DEAR DOTTIE!

Sóc dins d'una escena de qualsevol narració de Dorothy Parker, de donetes escurçades i discretes, d'homes ben vestits que pensen però mai diuen les coses. Escolto d'amagat les seves converses telefòniques: quants diàlegs no es diran mai! Quantes veritats es perdran pel camí!

De la mà de l'escriptora, passejo per les seves ciutats nord americanes: Detroit, Nova York o el Hollywood dels anys 20. Bec un gin tònic durant la Llei seca i sento els seus amics dir frases eloqüents.

Dorothy Parker va viure molts anys a una habitació de l'Hotel Algonquin de Nova York amb el seu gos, una vida estranya que sempre em desperta molta curiositat. Els seus diàlegs sublims entre parelles que sembla que s'entenguin però en el fons no es coneixen de res em provoquen una inquietud incansable. Jo vull escriure com ella!

Diuen que va néixer dos mesos abans del previst, ella explicava que era l'última vegada que havia arribat d'hora a una cita. Francament, insuperable! No opineu el mateix?

CANÇONS

M'encanta saber la banda sonora de les persones. Quines són aquelles cançons que han marcat la seva vida. Normalment, les cançons passen, però algunes, no saps perquè, es queden amb tu per sempre més. Avui, us deixo part de la meva vida en aquesta llista:

 

• Pulp, Common People- sempre Londres, primeres aventures fora del niu.
• Belle and Sebastian, Another Sunny Day- per cantar-la i escoltar-la a tot drap en el nostre petit pis de Bristol.
• Snatam Kaur, Kabir's Song- la descoberta del Ioga a Canadà.
• Snow Patrol, Chasing Cars- per enamorar-se i desanamorar-se infinites vegades.
• Rem, Losing My Religion- per descobrir la duresa de l'amor de la mà de la Brenda i el Dylan (adolescència de Sensación de Vivir, he de ser honesta amb mi mateixa!)
• La petita i grandiosa Amy Winehouse, Back to black- potència i fragilitat, el misteri de la vida.
• Leonard Cohen, I'm Your Man- per estar d'acord amb els meus pares que és la millor veu i les millors lletres del nostre temps.
• Manzanita, No me lo creo- per descobrir que podia viure sola gràcies a un magnífic Erasmus a Siena on vaig conèixer part dels meus grans amics.
• Sau, Els Pets, Sopa, Lax'n'busto, Sangtraït...- per fer-me cantar molt fort en català.
• Gianna Nannini, Meravigliosa Creatura- la meva froça, la meva vida, les meves petites, Meravigliosa creatura, Un bacio lento, Meravigliosa paura, Di averti accanto, All'improvviso, Tu scendi nel paradiso, Muoio d'amore meraviglioso...
  
  

RÀDIO

Hi ha coses que et vénen donades per tradició familiar, aquestes normalment són les manies entranyables que s'han passat curosament de generació en generació.

D'un temps ençà, sentia la necessitat imperiosa de comprar-me una ràdio de butxaca. N'he vist sempre per casa.

Ara, qui més qui menys està destinat a agenciar-se un aparell de tecnologia punta. Però jo estava encaparrada en una radieta de butxaca, petita i de piles, amb antena llarga i incomode i que de tant en tant, em fes perdre els nervis per les interferències que sentia.

I és que no podia ser d'altra manera, les ràdios de butxaca han format part del meu imaginari infantil, de la meva adolescència pesada i de la meva joventut que està a punt d'acabar, si és que no ho ha fet ja sense avisar-me.

Recordo la ràdio de la meva àvia, sota el seu coixí del llit, recordo també la de la meva mare, a la butxaca dels pantalons i ara m'ha arribat l'hora a mi!

Doncs bé, el cap de setmana passat, per fi, em vaig comprar una ràdio de butxaca! Els ulls de la petita Lara es varen il·luminar de valent en veure l'antena desplegable, l'Estel es pensava que era la llança de Sant Jordi i jo me les mirava i sabia que, d'aquí uns anys, les dues recordarien l'àvia amb la ràdio a la butxaca i la mare escolant-la a la cuina o al despatx.

Sense dir-ho a ningú, en aquell precís moment, vaig desitjar que un dia, llunyà encara, tinguessin la dèria de comprar-ne una, petita, amb antena i piles, passada de moda, només per allargar una mica més la tradició familiar, o com jo dic, aquesta mania entranyable.

FLORETES!

Deu moments “floreta” abans que arribi el fred:

1. Observar una papallona blanca sobre els pins i sorprendre'm de com en poden volar d'amunt
2. Disfressar un moniato d'astronauta i gaudir més jo que la meva filla Estel en fer-ho
3. Pintar la biga del garatge i obviar un pam de ciment perquè és la casa de l'aranya
4. Anar a dormir a les nou, com si fos un bebè
5. Estar convidada a un sopar amb desconeguts i arribar amb un paquetet de pastissos deliciosos sota el braç
6. Recollir pinyes, aglans i fulles seques per ensenyar la Tardor, que no acaba d'arribar aquest any, a la petita Lara
7. No entendre, ni voler entendre, perquè els rellotges avancen o retrocedeixen una hora quan a la Natura tant li fa!
8. Comprar un número de La Grossa amb la certesa absoluta que aquest any sí! Ens tocarà!
9. Descobrir, després de tants anys, que la beguda que més m'agrada és l'aigua
10. Sentir-me una floreta lila enmig d'un món ple de grisor

Il·lustració d'Agustina Guerrero

UNA DE POLICIES

Sempre he sentit una fascinació immensa per la novel·la negra, extensible també als cossos policials i especialment als mossos d'esquadra. Sempre m'ha apassionat imaginar-me vestida en l'uniforme, amb la gorra ben posada i la pistola a la cintura.

No he estat mai prou valenta per a portar-ho a la pràctica però escric novel·la policíaca per donar sortida al meu interès.

Fa molt poquet em vaig fer amiga a Facebook dels Mossos i de la Policia d'Ottawa per assabentar-me del seu dia a dia i m'ha encantat veure com en són de diferents.

Aquí, els Mossos tenen una feinada enorme a caçar delinqüents que roben les cases quan les persones estan a dins i també a detectar plantacions de marihuana que després es vendrà a preu d'or. A Ottawa, aquesta setmana, la policia advertia que un Elk (ant en català, per entendre'ns: una espècie de cérvol gegant) corria solt pel centre de la capital de Canadà. Malauradament, després de molts esforços, van acabar matant l'animal perquè suposava un perill pels vianants.

Els comentaris de la notícia no es feren esperar, els mateixos vianants maleïen la policia per haver abatut l'animal i no haver-lo adormit. La policia no es cansava de respondre els comentaris ciutadans i de defensar la seva actuació. En tota la setmana, no he vist cap més incident a la ciutat d'Ottawa. Envejable...

FESTA!

Ahir varem organitzar una festassa enorme a la caseta de fusta, era el bateig de la nostra Lara estimada. Hi havia quinze nens, entre els quals l'Estel, que, durant hores, varen saltar, ballar, cridar, cantar, menjar i beure tot allò prohibit...
Avui al matí hi havia tranquil·litat absoluta a casa, cosa estranya. La Lara i jo hem sigut les primeres en despertar-se...
Cap a les nou, l'Estel ha obert un ull, s'ha estirat mandrosa com un gat, s'ha aixecat a càmera lenta del seu llit i ha anat a fer un pipí mentre em deia:
- Mare, camino a poc a poc perquè em fa mal tot!
Val,- he pensat- parlen-ne un momentet...
He abaixat les parpelles tot sospirant, efectivament els nens creixen massa ràpid. Tot seguit, m'he mirat aquells ullassos felins i he respost:
- Això, amor meu, es diu ressaca... Avui fes bondat i ja veuràs com demà tot torna a estar a lloc!

FELICITATS TIGRETÓN!

Demà fas tres anys, amor meu, tres anys perfectes! Moltes felicitats!

Quan penso en aquella nit d'estiu, calorosa i amb una lluna radiant i feliç, només sento calma, pau i serenor. No penso mai en el dolor de les contraccions, la incomoditat de no poder dormir, els nervis de no saber quin tipus de mare seria.

Recordo aixecar-me del llit a les quatre del matí, caminar lentament cap a la sala d'estar amb la certesa que havia arribat el moment. Recordo mirar per la finestra i trobar-me la lluna cantant a la meva orella; al costat, un estel brillant, potser un planeta. Em vaig sentir segura. Les roses que m'havien regalat pel meu sant feien bona olor i jo arraulideta al sofà esperava que passés el temps, que la teva carona se'm fes present, com tantes vegades, al llarg d'aquells mesos d'embaràs, havia imaginat.

Tres anys, petita meva, tres anys que no han deixat de millorar les nostres vides.

Tauronet petit, tigretón,  sigues feliç, humil i valenta tota la vida.