Sóc la típica persona que entraria a una botiga buida només pel sol fet de prevenir una possible depressió al propietari...
No m'agrada veure dependents amb cara d'avorrits, amb els cossos arquejats a la porta de vidre. No m'agrada gens veure objectes bonics que es van fent vells sobre els prestatges d'una botiga. Ni tampoc m'agrada pensar que els comptes no quadraran a final de mes i el pobre propietari mirarà el cartell de la seva botiga, oberta amb il·lusió ja fa molt anys, i pensarà que no sap si pot aguantar un altre mes igual.
Jo, si tingues un bon sac de diners, gastaria tot el que pogués en aquestes botigues. Aniria allà on la gent no entra mai, on ningú s'hi perd.
Jo, si tingués diners, seria capaç de depilar-me en làser tota la cama dreta o compraria menjar pel meu canari inexistent, podria fins i tot comprar aquelles sabates de la botiga de talles grans que mai em podré posar perquè només faig un 38, també faria punt de creu només perquè la merceria no hagués de tancar...
Malauradament, abans no em faci rica, hauran tancat moltes botigues de barri...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada