ANGELS!!!

Tinc un àngel de la guarda. Jo, això, ja ho sabia però mai l'havia vist encara. El divendres passat, per primera vegada, es va deixar veure. No me l'imaginava així, quina sensació més estranya! És molt alt, i prim, té la cabellera blanca i curta i la pell morena. Vestia texans i una camisa blanca i tenia uns seixanta anys, és elegant però d’un a forma molt natural.
Sempre havia imaginat el meu àngel de la guarda com un nen entremaliat que em vigilava i no m’hagués pensat mai que seria un senyor qui em protegiria.
Ens varem creuar pel carrer i ell va dissimular com va poder però al final va somriure, se li va escapar el riure. Eren prop de les nou del matí, jo passejava amb Míster H. i el Popeye i per alguna raó, força especial, em vaig fixar amb aquells ulls serens i brillants.
A la tarda, quan tornava cap a casa, ens varem tornar a creuar, a una zona completament diferent a la del matí, aquesta vegada, ell estava en una terrassa, prenent una cervesa amb altres àngels de la guarda, però sense deixar de protegir-nos, no us preocupeu. Me'l vaig tornar a mirar i ell es va fer el despistat, jo sabia que, aquell dia, algun perill que no vaig arribar a notar, em seguia de ben a prop... És una sort això dels àngels de la guarda!