DO YOU KNOW?

Impressions d'estiu

Sabíeu que allí, a baix,
amagat,
hi ha un poble màgic i net?
Quin encant més fugisser!
El bell esguard es perd
entre muralles lineals i feixugues.
Sabíeu que allí, a baix,
fresca i dolça
corre l'aigua juganera i verge?
Solcs i remolins ballen
al mateix ritme de flauta
mentre les cases medievals
s'alcen a banda i banda.
És una meravella viure, veure i descobrir món.
Estimat, petit, poble suís.

MAKE YOUR LIST!!!

Sempre faig llistes, sempre apunto en mil trossets de paper tot allò que em passa pel cap, però avui sec un moment i faig una altra mena de llista, una que sovint ens oblidem de fer i que és la més important de totes, avui he pensat deu coses que em fan feliç:

1) Compartir el temps amb Míster H.
2) Veure com el Popeye xipolleja a la piscina
3) Tenir un hort urbà, i collita! Encara que petita...
4) Les flors, les que fan olor, les que em menjaria de boniques que són!
5) La música, les veus que, encara que no entengui, em diuen coses.
6) Quan el verd i el blau s'ajunten a l'horitzó i ho puc veure i sentir!
7) El mar salvatge, aquell que encara no ha estat tocat per la mà humana... quina energia!
8) Fer una barbacoa amb bons amics i amb la família! Les mans brutes, les rialles, l'olor, tot, em quedo amb tot!
9) Els porxos de les cases, seure allí, sense presses, amb una copa de vi, a veure passar el temps, aquell que normalment se t'escapa...
10) Estar orgullosa de ser qui sóc i de veure que canvio constantment!

I a vosaltres, quines són les 10 coses que us fan feliços?

ANGELS!!!

Tinc un àngel de la guarda. Jo, això, ja ho sabia però mai l'havia vist encara. El divendres passat, per primera vegada, es va deixar veure. No me l'imaginava així, quina sensació més estranya! És molt alt, i prim, té la cabellera blanca i curta i la pell morena. Vestia texans i una camisa blanca i tenia uns seixanta anys, és elegant però d’un a forma molt natural.
Sempre havia imaginat el meu àngel de la guarda com un nen entremaliat que em vigilava i no m’hagués pensat mai que seria un senyor qui em protegiria.
Ens varem creuar pel carrer i ell va dissimular com va poder però al final va somriure, se li va escapar el riure. Eren prop de les nou del matí, jo passejava amb Míster H. i el Popeye i per alguna raó, força especial, em vaig fixar amb aquells ulls serens i brillants.
A la tarda, quan tornava cap a casa, ens varem tornar a creuar, a una zona completament diferent a la del matí, aquesta vegada, ell estava en una terrassa, prenent una cervesa amb altres àngels de la guarda, però sense deixar de protegir-nos, no us preocupeu. Me'l vaig tornar a mirar i ell es va fer el despistat, jo sabia que, aquell dia, algun perill que no vaig arribar a notar, em seguia de ben a prop... És una sort això dels àngels de la guarda!

WHAT LIFE SAYS...

Ja sé on passaré l'estiu!

COLORS!

He descobert una cosa estranya: "m'agrada, i molt, anar conjuntada amb la portada del llibre que estic llegint!"
Per exemple, el llibre "Flors d'ombra" té la seva portada de color groc i cada dia que em poso, orgullosa de la meva elecció, la meva samarreta groga em sento feliç, m'agrado.
M'és ben igual si les camises no em conjunten amb els pantalons o si les sabates són massa diferents a la samarreta però ai! si aconsegueixo fer conjuntar una portada de llibre amb un alguna cosa de l'armari, aquell dia, sóc la més cofoia de tot el Ferrocarril, d’això en podeu estar ben segurs!
Ara ja he acabat de llegir “Flors d’ombra” i he començat un llibre que té la portada d’un roig preciós, per sort, tinc una samarreta d’aquest mateix to i no puc esperar que sigui dilluns per lluir-ho tot dins del vagó!
Bon final de cap de setmana i gran viatge per la meva estimada germana i pel meu estimat cunyat!!!

POKER FACE?

Deixeu-me dedicar això a les meves amigues de l'ànima i sobretot, sobretot, a la meva estimada germana que comença una gran setmana!!!
Estic molt orgullosa de vosaltres.
Petonets

PD: És la meva versió preferida de Pokerface!

WHAT A WEEKEND!!!

Els volcans de la Garrotxa són d'una bellesa tan especial que meravellen. Esguarden, amb ulls entremaliats, els excursionistes que els pugen i reclamen tota la seva atenció, per això s'hi ha d'anar!
Els colors tenen una importància cabdal i els prats, conreats amb terra volcànica, prenen una tonalitat màgica. Les masies encara perduren a la plana i entre les fagedes hi varem trobar un esquirol! Mai havia vist un esquirol a Catalunya...
Tot i que ens va ploure força i varem llegir de dalt a baix tot un diari, fins i tot la publicitat, per passar l'estona dins la tenda de campanya, tot i que el Popeye, el nostre gos, ens va empènyer tota la nit cap a un costat i va ser l'únic que va dormir bé, tornaria a repetir l'experiència sense dubtar!