TODAY I'M YOU!

No sé si ho fa el temps, o potser ho fa que penso massa… No sé si fa temps que no et veig o potser fa massa que no escric.
Avui sento que tot, a la vida, és qüestió de sort, de forces naturals, d’atzar.
Avui penso que tu hauries perfectament pogut ser jo i jo hauria pogut ser tu.
Avui entenc la compassió i el pes de recordar tota la vida.
Avui penso en tu i et traspasso tota la força del món, només a tu.
Avui crec i crido: sigues lliure, sense prejudicis i agafa tot allò que arribi al vol, sense pensar, que potser, i només a vegades, tu podries haver estat jo i jo, sens dubte, podria, perfectament, haver estat tu.