IT'S OK, HONEY!

La censura mai m'ha agradat, molt menys l'autocensura, que, de vegades, fa que grans idees es quedin només al caparró d'aquell qui les ha pensades.
Fins fa una època, creia que la llibertat d'expressió era el que ens feia persones lliures. I ho continuo pensant. Crec en la força dels INDIGNATS i que la unió d'esforços fa moure muntanyes. Dono suport a tota la gent que passa hores i hores a les places d'arreu del món i m'hi afegeixo quan la vida familiar em dóna un minut per fer-ho! Vull cridar: "Estic amb vosaltres! Jo també vull un món més just!".
Ara bé, com fa uns mesos em ve passant, hi ha una personeta que em tergiversa totes les meves creences i conviccions i aquesta és, com ja heu pogut imaginar, la petita Estel.
Ella s'autocensura. Quan veu que crida massa, plora o es fa pesada, s'agafa el xumet que porta penjat al jersei i se'l posa. Em mira amb aquells ullets vius i em xiuxiueja sense paraules un “ja callo”. Això la tranquil·litza a ella però també, i molt, a nosaltres.
Només en aquest cas, i que no serveixi de precedent, diré, gràcies per autocensurar-te, amor!

AND YOUR JOB?

Què fas? A què et dediques? Uf, quina pregunta.
Normalment, quan la gent que fa temps que no veig em fa aquesta pregunta, he de respirar profundament i concentrar-me per trobar la millor resposta.
És fàcil ser advocat, enginyer, bomber, metge... però els que hem estudiat lletres o humanitats, gairebé mai ens dediquem a allò que tants anys d'estudi ens ha costat.
Hem picat aquí i allí, i passaran anys abans no trobem el nostre camí.
Què fas ara? Ara, ara, faig de... a veure... com t'ho explico...
Per fi, he descobert què faig, a què em dedico! Sóc buscadora!
Buscadora? De què? Uf... una altra pregunta difícil, he buscat de tot al llarg dels anys... he buscat petits tresors enmig de rius de brutícia que arribaven cada dia a una Charity Shop d'Anglaterra, he buscat el millor mot per aquell relat curt que volia presentar a concurs i he buscat informació sobre personatges que no coneixia i que ara podrien ser els meus millors amics perquè en sé tots els secrets.
Busco, busco, busco sense parar! L'Ada es dedica a buscar!

CLOSED ROOM...

Feia massa temps que no em passava. Feia massa que no posposava les meves obligacions diàries pel pur plaer de llegir. Però, finalment, m'ha tornat a passar! La culpable de tot aquest desgavell és Care Santos amb la seva meravellosa novel·la "Habitacions tancades", regal que em va fer Mister H. per Sant Jordi.
Feia molt temps que no recomanava cap lectura des del blog i havien passat massa pàgines sense escolar-me a la pell de cap personatge de ficció. Però, per fi, torno a ser feliç vivint vides que no són les meves.
Ara torno a llegir amb ganes, torno a recuperar les hores mortes, aquests dies descobreixo una autora que ha gaudit escrivint cada línia de la seva novel·la. Gràcies Care. Algun dia espero ser com tu!

BOOKMARK

No hi ha millor moment que el d’escollir punt de llibre per la nova lectura que inicio.
Ja fa temps, em vaig adonar que, sense saber-ho, col•leccionava punts de llibre. En tenia de tots colors i de totes mides, i per suposat, tenia també els meus preferits i aquells que, des de sempre, es quedaven en un segon pla.
Fa pocs dies, vaig acceptar la meva petita debilitat i els vaig ordenar en un àlbum de fotos d’un color verd llampant. I sóc feliç!
Ara, quan començo una nova lectura, faig un ritual previ. Agafo l’àlbum amb cura i passo les seves pàgines fins a trobar el punt ideal pel meu llibre. Depèn de l’argument, de l’època en el qual va ser escrit i del tipus de llenguatge que utilitza l’autor. Depèn també de la portada i de la contraportada i de la foto de l’escriptor. Depèn de tantes coses!

THANK YOU, ESTEL!

Deu coses que he aprés de la petita Estel al llarg d'aquests nou mesos que hem compartit:
1) Si fa mal, plora. Si fa goig, riu. No et compliquis mai la vida.
2) Si no pots anar endavant, ves enrere, no passa res. Sempre hi ha un pla B per arribar a tot arreu.
3) Menja sense culpabilitat, mmm que bo és tot!
4) Si caus, torna a la posició inicial i després de respirar per agafar energia, torna a alçar-te.
5) La frustració ha de durar un màxim de minut i mig, després oblida-la per focalitzar-te en el que t'interessa.
6) Perruqueria, manicura, vestimenta... només una part petita d'un gran dia.
7) Somriu mentre fas adéu amb la mà quan passeges. La gent et dirà coses boniques.
8) Allò que desconeixes no fa mai por, normalment fa riure.
9) Dorm a qualsevol part de món, així demostres que saps relaxar-te.
10) Si algú et diu alguna cosa que no entens, somriu i fes una caiguda d'ulls ben femenina, no falla mai!
Gràcies petita, ets la millor professora de la vida!

NEW SHEETS!

Només hi ha una cosa que em faci més il·lusió que estrenar llençols néts i és estrenar llençols nous!
Me'ls miro i me'ls remiro, són tan suaus! Els trec de l'embolcall i els estiro al llit, em fa feliç fer el llit, faig un salt i em deixo embolcallar pel fred dels llençols acabats de sortir de la botiga. Poso la galta al coixí i la moc amunt i avall mentre l'oloro, semblo un gat. Encara no fan olor a casa meva però aviat passaran de ser nous a ser de la família.
No puc esperar que caigui la nit i arribi el moment d'anar a dormir. Tot el dia és fet i acabat, tota la nit per davant, per somniar, per reviure instants bonics, per acabar d'arreglar el món.
Avui, estreno llençols nous!

Adele, Rolling In The Deep

CHOOSING THE RIGHT BOOK

Ja ha arribat la primavera, els ocells canten, els arbres floreixen i jo entro cada dos per tres a les llibreries.
Entre el pol·len i les flors, puc ensumar l'olor dels llibres nous que es couen per Sant Jordi. Les pàgines recentment escrites floten pel meu barri i m'empenyen a visitar les llibreries. Quin llibre triaré aquest Sant Jordi? Quin llibre regalaré aquest any?
Amb la primavera, un esclat de colors i lletres em balla pel cervell. És el moment de llegir totes les contraportades que em caiguin a les mans per decidir la millor opció. Encara em queden dies però el temps passa massa ràpid, algun suggeriment?