ens fascina i ens encisa.
Escolto una cançó on algú diu que el seu cor plora. No ploren els ulls només? Tan se val, tots l'entenem perquè molt sovint els nostres cors també ploren, les llàgrimes cauen dels ulls però el cor és qui sent amor, dolor i tristesa.
Quan els ulls ressegueixen el paisatge, ens imaginem una mà que surt de l'ull que ressegueix amb un llapis gruixut el paisatge que té davant.
El nostre cervell és massa complex per entendre'l del tot però a nosaltres ens serveix i ens fa humans. Els òrgans interns del nostre cos són part literal i essencial del que som, tot i que a vegades, nosaltres tenim una imatge distorsionada d'ells. Mai no els hem vist, molt sovint no sabem ni com funcionen ... Que poc ens coneixem! Que poc coneixem el nostre llenguatge!
Quan ens pensem que hem descobert tots els entortolligats mecanismes que ens formen i formen el nostre entorn, només hem fet que començar un llarg camí... Avui tinc ganes d'aprendre moltes coses noves!
1 comentari:
Fa temps no participo en el blog per problemes d'ordinador pero afortunadament ja torno a estar en actiu, trobava a faltar el participar, d'aquesta entrada voldria dir que el llenguatge del cos a vegades es mes entenedor que el parlat, moltes vegades mes val callar i amb un gest o una mirada expressar tot allo tan dificil de traduir en paraules no ho trobeu?
Publica un comentari a l'entrada