Quan varem arribar aquí ja sabíem que anàvem a viure a un país on la naturalesa té molt més pes que les ciutats.
Ens agrada aquesta idea i estem aprenent a valorar el que és una ciutat amb molt de verd.
Ens pensàvem, però, que ja estàvem acostumats a aquesta nova manera de viure no obstant això aquest cap de setmana, una altra vegada, els ottawencs ens han tornat a sorprendre.
Ja estem acostumats a veure esquirols negres i marrons que es passegen amb el mateix dret que nosaltres ens passegem per la nostre terrassa. Varem descobrir fa uns quans mesos que no havia estat gran idea tenir la despensa fora el pis, els esquirols s’havien begut tots els sucs de fruita i verdura i fins i tot una ampolleta de vi...
Varem veure també uns conillets salvatges al parc i també hem vist, només una vegada, una família d'óssos rentadors, per entendre’ns millor, de "mapaches".
Però la realitat animalística de la ciutat no ens ha colpit fins aquest cap de setmana. Varem anar a veure un dels partits del Mundial de Futbol de la categoria sub20, concretament Argentina- Corea del Nord . Doncs bé, el que ens va agradar més va ser la caça d'un ós rentador que s'havia quedat atrapat a la nostra grada.
Semblava que fóssim a Alaska. Una donota robusta va arribar vestida de color caqui i amb una gàbia per caçar al "mapache" i alliberar-lo fora de l'estadi. La dona, la qual semblava una espècie de Cocodrilo Dundee del nord, anava escortada per tres o quatre homes de l’organització. Tot el procés va durar una bona estona, la qual tots els espectadors de la grada miràvem cap amunt en comptes de mirar avall.
Finalment, la dona va acabar la seva feina i se'n va emportar una bona tanda d’aplaudiments, molt millors que els que s'emportaven els jugadors!
Unes hores més tard, quan passejàvem pel barri, varem veure un cotxe parat al mig del carrer, la porta estava ben oberta i les claus posades. L'home havia sortit a espantar un conillet i a fer-lo fora del carrer perquè no l'atropellés ningú...
Li era igual si li fotien el cotxe!
El dia següent, varem escoltar un clàxon de cotxe, a Barcelona això és normal, però a Ottawa és una senyal que alguna cosa grossa passa. Bé, el que passava era que la conductora del cotxe volia espantar un altre conillet que estava caminant tranquil•lament pel carrer.
Els animals i les persones comparteixen el mateix espai i les persones, que son més intel•ligents, vetllen per la seguretat de tots, què us sembla?
2 comentaris:
Em sembla meravellos que quan aqui encara es discuteix sobre les curses de braus hi hagi un lloc on els conills i altres animalons siguin tan ben tractats
Doncs a mi em sembla que aquí podrien discutir de coses més importants que els toros. Al final els toros són toros i per això els crien. La qüestió és distreure l'atenció amb minúcies i desviar l'interès públic per no haver d'afrontar els problemes reals de la gent!
Publica un comentari a l'entrada