El dia 14 de febrer, suposat dia dels enamorats, a mi no em diu res de res.
Ahir, però, d'entre totes les històries que vaig observar o imaginar al llarg del dia, me'n quedo una.
Una noia jove, d'una vintena d'anys, en el supermercat on jo comprava, parlava per telèfon mòbil, contenta i nerviosa tot alhora. Va anar a buscar cervesa i sabó de cos i s'ho ficà tot al cistell vermell. Pocs minuts després, entrà un noi al supermercat, era alt, atractiu i també força jove. Anava molt ben vestit, tot de marca, ella se'l mirà de dalt a baix i l'avisà, "sóc aquí" des de darrere meu de la cua. De seguida es trobaren. Somreien, estaven feliços, potser havien escollit aquell dia per anar a viure plegats: "He agafat sabó líquid perquè jo estic més acostumada a aquest... ja sé que a tu t'agrada el de pastilla, però d'aquest no en tens, oi?" preguntava ella.
Ell li mostrà orgullós el seu nou Iphone, també li parlà de la nova tarifa telefònica, ella se'l mirava embadalida, ell somreia, ella li tornava a posar el telèfon a la motxilla, ell no parava de xerrar, ella li agafava la mà, ell era cec, ella no.
L'amor no entén res de prejudicis, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada