Arriba una edat on un s'ha de preguntar
d'on ve i on va. Hauria de ser un deure conèixer la vida familiar,
les petites històries que teixeixen la teva personalitat. Hauria de
ser una matèria a l'escola conèixer aquells avantpassats que varen
fer mans i mànigues perquè tu arribessis a existir.
El meu pare, últimament, s'ha interessat per l'arbre
genealògic de la família, es remunta al s. XIV i això, per si
sol, ja ens fa conversar durant llargues hores, posant les peces del
trencaclosques totes juntes.
Al s. XIX, l'hereu del Mas G. va perdre
tot el que tenia i el varen desnonar. Varen haver de renunciar al mas i varen
subhastar totes les seves pertinències a l'esplanada del davant.
Imagino que varen ser temps difícils
per la família, dificilíssims, però, vist en perspectiva, després
de molts anys, de segles i tot, els G. seguim aquí,
aguantant el tipus com podem, amb la fortalesa de saber que molt temps
enrere, un hereu fet jornaler, va tirar endavant, va recomençar perquè una branca de la família no morís amb ell.
Estimat avantpassat, farem com vostè
va fer: no ens farem petits davant els problemes,
els encararem amb valentia, canviarem de pell quan calgui, farem un
món millor perquè d'aquí molt temps, fins i tot segles, hi hagi
algú que es pregunti d'on ve, reconstrueixi aleshores el seu arbre genealògic
i ens trobi allí, ben assentadets, gaudint ja d'una eternitat ben
guanyada.
Gràcies pare.
1 comentari:
Segur que heu tingut estones agradables parlant del tema...
"És la llum de les coses petites la que il.lumina i dóna color a la vida."
Publica un comentari a l'entrada