RESORTS

La paraula Resort m'espanta... dit això, he de confessar que el cap de setmana passat varem anar Mister H., la petita E i jo a un gran Resort de Mallorca! Ja sabem que tenim, en general, una gran capacitat d'adaptació però mai m'hauria pensat que gaudiria tant dels meus dies programats per formar part d’un gran ramat d’humans pul•lulant per un laberíntic hotel dels anys 70. La nit que vam arribar gairebé no vaig dormir. No em treia del cap imatges neguitejants d’"El Respalndor". L'hotel on havíem espetegat era exactament com el de la pel•lícula, una construcció gran i passada de moda, mal il•luminada, amb unes sales immenses plenes de cadires i butaques folrades amb vellut rogenc. Dins del mateix hotel, s'alçaven unes plantes gegants que deixaven anar unes fulletes groguenques que semblaven cuques i es movien al vaivé de l'airet del vespre. Però varen passar les hores i el menjar, que un dia abans ens semblava dolentíssim, el començarem a trobar comestible. Els altres hostes, estrangers grassos i cada dia més vermells, ens semblaven més simpàtics i guapos que mai, els espectacles, rancis, ara ja ens feien riure i esperàvem cada nit, des de la nostra terrassa particular, que ens sorprenguessin aquells pallassos i malabaristes de segona classe. El diumenge, abans de marxar, ens varem adonar que ens feia certa mandra tornar a casa, haver-nos de cuinar, fer el llit als matins, pagar per anar a un espectacle... ens varem adonar que el món dels Resorts és un món absorbent, ben muntat, que et fa depenent, que et va encisant, que baixa els teus estàndards a nivells ínfims, però en els quals no has de pensar en res. Un món paral•lel que no descarto tornar a visitar de tant en tant.

TODAY I'M YOU!

No sé si ho fa el temps, o potser ho fa que penso massa… No sé si fa temps que no et veig o potser fa massa que no escric.
Avui sento que tot, a la vida, és qüestió de sort, de forces naturals, d’atzar.
Avui penso que tu hauries perfectament pogut ser jo i jo hauria pogut ser tu.
Avui entenc la compassió i el pes de recordar tota la vida.
Avui penso en tu i et traspasso tota la força del món, només a tu.
Avui crec i crido: sigues lliure, sense prejudicis i agafa tot allò que arribi al vol, sense pensar, que potser, i només a vegades, tu podries haver estat jo i jo, sens dubte, podria, perfectament, haver estat tu.

ROMANTIC PLACES!

Els espais són romàntics o no depèn dels ulls que els mirin.
Ahir, tornàvem a Barcelona després d'un cap de setmana al camp. Per la carretera vaig veure una nau industrial, buida i lletja. Ja me la conec, al juny hi havia molts camions carregant i descarregant mercaderies, però ja se sap, aquí, a l'agost, tot para. El temps va molt més lent.
Vaig observar la nau detingudament, mentre el nostre cotxe avançava poc a poc i em vaig adonar d'una dedicatòria sentida: "Te quiero, Yoni".
Vaig imaginar de seguida l'escena:
"Nena, esta noche te llevo a un sitio muy romántico, ya verás, te va a encantar!".
Quan els dos amants arriben a les portes tancades de la nau industrial, ell li ofereix les mans per fer de graó i ajudar-la a pujar la tanca metàl·lica...
Ella entra d'un salt i, només caure amb els dos peus a terra, veu la inscripció a la porta del magatzem. Les lletres són gegants i liles, el seu color preferit i de sobte, allò que havia esperat que ell li digués a cau d'orella és fa real i apareix escrit perquè tothom ho pugui llegir! S'emocionen i s'abracen. "Te has pasado, me encanta!" li diu ella.
A partir d'aquell moment, aquell racó de món, lleig a ulls d'altres, serà el més especial per ells dos.

SUMMER LIST

Ja sabeu que, quan el cap se'm dispersa, m'agrada fer una llista per no oblidar les coses bones de la vida, en aquest cas, de l'estiu. Així que...
1) L'olor de la gespa quan Mr. H. l'acaba de tallar
2) La migdiada a l'hamaca XXL
3) La petita en banyador
4) La bassa de casa amb pinassa a l'aigua
5) La pell que canvia la serp i em trobo, cada estiu, al costat de l'escala
6) Els arbres que, de tan grans, em tapen l'entrada
7) Calma absoluta a Barcelona i el meu bar preferit encara està obert!
8) Les nostres pells blanques enmig de la platja
9) La càmera de fer fotos que ja mai funciona
10) Els dies d'estiu i les nits al Teatre Grec!
Bon estiu a tots aquells que el gaudiu! Als altres, esperarem que passi ràpid perquè vinguin els curts i freds dies d'hivern!

HAPPY BIRTHDAY MY LOVE!

Un any, amor meu, un any! I jo que et vull fer l'escrit més bonic que he fet mai...
Però diuen els entesos que des de l'emoció no es pot escriure res de valor, que has de deixar reposar els sentiments i escriure des de certa racionalitat. Impossible!
Impossible descriure com t'estimo, impossible plasmar tot l'amor del món. Impossible expressar com en sóc de feliç quan et veig crèixer i com vull plorar quan, d'entre totes, em reconeixes com la mare.
Hi ha tantes coses que encara t'he d'ensenyar que ara sí que vull una vida eterna! I la pell se'm posa de gallina quan ho dic cridant per dins, és veritat, tot el que sento per tu no hi cabria mai en un llibre!
Un any de no dormir, de menjar ràpid i malament, un any sencer de viure per tu i no sé què vaig fer abans que arribéssis! Quantes hores perdudes, quan cansament em restava per cremar... Viure el límit, és això?
No hi ha cap manera millor de passar el dia que mirant com jugues quan et penses que no et veig, com menjes tu sola i com balles maldestre quan sents música. No hi ha millor presentació que arribar amb tu, tot somreiure, a una festa, davant de grans desconeguts.
Un any sencer, que espero que es mutipliqui per mil, per viure sempre més al teu servei.
Des del fons del meu cor, aquest escrit és per tu. Tot per tu, sempre.
Feliç aniversari, petita.

CRIME NOVELS

No sé què em passa que, quan fa temps que no llegeixo novel·la negra, m'agafa una mena de neguit!
Sóc addicte a aquest gènere, ho reconec, sóc conscient que m'atrau la part més fosca del l'ésser humà i descobrir i resseguir les pistes que deixen els malvats personatges dels llibres.
Crec que si hagués estat més valenta m'hauria dedicat a la investigació privada, estil Magnum, o Kinsey Millhone. O potser hauria estat Erika Falck o m'hagués enamorat d'en Mickael Blomkvist. Crec que si hagués viscut alguna de les històries que he llegit seria una bona detectiu, res de víctima, res de sospitosa ni de secundària. Sí, sí, de mi dependria la investigació, l'esclariment del crim, la recol·lecció de proves!
Ara, de cara a l'estiu, busco una lectura que em porti al costat més obscur de la nostra vida humana. Algun suggeriment?

WHITE, WHITE!

Sóc molt espavilada amb tot allò relacionat amb la casa, sé netejar, cuinar, fer llits, portar la comptabilitat i planxar, però mai he sabut rentar bé la roba! La rentadora sempre ha estat per a mi aquella gran desconeguda, tots aquells números, tots aquells botons... Sempre poso el mateix programa i no separo mai els color.
Per això quan avui he vist, en el balcó de la casa del davant, tanta roba estesa blanca immaculada, he notat com l'enveja se'm menjava. Hi havia llençols, calcetes, calçotets, mitjons i tovalloles, estava tot molt ben penjat i voleiava amb la brisa d'estiu que indica tempesta.
He observat encara una estona més amb atenció i de seguida he reconegut els propietaris d'aquella magnífica roba blanca. Són una parella d'avis, sempre van amb calça curta i samarretes imperi blanques. Tenen la rentadora a la galeria de casa seva i els costa ajupir-se per posar-hi la roba. Els he vist moltes vegades. Són aquella parella d'avis que quan plou, com avui, han d'obrir el paraigües sota el sostre de casa perquè tenen goteres i no podrien fer la rentadora sense mullar-se.