Plou en blanc i negre. Plou entre la sorra. I en el dia humil, escric la teva prosa. No pararà mai, m'ho ha dit aquesta pluja. En la incerta pàtria, jo et guardaré ben seca. No pararà mai, però en la menuda glòria, restaràs per sempre. Plou i diu que no, no vol parar de ploure. I en el vidre humit, escric la teva prosa. Sublim, bonica, estranyament caòtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada