dimecres, de juliol 25, 2007
I BEARLY SURVIVED CANADA!
Quan, a Barcelona, pensava en Canadà veia grans arbres, óssos negres i blancs i canoes.
Veia davant meu un episodi de "El bosque de Tayac" la meva sèrie de dibuixos animats preferida quan era petita. Recordeu Jackie i Nuca?
Aquests últims quatre dies hem estat de càmping en un dels parcs més grans de Canadà, m'atreveixo a dir que és el més gran, com a mínim d'Ontario: Algonquin Park.
La sensació era de somni, d'haver arribat al meu Canadà particular, aquell dels gran boscos, dels llacs preciosos i de les canoes... A cada instant ens podíem girar i veure una nova vista fantàstica.
Allà sembla que el món encara sigui un lloc per descobrir, no et dóna la sensació que hi faltin arbres, ni aigua, sembla encara que tot vagi bé! És un paradís perdut...
Els óssos negres viuen en plena llibertat i per algú com nosaltres, de Barcelona de tota la vida, impressionen només els cartells que et donen la benvinguda al parc: "No deixeu menjar ni escombraries a la vostra parcel•la, no mengeu mai res a les tendes de campanya, tireu les escombraries només en els contenidors destinats a això. En cas de veure un ós a la vostra parcel•la mireu-lo directament als ulls, espanteu-lo fent soroll i mai correu cap a una altra banda, camineu a poc a poc cap el cotxe o cap a la canoa, si l'os és depredador lluiteu sempre per la vostra vida, no us feu el morts i crideu i feu molt soroll per espantar-lo."
"Ups, no sé si podré dormir gaire aquesta nit" vaig pensar mentre llegia tota aquesta informació... i no vaig dormir gaire, com preveia!
Però cada moment allà va valer la pena, varem anar en canoa en un llac immens i varem arribar a una illeta petita que estava al mig del llac. Ens varem banyar i varem nedar en aigua dolça i varem gaudir com nens petits!
Ah, i varem provar els marshmallows, però això no us ho explico... us ho deixo a vosaltres per descobrir!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Vaja cap de setmana, hi ha una petita diferència entre l'entrada del blog última i el caos organitzat a Bcn el mateix cap de setmana. Aprofiteu la vida idil.lica canadenca que el món real catalanó està fet una birria, tot i així també si està bé.No ens deixis amb la intriga de que és això tan rar.L
FELICITATS ANNA! Avui és el teu sant i la nostra Festa Major. Un petó grossíssim des del Vendrell!
M'encanta aquesta entrada! Les fotos i la cançó són la intoducció perfecta! ...I llegint el que expliques d'acampada em venen unes ganes bestials de fer el mateix que tu. Nosaltres, em penso que ja us ho he explicat marxem dissabte a França, Bèlgica i Holanda. Tenim previst fer la ruta de la II Guerra Mundial, però començarem per Reims que és una capital històrica però per altres motius. També anirem de camping, però, per desgràcia, no haurem de patir pels ossos negres ni res de tot això. En canoa no crec que hi anem, tampoc, o almenys això espero, i no és perquè no m'agradi sinó perquè això significaria inundacions com les que han patit a Anglaterra. Ara, anirem com a senyors, ens hem comprat a Decathlon una tenda d'aquestes que es munten soles, un parell de matalassos inflables que sembles de llit de debò i una manxa amb bateria que els infla tota sola! Quina birgueria! Però, el dit, em quedo amb el vostre camping de Canadà! Si no escric aquests dies és que estic voltant per Europa.
Bon viatge a Isabel i companyia, trobarem a faltar els teus comentaris, fins la tornada.L
Publica un comentari a l'entrada