BEAUTIFUL FIRE!

Foc, aigua, calor i festa! Quina bona combinació! L'arribada de l'estiu es palpa als pobles i a les ciutats, les cames, blanques encara, saltant sobre les brases i els petards i les cebetes i les bengales, les piules i les fonts!
Espero que passeu una bona nit de fogueres, d'il·lusions i de felicitat amb els amics i família que us estimen!

WHITE BLOOD!

Crec que hi ha persones en aquest món que no tenen sang a les venes. I ho dic convençuda i en el sentit més literal. Una vegada vaig veure una ferida a la mà d'una dona que no sagnava. Era un tall ben fet, bonic i sota la carn, només blanc. Ni una sola gota roja...
No dic que aquestes persones no siguin humanes, tampoc imagino que són vampirs que xuclen la sang dels altres, només constato que són diferents. Quan un d'ells se't creua per davant, et fa pensar que no ets tan únic com et pensaves, que n'hi ha que són més diferents que tu! Sense cap dubte, una bona cura d'humilitat...

IT'S RAINING!

Plou en blanc i negre.
Plou entre la sorra.
I en el dia humil,
escric la teva prosa.
No pararà mai,
m'ho ha dit aquesta pluja.
En la incerta pàtria,
jo et guardaré ben seca.
No pararà mai,
però en la menuda glòria,
restaràs per sempre.
Plou i diu que no,
no vol parar de ploure.
I en el vidre humit,
escric la teva prosa.
Sublim, bonica, estranyament caòtica.

NORTH!

Jack London deia: "A Alaska, no s'hi parla, s'hi pensa. Jo tenia l'or en el punt de mira i vaig descobrir l'ètica del món salvatge".
Milers de vegades, he pensat en el vell i gran Nord. Sempre he volgut viatjar a Alaska, fer la ruta dels descobridors i caçadors d'or, seguint el riu. No perdo la il·lusió de reviure aquells dies llunyans, amb l'aurora boreal de fons, amb els grans ossos olorant les meves passes, amb la remor del riu a prop, amb cabanyes de troncs amagades entre la neu.
Jack London va ser un escriptor i un aventurer. Era un caràcter estrany i fins i tot bohemi, però va viure una vida impressionant, jo voldria seguir les seves passes.
Milers de vegades, m'he descobert pensant en vaixells plens de homes i dones en busca de la fortuna, de caçadors acompanyats pels seus millors amics, els gossos, he pensat també en la Companyia Hudson i les seves pells. El Gran Nord, quin gran somni, quina terra desconeguda, quin misteri i quina emoció!
Si a vosaltres també us crida l'atenció, no deixeu de llegir "Los mejores cuentos del Gran Norte" de Jack London. Intenteu aconseguir també "La tendresa dels llops" d'Stef Penney. Bones lectures de cara a l'estiu.

LEAN ON ME!

Deixo de ser voluntària al setmanari digital on escric (www.eldema.cat) per una temporada, tinc un afer massa important entre mans i no tindré massa temps per a res més. Per això aquesta entrada la volia dedicar a tots els voluntaris del món, una força imparable i altruista que mou muntanyes. Són gent anònima, desconeguda i independent però, com les formigues, tenen el poder de fer aquelles coses que als pobres humans ens semblen impossibles. Ben organitzats i de forma valenta, tots tenen un tret comú, la seva motivació, que surt de dins i no ve donada per res extern. Cadascú fa una petita part de la feina, per formar un tot complert i compacte del qual moltes empreses n'haurien d'agafar exemple. Estic molt orgullosa d'aquells qui dediquen el seu temps valuós als altres, a fer alguna cosa en la que creuen, sense involucrar diners ni poder. És un sentiment que surt de dins, de ben endins, i et fa sentir millor persona, gran i conseqüent. Avui, vull escriure a aquells que saben fer la seva feina, plena de motivació i orgull, sense rebre un duro a canvi!

OLD TIMES!

L'altre dia m'explicava un senyor de prou edat que la ignorància fa la felicitat. Ho fonamentava en el fet que abans, anys enrere, la gent dels pobles no tenien pràcticament res, però els nens jugaven inconscients dels perills i sense saber si tindrien plat a taula al final del dia. Els grans també es reunien i xerraven en el bar del poble, no gastaven en res perquè no tenien diners. Hi havia misèria i la vida era difícil i dura durant la postguerra però una sensació de "normalitat" corria pels carrers dels pobles.
La gent no sabia que es podia tenir més coses, que es podien desitjar milers de coses... Ningú no sabia si al poble del costat la situació era gaire millor o molt pitjor, ningú no es platejava si hi havia més aliment a la gran ciutat i els dies anaven passant un rere l'altre.
Des del cap de setmana que hi penso i no sé encara si l'ignorància fa la felicitat i els records són prou hàbils per oblidar les penúries. Què creieu?

ENJOY THIS LOVE SONG!

Una cançó tan bonica s'ha d'escoltar més d'una vegada al dia. I encara s'ha de cantar cridant més vegades!