PENSAMENTS PER LA LARA

Cavalquem juntes la vida,

No te'n vagis massa lluny.

Sorollosa, juganera,

No et perdries al pol sud!

Cansa't molt, amor meu,

Que els dies són tots teus.

Arraulides dormirem,

Dins la nit d'un fosc intens,

Per entendre tot allò

que la llum ens ha tapat.

Alegria, connexió, disbauxa i disbarats.

Ets intensa i preciosa,

Ets inquieta com el vent,

Ets valenta i presumida,

Ets un univers de color.

Amb tu aprenc l'Altra manera de viure. Gràcies.

T'estimo Lara meva.

Feliç Sant Jordi a tots!

MEMÒRIA

M'observo des d'amunt, repeteixo aquell gest que, quan era una nena, em va captivar. El repeteixo pràcticament cada nit.

Una nit d'estiu, la meva germana i jo ens varem quedar a dormir a casa uns amics dels meus pares perquè ells se n'havien anat de viatge. Era una d'aquelles nits fresques de muntanya, on l'estiu mai no molesta tant com l'hivern.

Tots dormíem a la mateixa habitació: les germanes sobrevingudes, els pares del nostre amic i el nostre amic Ricard. Teníem matalassos estesos per tot el terra i havíem jugat força estona saltant i brincant com bojos.

El nostre amic s'havia rendit a un son profund i tranquil, nosaltres encara estàvem excitades pel joc i els nervis de no dormir a casa.

D'aquella nit, recordo moltes coses però per sobre de totes hi ha un gest dolç, pausat, seré, reposat.

Recordo la mare apropar-se al fill, recordo el petó al front i com, amb delicadesa, li col·locava bé les cames flexionades, perquè el cos descansés tant com descansava la ment.

És un gest que, com la flaire de la magdalena de Proust, ha estat recorrent en mi i m'ha portat lluny, en el món dels records i dels somnis, ara que em descobreixo, fent-lo jo mateixa, a les meves filles.

Memòria, records, somnis, veniu amb força a mi, transporteu-me sempre, sóc tota vostra.

AMÉLIE

És difícil tenir paraula quan convius amb el teu bebè 24 hores al dia. Vaig prometre escriure una entrada al blog cada setmana i ja faig tard. Però hi penso molt i si aquesta és la intenció, aleshores, la prova, la tinc més que superada.

Quan porto la petita Estel a la llar d'infants sempre em roba una mica d'atenció l'Amélie del meu barri, li he posat aquest nom perquè em recorda molt la noia de la pel·lícula, tan de moda, ara ja fa uns anys.

L'Amélie del meu barri neteja un portal, amb una cura exquisida però amb el cap ben absent, escombra amb delicadesa mentre observa totes les fulles que l'arbre ha perdut durant la nit. Pensa molt més enllà, no he descobert encara què li passa pel cap, però no són pensaments del dia a dia, avorrits i ordinaris. Se la veu serena i feliç, es percep una tranquil·litat d'esperit que molts voldríem. Passi el que li passi, estic segura que ella ha descobert la manera de ser feliç.

Amélie, així, amb la tranquil·litat que intento copiar-te sense que ho sàpigues, avui, aquesta entrada, és tota teva. Espero que tinguis un dia feliç, absent, dels que a tu t'agraden.

RENOVAR-SE O MORIR?

Molta gent se'm queixava: "No puc llegir el teu bloc amb aquest fons tan negre i aquesta lletra tan lila!"
He decidit renovar-me, per dins i per fora, m'he fet serrell i he canviat el format del meu blog. D'aquí uns dies us podré explicar si és veritat que calia renovar-me, reinventar-me i redefinir-me, espero que sí.
He escollit un fons de llibres perquè m'ajudi a acomplir el meu objectiu d'entrada setmanal...
Ah, i per a tots aquells que no em podíeu seguir per culpa del negre... Ara ja no hi ha excuses!
Que passeu una gran setmana!

ULLS DE NEN

Una cosa que em sorprèn i em captiva a parts iguals és que els nens no siguin conscients que gairebé tot, en aquesta vida, es ven o es compra. El passatemps preferit de l'Estel, més que el parc, és anar a jugar a les botigues de joguines, l'Abacus és un puntal a casa meva. Ella entra decidida, es treu la motxilla i me l'allarga, enfila la rampa a cent per hora i es planta davant les cuinetes... s'hi pot passar hores... ara la màquina enregistradora, ara el forn, ara la rentadora...

Quan ja és tard i cal anar cap a casa, recull, es posa la jaqueta i la motxilla i se'n va, tan contenta com ha arribat.

Jo l'observo i penso que la vida, si la veiéssim sempre amb ulls de nens, no seria tan complicada!

AVANTPASSATS

Arriba una edat on un s'ha de preguntar d'on ve i on va. Hauria de ser un deure conèixer la vida familiar, les petites històries que teixeixen la teva personalitat. Hauria de ser una matèria a l'escola conèixer aquells avantpassats que varen fer mans i mànigues perquè tu arribessis a existir.

El meu pare, últimament, s'ha interessat per l'arbre genealògic de la família, es remunta al s. XIV i això, per si sol, ja ens fa conversar durant llargues hores, posant les peces del trencaclosques totes juntes.

Al s. XIX, l'hereu del Mas G. va perdre tot el que tenia i el varen desnonar. Varen haver de renunciar al mas i varen subhastar totes les seves pertinències a l'esplanada del davant.

Imagino que varen ser temps difícils per la família, dificilíssims, però, vist en perspectiva, després de molts anys, de segles i tot, els G. seguim aquí, aguantant el tipus com podem, amb la fortalesa de saber que molt temps enrere, un hereu fet jornaler, va tirar endavant, va recomençar perquè una branca de la família no morís amb ell.

Estimat avantpassat, farem com vostè va fer: no ens farem petits davant els problemes, els encararem amb valentia, canviarem de pell quan calgui, farem un món millor perquè d'aquí molt temps, fins i tot segles, hi hagi algú que es pregunti d'on ve, reconstrueixi aleshores el seu arbre genealògic i ens trobi allí, ben assentadets, gaudint ja d'una eternitat ben guanyada.

Gràcies pare.

LLISTA OPTIMISTA

Torno amb força i amb ganes d'escriure una entrada per setmana, com ho feia abans, quan vaig començar el blog, a Ottawa, ara fa tants anys.

I vull tornar amb una de les meves llistes optimistes que ajuden a gaudir dels dies d'hivern com si fossin dies d'estiu, plens de llum i color.

Deu coses que em fan aixecar del llit:

1. La llar de foc de la casa de fusta de Sils.
2. La Lara que demana l'esmorzar.
3. L'estel que diu, des de la seva habitació: “A vegades el vermell, és rojo!”, sense saber ben bé perquè.
4. Mister H. que vol anar a córrer, i es vesteix en la foscor de l'habitació.
5. El popeye que s'enfila i s'arrauleix als peus del llit.
6. La idea que fa dies que em ronda pel cap: pintar-me les ungles d'un vermell intens i veure com moc les mans i els dits.
7. Observar la neu que ha caigut a les muntanyes aquesta nit, des de la finestra panoràmica de dalt la casa.
8. Sentir que m'han tornat les ganes d'escriure.
9. Compartir les tardes amb tres generacions a casa la Roser.
10. Mirar el meu voltant i veure que tot va com ha d'anar.

Gràcies per esperar-me.