CHOOSING THE RIGHT BOOK

Ja ha arribat la primavera, els ocells canten, els arbres floreixen i jo entro cada dos per tres a les llibreries.
Entre el pol·len i les flors, puc ensumar l'olor dels llibres nous que es couen per Sant Jordi. Les pàgines recentment escrites floten pel meu barri i m'empenyen a visitar les llibreries. Quin llibre triaré aquest Sant Jordi? Quin llibre regalaré aquest any?
Amb la primavera, un esclat de colors i lletres em balla pel cervell. És el moment de llegir totes les contraportades que em caiguin a les mans per decidir la millor opció. Encara em queden dies però el temps passa massa ràpid, algun suggeriment?

DAYS, DAYS, DAYS!

A vegades, em sento triomfadora, penso que he fet bé la feina, que puc amb tot, que no tinc fre i que tot anirà sempre bé.
A vegades, em sembla que el món gira al meu voltant, que la vida em somriu, que em diu "Ei!" mentre em guinya l'ull.
Hi ha dies que no voldria ser pas una altra persona, que mesuro el meu coeficient intel·lectual amb Einstein o la meva capacitat escriptora amb Shakespeare.
Són dies bonics però, per sort o per desgràcia, no són el pa de cada dia.
Tots els altres dies, escolto aquesta cançó!

AND THE TRUTH IS...

Només conec una persona, personeta per ser exactes, que es llegeixi amb ganes i alegria totes les etiquetes de les coses. Aquesta és la petita Estel, amb només 7 mesos ja ha descobert que la seva mare l'ha espifiat, en més d'una ocasió, barrejant colors a la rentadora.
L'Estel ha decidit que, quan pugui parlar, el primer que dirà serà: "Màxim a 30 graus, i no pot anar a l'assecadora, que no ho veus!".
Només conec una personeta que gaudeix més del blanc i negre d'una etiqueta ben retallada que de tots els colors d'una joguina nova i bonica.
I només una personeta com l'Estel podria fer-me mala cara quan em veu amb unes tisores a la mà preparada per tallar les llargues instruccions d'uns pantalons nous.

És veritat, els nens et sorprenen a cada instant.
És veritat, els nens tenen un món interior immens, que dóna quatre voltes al món dels adults.
És veritat, no cal gastar una fortuna per fer feliç als més petits.
És veritat, si esguardem amb calma i dedicació un nen, podrem escolar-nos, només una miqueta, a l'inici del seu món de somni.

DAYS, MONTHS, YEARS...

El temps és un invent molt curiós, el pas del temps sempre ha preocupat als poetes i la història ha fascinat a molts estudiosos. Però el que a mi em crida més l'atenció és que cada persona, cada individu que ha habitat, habita i habitarà aquest món, té unes dates especials que no oblidarà mai, dates que per l'altra gent no signifiquen res de res.
Ahir era el meu aniversari, era el dia 3 del mes 3 i feia 33 anys i des de fa temps vaig decidir que seria un any especial! Hem començat en bon peu. No busco res diferent, no cerco res de l'altre món, tot això ja arribarà, només espero ser feliç per fer feliç als altres, que no és poc, oi?
Vaig a la meva agenda personal i marco el dia 3-3-11 com a data especial!

LITTLE SHOPS...

Sóc la típica persona que entraria a una botiga buida només pel sol fet de prevenir una possible depressió al propietari...
No m'agrada veure dependents amb cara d'avorrits, amb els cossos arquejats a la porta de vidre. No m'agrada gens veure objectes bonics que es van fent vells sobre els prestatges d'una botiga. Ni tampoc m'agrada pensar que els comptes no quadraran a final de mes i el pobre propietari mirarà el cartell de la seva botiga, oberta amb il·lusió ja fa molt anys, i pensarà que no sap si pot aguantar un altre mes igual.
Jo, si tingues un bon sac de diners, gastaria tot el que pogués en aquestes botigues. Aniria allà on la gent no entra mai, on ningú s'hi perd.
Jo, si tingués diners, seria capaç de depilar-me en làser tota la cama dreta o compraria menjar pel meu canari inexistent, podria fins i tot comprar aquelles sabates de la botiga de talles grans que mai em podré posar perquè només faig un 38, també faria punt de creu només perquè la merceria no hagués de tancar...
Malauradament, abans no em faci rica, hauran tancat moltes botigues de barri...

LOVE, LOVE, LOVE!

El dia 14 de febrer, suposat dia dels enamorats, a mi no em diu res de res.
Ahir, però, d'entre totes les històries que vaig observar o imaginar al llarg del dia, me'n quedo una.
Una noia jove, d'una vintena d'anys, en el supermercat on jo comprava, parlava per telèfon mòbil, contenta i nerviosa tot alhora. Va anar a buscar cervesa i sabó de cos i s'ho ficà tot al cistell vermell. Pocs minuts després, entrà un noi al supermercat, era alt, atractiu i també força jove. Anava molt ben vestit, tot de marca, ella se'l mirà de dalt a baix i l'avisà, "sóc aquí" des de darrere meu de la cua. De seguida es trobaren. Somreien, estaven feliços, potser havien escollit aquell dia per anar a viure plegats: "He agafat sabó líquid perquè jo estic més acostumada a aquest... ja sé que a tu t'agrada el de pastilla, però d'aquest no en tens, oi?" preguntava ella.
Ell li mostrà orgullós el seu nou Iphone, també li parlà de la nova tarifa telefònica, ella se'l mirava embadalida, ell somreia, ella li tornava a posar el telèfon a la motxilla, ell no parava de xerrar, ella li agafava la mà, ell era cec, ella no.
L'amor no entén res de prejudicis, oi?

LITTLE THINGS MAKE GOOD JOB!

La meva casa està feta per records de tot tipus, de tots colors... de Bristol, d'Ottawa, de la besàvia, de la mare, dibuixos de nens, colors que ja no pinten...
La meva casa és un cau de records, d'històries que algun dia sabré explicar i de moments que no crec que s'esborrin mai.
A la meva casa hi ha molts llibres, crec que massa per l'espai que té, crec que massa per l'edat que tinc...
Els records són els petits moments que queden de la vida, tan se val si som vius o morts; els records són aquelles petites parts de la nostra pols que resten en aquest món, prescindint del pas del temps. Qui no voldria ser record, doncs?
M'agradaria que valguessin més els records que els diners. M'agradaria que tots els nens arribessin al món amb una maleta plena de records sota el braç.

Música d'Asa