Els volcans de la Garrotxa són d'una bellesa tan especial que meravellen. Esguarden, amb ulls entremaliats, els excursionistes que els pugen i reclamen tota la seva atenció, per això s'hi ha d'anar!
Els colors tenen una importància cabdal i els prats, conreats amb terra volcànica, prenen una tonalitat màgica. Les masies encara perduren a la plana i entre les fagedes hi varem trobar un esquirol! Mai havia vist un esquirol a Catalunya...
Tot i que ens va ploure força i varem llegir de dalt a baix tot un diari, fins i tot la publicitat, per passar l'estona dins la tenda de campanya, tot i que el Popeye, el nostre gos, ens va empènyer tota la nit cap a un costat i va ser l'únic que va dormir bé, tornaria a repetir l'experiència sense dubtar!
1 comentari:
Perquè els humans sempre necessitem anar més enllà a perseguir no sabem ben bé què, si amb els ulls ben oberts podríem trobar prop de casa tot allò que busquem.
Publica un comentari a l'entrada