AVANTPASSATS

Arriba una edat on un s'ha de preguntar d'on ve i on va. Hauria de ser un deure conèixer la vida familiar, les petites històries que teixeixen la teva personalitat. Hauria de ser una matèria a l'escola conèixer aquells avantpassats que varen fer mans i mànigues perquè tu arribessis a existir.

El meu pare, últimament, s'ha interessat per l'arbre genealògic de la família, es remunta al s. XIV i això, per si sol, ja ens fa conversar durant llargues hores, posant les peces del trencaclosques totes juntes.

Al s. XIX, l'hereu del Mas G. va perdre tot el que tenia i el varen desnonar. Varen haver de renunciar al mas i varen subhastar totes les seves pertinències a l'esplanada del davant.

Imagino que varen ser temps difícils per la família, dificilíssims, però, vist en perspectiva, després de molts anys, de segles i tot, els G. seguim aquí, aguantant el tipus com podem, amb la fortalesa de saber que molt temps enrere, un hereu fet jornaler, va tirar endavant, va recomençar perquè una branca de la família no morís amb ell.

Estimat avantpassat, farem com vostè va fer: no ens farem petits davant els problemes, els encararem amb valentia, canviarem de pell quan calgui, farem un món millor perquè d'aquí molt temps, fins i tot segles, hi hagi algú que es pregunti d'on ve, reconstrueixi aleshores el seu arbre genealògic i ens trobi allí, ben assentadets, gaudint ja d'una eternitat ben guanyada.

Gràcies pare.