WHAT LIFE SAYS...

Ja sé on passaré l'estiu!

COLORS!

He descobert una cosa estranya: "m'agrada, i molt, anar conjuntada amb la portada del llibre que estic llegint!"
Per exemple, el llibre "Flors d'ombra" té la seva portada de color groc i cada dia que em poso, orgullosa de la meva elecció, la meva samarreta groga em sento feliç, m'agrado.
M'és ben igual si les camises no em conjunten amb els pantalons o si les sabates són massa diferents a la samarreta però ai! si aconsegueixo fer conjuntar una portada de llibre amb un alguna cosa de l'armari, aquell dia, sóc la més cofoia de tot el Ferrocarril, d’això en podeu estar ben segurs!
Ara ja he acabat de llegir “Flors d’ombra” i he començat un llibre que té la portada d’un roig preciós, per sort, tinc una samarreta d’aquest mateix to i no puc esperar que sigui dilluns per lluir-ho tot dins del vagó!
Bon final de cap de setmana i gran viatge per la meva estimada germana i pel meu estimat cunyat!!!

POKER FACE?

Deixeu-me dedicar això a les meves amigues de l'ànima i sobretot, sobretot, a la meva estimada germana que comença una gran setmana!!!
Estic molt orgullosa de vosaltres.
Petonets

PD: És la meva versió preferida de Pokerface!

WHAT A WEEKEND!!!

Els volcans de la Garrotxa són d'una bellesa tan especial que meravellen. Esguarden, amb ulls entremaliats, els excursionistes que els pugen i reclamen tota la seva atenció, per això s'hi ha d'anar!
Els colors tenen una importància cabdal i els prats, conreats amb terra volcànica, prenen una tonalitat màgica. Les masies encara perduren a la plana i entre les fagedes hi varem trobar un esquirol! Mai havia vist un esquirol a Catalunya...
Tot i que ens va ploure força i varem llegir de dalt a baix tot un diari, fins i tot la publicitat, per passar l'estona dins la tenda de campanya, tot i que el Popeye, el nostre gos, ens va empènyer tota la nit cap a un costat i va ser l'únic que va dormir bé, tornaria a repetir l'experiència sense dubtar!

CONGRATULATIONS!!!

Sóc de les que creu allò de: "si el teu veí no et deixa dormir, uneix-te a la seva festa!" i així ho he fet aquesta setmana. He sentit els colors blau i grana a la pell i al cor, he cridat, he rigut (una mica) dels contraris, sobretot d'un portuguès que sembla molt prepotent i he sortit al carrer a celebrar-ho!
He recuperat la meva bufanda del 1992 i he cridat quan passaven tots els jugadors i l'entrenador dalt d'un autobús gros! Quina alegria, quines sensacions, quanta gent al carrer i quin ambient!!!
He recordat les fogueres de Sant Joan al mig d’Enric Granados i del carrer Aribau, d'ara ja fa tants anys, i he estat molt feliç. Fins i tot, he vist Canaletes amb uns altres ulls, i això que hi passo cada matí per anar a treballar!!!
Felicitats Campions, sou molt bons...

TALK TO ME

Hi ha veus i hi ha VEUS. Sempre he pensat que la veu és una gran arma de seducció, si no la més poderosa. Et pots enamorar d’una veu fins a representar-hi tot allò que voldries d’una persona. Recordo que, de nena, estava enamorada d’un locutor de ràdio que parlava als vespres amb una veu tosca i profunda. Males llengües em van dir que el portador d’aquella preciosa veu era un home gran i lleig... a aquella edat allò em va marcar!
La veu de seguida crida l’atenció de les persones, hi ha veus realment desagradables, com la de David Beckam que quan el sents pronunciar paraules, reconeixes que no canviaries al teu físic pel seu, si ha d’anar acompanyat d’aquella veueta fina i delicada.
N’hi ha de dolces, de sensuals, de profundes i trencades i de potents. Un poeta, per exemple, no pot tenir una veu lletja, perquè quan llegeixi els seus versos en veu alta res, en conjunt, no pot desencaixar.
Tot això ho dic perquè ja fa força nits, varem tenir visitants indesitjables per l’escala, i no animals, humans, que encara fan més por! Jo em vaig aixecar angoixada i vaig trucar al telèfon d’emergències (primer cop a la meva vida i espero que últim), la veu de l’altra banda del telèfon va tenir un efecte calmant i reparador. Tot anava bé, ja havien passat l’avís. Gràcies a aquella veu em vaig tranquil•litzar, aquella veu anònima em va convèncer que algú també anònim em salvaria!
I avui pensava: per optar a un lloc de treball d’aquestes característiques valoren una “veu bonica”? Creieu que fan l’entrevista centrant-se en el to de la teva veu? No ho sé, porto unes hores capficada en aquest tema...

Una de les veus més boniques del planeta terra, no?

LIVING IN BCN!!!

Els carrers de Barcelona estan esdevenint habitacions d'una casa gegant anomenada Crisis! És trist, molt trist, veure com hi ha gent que malviu entre l'asfalt i el poc verd que hi ha al centre de la nostra estimada ciutat. I he descobert, aquest últims dies, que pots endevinar les diferents habitacions d’aquesta gran casa anomenada Barcelona. Amb la crisi, allò del posar el teu granet de sorra per ajudar als més desafavorits està en alça i on abans només hi havia un banc brut ara hi ha un banc en forma d'armari. M'explico... he vist pel barri un banc amb uns pantalons, una jaqueta i una samarreta plegada a sobre. Algú ho ha deixat allí perquè ho faci servir aquell home que sempre dorm al banc. També he vist unes sabates llustroses i ben posades als peus d'una paperera on ell sempre busca els diaris més nous. He observat un pa de pessic al costat de l'església i un llibre sobre l'arbre tallat, per amenitzar-li les hores. Jo vull posar música als seus somnis.
Les persones no som dolentes per naturalesa, les persones som bones però l'afany de poder sovint ens corromp...