WONDERFUL ADELE!

El meu últim descobriment, Adele, que té una veu preciosa!
Comença l'estiu, la calor i el ritme pausat...
Espero que gaudiu de la cançó!

YES, WE CAN!!!

Ha tornat la il•lusió a milions de persones, us n'adoneu?
Per cert, quan els fans de la selecció vermella criden "podemos!" passo una mica de vergonya... de veritat que han de copiar un crit que ja porta marca registrada? A veure si tenim més inventiva la pròxima temporada...
Endavant Obama, m'encantaria que fossis català!

TXSSSS! SILENCE PLEASE!!!

Últimament, i no sé si vosaltres tindreu la mateixa impressió, en els llibres que estic llegint si utilitza molt el recurs de l’onomatopeia i m'encanta!
He decidit que ara faré l'exercici d'incloure als meus escrits més sons propis d'accions que realitzem dia a dia.Sons que ens transporten directament dins del què se'ns està explicant!
Així els meus gossos faran: grrr, si estan enfadats, o guau, si volen cridar l'atenció!
Els gats faran: miau, o rrrrruuuuuu...
Les bufatades: Plats!, si són seques.
Si alguna cosa pesada cau sobre una que no ho és tant es llegirà: tuxxxx!
Els cotxes faran: ruuuummmm, si son una carraca o un xxxxx fi si són potents!
I els petons sorollosos mua!
M'encanta haver entrat de ple en el divertit món de les onomatopeies!

POEMS!!!

Quan penso, em deixo emportar per un somni dolç, no hi ha dolor ni tristesa.
Sempre m'ha agradat llegir les biografies dels poetes modernistes, de tombant de segle, que sempre deien els professors de la Facultat.
Els poetes d'aquella època i el Modernisme en general és el que més m’agrada!
Des de Papasseit a Torres, sempre acabaven malalts, malalts d’amor tots però també de salut...
El que més em sorprèn són les cures que els metges receptaven i que potser és el que ara, avui en dia, necessitem. Em fascinen les següents: Banys de mar o aire de muntanya.
Que et receptin una d'aquestes dues coses és el més bonic que un metge et pot aconsellar, no tantes pastilles sinó caminar a la vora del mar, cada dia una horeta al matí i una horeta al vespre. O bé "Vagi a la muntanya, respiri profundament i visqui tranquil, allí dalt ningú no li pot fer mal. Fins que la mort el vingui a buscar, és clar, però malauradament jo aquí ja no el podré ajudar!” m’imagino un Doctor dient-li mentre escriu en un paperet: aire de muntanya.
Em sé de memòria la vida de Salvat- Papasseit i de Màrius Torres perquè són dos dels meus poetes preferits, també em sé de memòria les cures que varen usar per la tuberculosi i tot i que varen morir molt joves varen deixar gran poemes...

THIS CRAZY WEATHER!!!

Surt el sol i sóc feliç! Ara plou, però ja va bé perquè així els boscos no patiran tant aquest estiu! Núvols no, núvols no, que només fan que tapar la llum del sol i no deixen que els de dalt ens donin lliçons de diplomàcia!
M'encanta aquesta cançó... Per començar bé la setmana entrant!

GRANDMA!!!

Jo em vull fer gran per escriure les meves Memòries, que potser per ignorància imagino molt interessants. Hauré viscut molt anys i hauré viatjat més que ningú, ajudaré a tothom que em necessiti, els petits canvis són poderosos... tindré cura del planeta, estudiaré per ser més sàvia, ensenyaré el poc que sé i parlaré però sobretot escoltaré!
Quan algú em pregunti que vull ser de gran, ho tinc molt clar, diré iaia! Iaia per escriure les meves memòries!
Us deixo amb la música d'altres indrets que fa Nitin Sawhney, m'encanta...

DREAM WITH ME!!!

Ha estat una setmana molt intensa. Hi ha hagut una anada a Madrid en AVE, un recital inoblidable, una quedada d'amigues de cap de setmana i un constipat per acabar-ho d’amenitzar.
Dijous vaig anar a veure Raimon en un recital que commemorava els 40 anys del seu concert a la Universitat Complutense de Madrid i he de dir que ha estat una experiència magnífica. El públic madrileny es rendia els seus peus cantant en català i buscant ràpidament la traducció de les lletres del gran poeta.
Dissabte la història va ser diferent. Una altra aventura d'amigues i germanes, començava un cap de setmana al camp, en una de les cases més boniques que he vist mai en un poblet de somni: Peretallada. La masia era impressionant, tenia les parets de la sala d’estar d’un blau encès i una terrassa a dalt de tot plena de flors i de pedres.
Com sempre els temes varen ser variats i les paraules moltes. Homenatjàvem, aquesta vegada, tot i que ho he de dit baixet perquè sinó s'enfada, a la Nena R.
Ja us vaig presentar un dia les meves amigues però si voleu refrescar la memòria llegiu la descripció a MY BEST FRIENDS, novembre 26 de 2007.
No seria just acabar aquest post sense dir el que totes les meves amigues esperen que digui: Varem veure i menjar les croquetes més grans del món, ah, i estaven boníssimes!!!